Les retallades a l’ensenyament públic del govern dels millors
Una de les poques promeses concretes d’Artur Mas i de CiU en les passades eleccions catalanes va ser la constituir el govern dels millors. Altra. una vegada arribat al Palau de la Generalitat, la de fer més amb menys. Com podeu observar minimalisme tret d’un llibre d’autoajuda bàsic. Només han calgut dos o tres mesos per fer evidents les línies mestres del Govern de Convergència i Unió respecte de l’ensenyament públic: aprofitar-se de l’excusa de la crisi econòmica per procedir a retallar aspectes fonamentals i de qualitat.
Mentre es manté públicament un discurs políticament correcte de preocupació pel fracàs escolar i de sortida de la crisi des de la millora de la formació, ens trobem davant: no cobertura de les substitucions per malaltia o d’altres circumstàncies del personal laboral (tècniques d’educació infantil, tècnics d’inserció social, vetlladores…) i d’administració i serveis (conserges, administratius…); paralització de les noves construccions de centres i manteniment de les aules prefabricades; congelació del programa d’implantació de portàtils a les aules...
A més, els centres públics han rebut comunicació de la reducció de les dotacions entre un 35% i un 20%, que s’afegeix a les rebaixes de l’anterior Conseller (al voltant d’un -42% de mitjana, en els últims 3 anys) i que compromet el normal funcionament dels centres (neteja, llum, aigua, laboratoris, materials...), pot afectar greument llocs de treball indirectes (treballadors de neteja, si l’opció presa fos la de repercutir la retallada en determinats serveis) i l’ampliació del copagament a l’ensenyament públic. Després d’assumir que ni llibres ni altres materials, sortides, colònies siguin gratuïtes o quasi, ara ens podem trobar que les famílies facin un nou esforç econòmic per cobrir l’afectació que sobre la qualitat de l’educació dels seus fills i filles pot tenir la retallada.
Podem veure el següent pas, anunciat per la Consellera Rigau en tots els mitjans de comunicació, la retallada de plantilles sota el nom eufemístic d’optimització de recursos. Volen fer front a l’augment de més de 12.000 nous alumnes amb la mateixa plantilla. Aquestes agressions a l’ensenyament públic també ho són als i les alumnes, als pares i mares, al professorat i al personal laboral, amb contracte amb la Generalitat, altres administracions o altres empreses; i, a les classes populars que perdem qualitat i garanties en serveis essencials. Amb lo fàcil que ho tenen els millors eliminant les subvencions a la privada i dedicant-los a la pública.
* Article d'Emili Cortavitarte Carral, Secretari General de CGT Ensenyament, publicat al núm. 127 de la revista Catalunya.