“Les ràdios lliures, una eina popular oberta a la participació”

Parlem amb l’Oscar Mateu, té 33 anys, és enginyer tècnic i realitzador del programa de ràdio Judici a la Justícia. Ha fet programes a Ràdio Bronka i Contrabanda. L’Oscar és un militant antiautoritari que ha format part de diferents col·lectius socials com l’antic Ateneu Llibertari de Gràcia, @Infoshop, la Coordinadora contra els abusos del poder, etc. És nascut a Sants i veí de Nou Barris. Participa a Ràdio Bronka des de fa més de 10 anys i és vocal de la Coordinadora de Ràdios Lliures de Catalunya.

- Quins són els principis bàsics de les ràdios lliures?

L’autogestió, l’assemblearisme, la solidaritat entre Ràdios Lliures i altres mitjans alternatius, la no professionalització, el funcionament sense afany de lucre i la denúncia contra els abusos de poder.

- Com està la llei de ràdios, que esteu denunciant?

Primer de tot dir que a l’Estat Espanyol fa més de 30 anys que no hi ha una legislació específica que reguli l’espectre radioelèctric, marc en el qual convivim totes les emissores de ràdio: les institucionals, les comercials i les ràdios comunitàries i sense ànim de lucre, grup en el qual ens trobem les Ràdios Lliures, malgrat no ser exactament el mateix. Per tant, durant aquests anys les Ràdios Lliures presents ja des del principi de l’anomenada democràcia hem fet ús dels drets a la llibertat d’expressió, d’emissió i d’informació.

- Si fins ara no hi havia legislació específica, aleshores com heu funcionat?

El 2010 s’ha aprovat a Madrid la «Ley 7/2010 General de la Comunicación Audiovisual». Els dos Reglaments que desenvolupen la seva aplicació, estan pendents d’aprovació un cop acabada la fase d’al·legacions.
A Catalunya, tot i que la Generalitat ja té competències en aquest àmbit des de l’aprovació de la Llei 10/1983, no és fins que es promulga la Llei 2/2000 del Consell de l’Audiovisual de Catalunya que no es crea una autoritat reguladora independent de l’Estat Espanyol. El 2006 entra en vigor la Llei 22/2005 de Comunicació Audiovisual a Catalunya a través de la qual, aparentment, la Generalitat assoleix el màxim grau de competències en aquesta matèria. Per fi, aquest any es publica el Decret dels Serveis de Comunicació Audiovisual sense ànim de lucre que pretén marcar la pauta per a la regulació total de l’espectre radioelèctric, concretament per a l’anomenat tercer sector.

- Quines són les crítiques que feu al Decret?

Critiquem tant el contingut com la tramitació. Per començar, en aquest decret, sota l’ambigu epígraf «sense ànim de lucre», s’ignora l’existència de les Ràdios Lliures i es permet la inclusió, dins aquest tercer sector, de ràdios vinculades a estaments i organitzacions socials que no encaixen de cap manera en aquest grup. Estem parlant de ràdios vinculades a l’església catòlica, evangelistes, grups religiosos, ràdios vinculades a partits polítics, universitats, ONG’s, empreses privades, etc.

L’espai que es pretén adjudicar a aquest anomenat tercer sector és ínfim, cosa que provocarà que moltes de les emissores que exercim actualment estiguem condemnades a l’extinció. Afirmem aquesta idea tan negativa perquè la manera d’optar a una llicència serà mitjançant un concurs d’adjudicació seguint els paràmetres establerts per a les ràdios comercials. Les Ràdios Lliures no exercim cap activitat de tipus mercantil, per tant és de sentit comú oposar-se a aquest concurs.

Es pretén limitar la potència i l’àmbit d’emissió, fet que està fora de tota raó.
En cap moment s’ha obert la realització d’aquest decret a una participació de les emissores directament afectades i interessades.
Finalment, cal concloure dient que tant aquest decret a Catalunya, com la legislació que està tramitant l’Estat Espanyol, són descaradament contràries a les directrius i orientacions de la CE i d’altres organismes d’àmbit internacional i ens posa a la cua mundial de les llibertats democràtiques radiofòniques per darrere de països com Argentina, Mali, França, Itàlia, per citar-ne alguns.

- Creieu en l’efectivitat de les al·legacions presentades a la Generalitat?

Som escèptiques del resultat que puguem obtenir d’aquestes al·legacions, però estem disposades a anar fins on calgui per tal que els nostres Drets siguin respectats.

- ERC ha estat set anys al capdavant del Departament de Mitjans de Comunicació. Quina valoració en feu?

La valoració és rotundament negativa i són diversos els factors que ens porten en aquesta conclusió: en primer lloc cal destacar la confusió política de la Direcció General d’Audiovisuals i el CAC, amb representació màxima d’ERC, que ha passat d’una postura immobilista al principi de la legislatura, a una postura clarament hostil cap a les emissores de l’anomenat tercer sector i més concretament cap a les Ràdios Lliures.

Per entendre aquest punt cal destacar les declaracions fetes el 2006 pel Sr. Santiago Ramentol (quan era Director General de Mitjans i Serveis de Difusió Audiovisuals de la Generalitat) en referència a l’atorgament a les ràdios del tercer sector d’un títol habilitant que les eximiria de cap concurs; fet què tot i no ser oficial, ens va semblar una postura raonable per part de l’Administració, tenint en compte la trajectòria històrica de les Ràdios Lliures.

Malgrat tot, el Decret pretén fer-nos passar per un concurs (a la pràctica, haver de competir per continuar exercint un dret pel qual l’administració «teòricament» hauria de vetllar), pretén limitar a la mínima expressió la nostra activitat. Per acabar d’arreglar-ho, cal recordar també que aquest Decret es va publicar el 29 de juliol en una maniobra clarament atemptatòria cap a la participació de les emissores directament afectades i interessades. Per últim, és prou il·lustratiu la manera com han fet la vista grossa davant les interferències que hem i estem patint. En definitiva, no ens han tingut mai en compte, ens han enganyat, ens han menyspreat i ens han perjudicat, ja sigui per negligència, incompetència o de manera conscient.

- Amb tots aquests problemes, quina és la situació de les ràdios lliures a Catalunya?

Avui en dia estem en una situació una mica complexa. D’una banda som conscients de l’aversió que l’administració té cap a nosaltres. Davant d’una política basada en els interessos econòmics, les Ràdios Lliures suposem un greu obstacle de coherència que dificulta els negocis dels grups mediàtics empresarials i institucionals; al mateix temps, la nostra existència desemmascara els seus veritables objectius que no són pas exercir una «professió» social, o oferir uns continguts radiofònics de qualitat, sinó lucrar-se a tota costa.

D’altra banda, vivim uns temps molt tecnificats i mediatitzats i molta gent està deixant la ràdio de costat i dedica més temps a veure la televisió, llegir la premsa gratuïta en comptes de llegir un llibre o a passar incomptables hores davant l’ordinador. Es podria dir que molta gent està perdent el nord respecte al dret a la informació. Hi ha una postura bastant generalitzada que accepta tot allò que li arriba sense plantejar-se d’on ni com li arriba, sense contrastar la informació, i això evidencia una falta de criteri força alarmant. Si ho barregem amb la descarada censura i manipulació que exerceixen els grans mitjans, tenim com a resultat un còctel intel·lectualment molt destructiu que fa perillar la llibertat d’expressió.

- Hi ha resistència per defensar la reduïda llibertat d’expressió?

Sí, hi ha persones que tenim clar el nostre objectiu i les nostres ambicions i per això seguim i continuarem donant vida a les Ràdios Lliures; ja sigui com a membres actius d’aquestes o com a audiència. Per descomptat que ens agradaria que hi hagués un munt més de Ràdios Lliures però ara mateix hi ha prou projectes en marxa al llarg i ample de la geografia catalana com per sentir que gaudim de bona salut.

- Que està passant amb Ràdio Pica?

Des del mes de setembre hi ha una emissora que fa interferències al 96.6 FM, dial històric de Ràdio Pica que actualment comparteix amb Ràdio Bronka. Hem sabut que l’emissora que ens interfereix, Amb2 FM, pertany al Grup Mola Tv, SL. Aquesta emissora té llicència per emetre a Terrassa pel 89.4. No obstant això, emet de manera il·legal al 96.6 FM i des de la Torre de telecomunicacions de Collserola sense tenir cap concessió administrativa per fer-ho. Hem sabut que també emet per televisió a la ciutat de Barcelona pel canal 21 sense llicència, havent rebut en concepte de subvencions 180.000 euros del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació durant els últims 3 anys, segons consta publicat al DOGC. Hem sabut que les activitats d’aquest Grup estan envoltades d’irregularitats administratives molt tèrboles directament relacionades amb la primera legislatura del tripartit. Tenim força crítiques sobre els continguts que emet aquest Grup pels seus mitjans, especialment per la televisió.

- Qui hi ha al capdavant d’aquest Grup Mola?

L’empresari pirata Daniel Cascaules i Vilardell de Sabadell pretén fer-nos fora del 96.6 FM per «vendre» el punt de freqüència a una altra ràdio amb la qual ja ha fet un tracte econòmic. Aquest empresari delinqüent té la barra i el cinisme de dir-nos que marxem a un altre punt de freqüència quan aquest punt és utilitzat per Ràdio Pica des de fa més de vint anys.

- És un cas típic de corrupció política, d’empresaris amb polítics...

Sí, i cal remarcar aquí l’estranya passivitat de l’administració que permet actituds d’abús i impunitat tant miserables com aquesta. De totes maneres, no ens sorprèn ja que sempre ens hem hagut de valdre per nosaltres mateixes i això és el que estem fent actualment. Defensant el 96.6 FM estem defensant allò que és nostre i és de totes: la llibertat d’expressió.

- Quins són els vostres problemes principals?

Les interferències que patim per part d’altres ràdios són el problema més greu amb el que ens enfrontem les Ràdios Lliures. Majoritàriament són ràdios comercials «pirates» que emeten sense llicència com és el cas de Rock’n’gol (emissora del grup COPE), que interfereix des de fa un any Ràdio Linea IV, o d’altres, com és el cas d’AFM2 FM que interfereix al dial de Ràdio Pica, que emeten en una freqüència per a la qual no tenen llicència. No obstant això, en el passat també hem rebut agressions de ràdios institucionals, com el cas de RNE Ràdio 5, la qual ens va esborrar del mapa a Ràdio Bronka l’hivern del 2005, sense previ avís però amb ple coneixement de les «autoritats» catalanes. També és el cas de ràdios de la Diputació de Barcelona vinculades al PSC, concretament la COM Ràdio que al 1995, sense previ avís, va aixafar Contrabanda forçant-la a canviar de freqüència.

- Què hi ha darrera d’aquestes interferències?

Sempre hi ha interessos econòmics; contractes comercials de publicitat, ampliar cobertures a costa de trepitjar a les ràdios amb menys recursos econòmics, interessos creats, influencia política, etc.

- I quins altres tipus de problemes, més quotidians, us trobeu?

Els problemes quotidians són molt diversos: des de les qüestions de tipus tècnic per garantir una realització i una emissió dels programes i la resta de continguts de manera òptima, als problemes econòmics que ens porten a fer materials i activitats en les que difondre l’existència i l’ideari de les Ràdios Lliures i que ajuden a col·lectar fons. I clar, també hi ha el factor humà, que a temporades fa que hi hagi menys gent de l’habitual i això sobrecarrega totes les persones del col·lectiu. Però al final som de l’opinió que allò que no ens mata ens fa més fortes i és amb aquest esperit i la il·lusió de fer allò que ens agrada que les Ràdios Lliures continuem endavant després de més de 30 anys d’història.

- Quins reptes teniu com a Coordinadora de Ràdios Lliures?

Ara per ara el nostre objectiu principal és continuar emetent lliurement. Mantenir i millorar les condicions tècniques d’emissió i realització. Enfortir els vincles entre les Ràdios Lliures de Catalunya, de la resta de l’Estat Espanyol i també en l’àmbit internacional. Ampliar i potenciar el binomi emissor/receptor, donant a conèixer la nostra realitat a aquelles persones no familiaritzades amb el món de la ràdio i animant-les a ser part activa. Les Ràdios Lliures sempre han estat una eina popular i com a tal estan obertes a la participació de totes les persones que ho desitgin.

- Esteu contents del vostre treball?

Duent a terme la nostra tasca expressem i permetem expressar allò que ens inquieta esdevenint instruments fonamentals en la lluita contra el sexisme, la xenofòbia i d’altres comportaments contraris a les llibertats. A l’estil del nostre company pres Mumia Abu-Jamal, la nostra missió és ser la veu de les persones sense veu.

- Quines ràdios esteu en la Coordinadora?

Ràdio Rsk, Ràdio Pica, Radio Linea 4, Contrabanda i Ràdio Bronka de Barcelona i aviat Ràdio Bala de Manresa.

- Fora de Barcelona les ràdios lliures tenen el mateix problema d’espai?

A ciutats més petites hi ha menys saturació d’emissores de ràdio i és més fàcil transmetre per freqüència modulada, és una mica més fàcil en l’aspecte tècnic.

- Aquesta coordinadora té a veure amb la coordinació de mitjans que es va fer en el dia de la vaga general del 29 de setembre?

Aquell dia totes les ràdios de la Coordinadora vam emetre els mateixos continguts, un programa que es va fer a ràdio Contrabanda amb la col·laboració de totes.

>>> Entrevista realitzada pel Joan Anton i publicada al número 124 de la revista Catalunya-Papers