Les que netegen els hotels… a preu de saldo
Les que netegen els hotels... a preu de saldo
Centenars de cambreres de pis s’organitzen a través d’un grup de Facebook, Las Kellys, per explicar les pèssimes condicions laborals que pateixen. Denuncien que alguns empresaris s’enriqueixen a costa de la seva salut
Entrar a l’habitació d’un hotel i trobar les tovalloles plegades i netes, les pastilles de sabó al seu lloc, els llençols i el cobrellit sense una sola arruga, mampares i rajoles de la dutxa sense rastre de calç i el comandament a distància del televisor a la tauleta de nit, tot ben ventilat, sense males olors. Quant de temps trigaríem a deixar així el nostre pis? Una cambrera d’hotel ho ha de fer en poc més de quinze minuts. Tant se val si es tracta d’una cambra amb dos o amb quatre llits i no es té en compte si l’habitació va ser l’última etapa d’una nit eixelebrada de turisme de borratxera.
Fer vuitanta llits en una sola jornada laboral, dia rere dia, pot comportar diversos tipus de dolors i lesions
Les cambreres de pis són el darrer esglaó laboral d’un negoci que mou milers de milions d’euros, però els beneficis del qual s’acumulen en unes poques mans. A tall d’exemple, passar una nit al luxós hotel Mandarin del passeig de Gràcia de Barcelona suposa un desemborsament d’entre 300 i 400 euros. D’aquests diners, la cambrera de pis amb prou feines en rebrà un 1%. Així doncs, se’ns planteja un nou repte en relació amb el turisme: no només repensar el model arran de l’impacte negatiu que comporta en la convivència i el preu de l’habitatge dels barris més afectats, sinó també per la distribució injusta dels beneficis que genera.
Passar una nit al luxós hotel Mandarin de Barcelona suposa un desemborsament d’entre 300 i 400 euros. D’aquests diners, la cambrera de pis amb prou feines en rep un 1%
Fins fa uns mesos, les dones que escombren, freguen i fan els llits dels hotels de l’Estat espanyol vivien aquesta explotació laboral en silenci. Però ara se senten més alliberades. Gràcies al grup de Facebook Las Kellys, que agrupa més de 600 cambreres de les principals zones turístiques, han perdut la por de parlar. Algunes encara ho fan sota l’anonimat –per temença de perdre el seu lloc de treball–, però d’altres –sobretot les sindicades– donen la cara i parlen sense embuts. L’impuls va arribar de la mà d’una campanya global de la Regional Llatinoamericana de la Unió Internacional de Treballadors de l’Alimentació (UITA) i del centre d’investigació i comunicació Alba Sud. Un membre d’aquest centre, l’especialista en turisme Ernest Cañada, ha entrevistat desenes de cambreres i ha presentat els seus testimonis al llibre Las que limpian los hoteles.
Entre un 20 i un 30% de la plantilla dels establiments turístics són cambreres de pis. Segons l’Enquesta de Població Activa de 2014, la comunitat de netejadores se situava en una forquilla d’entre 65.000 i 96.000 persones al conjunt de l’Estat espanyol, amb una concentració més gran a les Canàries (20.000), Catalunya (15.000) i les Illes Balears (13.000). Històricament, les condicions laborals del sector havien millorat després de dues etapes de lluita. A començaments dels anys 80, les netejadores d’hotels van protagonitzar grans manifestacions i, el 1992, coincidint amb la fita olímpica, una vaga general a l’hostaleria va portar a l’establiment de l’Acord Laboral d’Hostaleria de l’Àmbit Estatal. A partir d’aleshores, la categoria de personal de pisos va quedar enquadrada i reconeguda en la categoria d’oficial de l’hostaleria i la remuneració va ser fixada en un sou net d’uns 1.000 euros mensuals. Des de llavors, però, ha plogut molt.
Aquest col·lectiu suma entre un 20% i un 30% de la plantilla dels establiments turístics. Prop de la meitat treballen a les Canàries, Catalunya i les Illes Balears
L’externalització laboral de les tasques de les cambreres de pis ha servit perquè empreses de treball temporal n’assumissin la gestió i arrabassessin el ventall de drets aconseguits a cop de protesta. Les noves netejadores reben una retribució que ronda els 700 euros mensuals, són contractades de manera eventual i, en molts casos, a temps parcial. Les més antigues, amb contractes fixos discontinus, treballen durant la temporada alta i subsisteixen la resta de l’any amb prestacions d’atur, ajudes socials o el coixí econòmic familiar. Les reformes laborals del PSOE i el PP, amb el suport de CiU, faciliten els abusos de la patronal i situen les cambreres sota l’amenaça permanent de perdre la feina. També augmenta la competitivitat entre elles.
Apoderament i salut
Un dels factors que han impulsat les cambreres a fer un pas endavant és la comprovació que els problemes de salut que pateixen no són casos aïllats. Haver de fer vuitanta llits en una sola jornada laboral, dia rere dia, pot comportar dolors d’esquena, clatell, genolls i lumbars i, en alguns casos, seqüeles greus. L’estrès amb què són obligades a treballar fa que es donin cops a les cames i que els morats i les raspadures siguin habituals. Una de les problemàtiques més habituals és l’aparició d’hèrnies, amb les consegüents intervencions quirúrgiques. Els quiropràctics aconsellen que facin la feina de genolls per evitar doblegar l’esquena, però això és incompatible amb la cursa contrarellotge a la qual estan sotmeses. Si no arriben a un mínim de llits i habitacions, poden ser amenaçades amb l’acomiadament.
Les darreres reformes laborals han afavorit la contractació de personal eventual; ara, les noves netejadores treballen sota unes condicions encara pitjors que les veteranes
A través del grup Las Kellys, les seves membres han posat en comú aquests problemes de salut i les teràpies per alleujar-los, però, sobretot, han aconseguit un espai de coordinació per compartir experiències en la denúncia d’abusos laborals. Sumen algunes victòries recents, sobretot a l’hora d’aconseguir que Inspecció de Treball faci visites als hotels i comprovi les condicions en què treballen. Un primer pas per revertir la situació.
Qui s’enriqueix amb l’externalització?
Els empresaris que treuen rèdit de les pèssimes condicions laborals als hotels tenen noms i cognoms. Hi trobem les grans famílies adinerades de sempre. Darrere societats mercantils com Constant Recursos Humanos SL, Optima Facility SL, Grupo Eulen SA o Acciona Facility Services SL, s’hi amaguen grans personatges de l’oligarquia. Constant, per exemple, és una de les companyies líders de l’externalització de la neteja d’habitacions hoteleres. El fundador d’aquest conglomerat va ser Javier Aguilar Pedrerol –mort l’any 2005–, que va traspassar el negoci als seus fills i nebots. La família Aguilar ha estat lligada durant dècades a la direcció del FC Barcelona i l’exapoderat de Constant va ostentar la vicepresidència econòmica del club com a mà dreta de Josep Lluís Núñez i Navarro. Ignasi Casamada, empresari de Cornellà de Llobregat, ha fincat la seu central d’Optima als Emirats Àrabs Units, un racó del planeta sense drets laborals de cap mena. El seu objectiu és expandir-se a Qatar i l’Aràbia Saudita. L’empresa gestiona el treball temporal i a temps parcial d’establiments com el Sheraton o el Hilton d’Abu Dhabi i, a Catalunya, s’encarrega de la neteja i la seguretat del complex d’oci Port Aventura i de nombrosos hotels costaners. En l’àmbit estatal, darrere d’Eulen, hi trobem dos germans de Jaime Mayor Oreja, exministre de l’Interior del govern de Jose Maria Aznar. El president d’Acciona és Ramon Jiménez Serrano, un dels capitostos d’ACS, la constructora que apareixia als papers de Bárcenas com una de les empreses que finançava il·legalment el Partit Popular. Tots els grans empresaris del sector són homes.
Licitacions sota sospita
Les grans firmes de la neteja aconsegueixen milions d’euros fruit de les adjudicacions públiques, de vegades mitjançant procediments irregulars. Dos casos han saltat a les pàgines dels diaris els últims anys. El sumari del cas Pretòria, que investiga Bartomeu Muñoz –exalcalde de Santa Coloma de Gramenet– i Luis Garcia –exdiputat del PSC– per presumpta corrupció, inclou un episodi que esquitxa l’empresa Limasa. Manuel Carrillo, conseller delegat de l’adjudicatària, hauria abonat 6.480 euros a l’exbatlle colomenc per aconseguir informació privilegiada de la licitació del contracte de neteja.
Les empreses del Grup SERHS també han quedat sota sospita. Aquest hòlding de negocis, creat i liderat pel polític convergent Ramon Bagó, rebia adjudicacions de serveis de neteja a centres de salut integrats al Consorci Hospitalari de Catalunya quan Bagó encara ocupava càrrecs al consell d’administració d’aquest organisme. És a dir, s’adjudicava serveis a si mateix. Així ho van denunciar els grups parlamentaris de la CUP-AE i ICV-EUiA durant la legislatura passada, en el marc de la comissió del Parlament de Catalunya creada per investigar el cas Pujol i altres presumptes episodis de corrupció.
FONT: DIRECTA.CAT
Més informació:
- LLIBRE "LAS QUE LIMPIAN LOS HOTELES.Historias ocultas de precariedad laboral "