Les retallades de Boi Ruiz a la sanitat podrien ser un delicte
MANU SIMARRO | 23/03/2012 - Setmanari Directa
La recent constituïda Plataforma d’Afectades per les Retallades Sanitàries (PARS), que agrupa a un grup de ciutadanes, treballadores i agrupacions de veïnes “amoïnades” per l'actual situació de la sanitat pública, va presentar ahir una denúncia a la fiscalia superior de Catalunya sol·licitant la investigació de la política en matèria de sanitat que el conseller Boi Ruiz està duent a terme al capdavant del Departament de Salut, des de l’arribada al poder de Convergència i Unió el gener de 2011. Les denunciants sostenen que alguns alts càrrecs de la Generalitat de Catalunya estarien deteriorant el sistema sanitari públic a posta per tal de beneficiar el sector privat, al qual tenen, o han tingut, càrrecs d’alta responsabilitat.
En aquest sentit, apunten entre d’altres al mateix conseller, que asseguren era director d’una consultoria privada de salut anomenada Know-How- Advicers S.L. quan va ser nomenat per Artur Mas, així com a la secretària general de Salut, Roser Fernàndez Alegre o el director general del Servei Català de la Salut, Josep Maria Padrosa, ambdós excàrrecs directius de primer nivell a la patronal Unió Catalana d’Hospitals, de la qual n’era president el mateix Boi Ruiz.
Possibles delictes
Amb un exhaustiu treball de documentació i assessorament al darrera, La PARS assegura que les retallades a la sanitat, que han comportat el tancament de centres sanitaris, llits d’hospital, sales d'operacions i expedients de regulació d’ocupació (ERO) a alguns hospitals, han dificultat i impedit l’exercici al dret cívic a l’assistència sanitària dels ciutadans reconegut a la Constitució i les lleis espanyoles. El fet que una autoritat pública o funcionari impedeixi l’exercici d’un dret cívic, en aquest cas el dret a l’assistència sanitària, està penat per l’article 542 del codi penal espanyol amb una pena d’inhabilitació d’entre un i quatre anys per ocupar un càrrec públic. No obstant això, les denunciants afirmen que els responsables dels fets denunciats podrien incórrer també en un delicte d’omissió del deure de socors, contemplat a l’article 196 del mateix codi penal, per abandonament dels serveis sanitaris derivat en risc greu per a la salut de les persones.
Denúncia vehement de la privatització
La denúncia fa un relat exhaustiu dels fets susceptibles de ser delictius (llegiu aquí els principals motius) i posa molt èmfasi en l'ambició privatitzadora de l'actual cúpula de Salut, de la qual en posa clars exemples, com l'augment dels concerts, el projecte de trossejament de l'Institut Català de la Salut o la possibilitat que un centre públic aculli serveis privats que competeixin amb els públics, generant situacions de discriminació per raons econòmiques. Són situacions possibles a partir de les modificacions legislatives fetes per Convergència i Unió amb pactes parlamentaris amb el Partit Popular. La convivència de serveis públics i privats s'està donant ja a alguns hospitals. És el cas de l'Hospital La Seu d'Urgell que permet als pacients amb recursos evitar-se els mesos d'espera a la sanitat pública. El mateix gerent de l'hospital, Joan Altimiras, ho va reconèixer: “si (el pacient) prefereix acurtar terminis, pot recórrer a la medicina privada”. La PARS denuncia que d'aquesta manera els hospitals públics esdevenen un “canal comercial” per a la sanitat privada.
La manca de transparència, asseguren, no els ho ha posat gens fàcil. Pel camí, han topat amb l'opacitat, fet que els ha obligat, com ells mateixos diuen a l'escrit, a bussejar pels documents oficials en busca d'irregularitats.
http://www.setmanaridirecta.info/noticia/les-retallades-sanitat-podrien-constituir-un-delicte-penal
Les 10 retallades que han motivat la denúncia de La Plataforma d'Afectades per les Retallades Sanitàries
La Plataforma d'Afectades per les Retallades Sanitàries (La PARS), un grup de ciutadanes, treballadores i agrupacions de veïnes i pacients que han denunciat les retallades de Boi Ruiz a la fiscalia superior de Catalunya, tenen més de 10 motius. Asseguren que les retallades de servei i prestacions sanitàries, els expedients de regulació d'ocupació (ERO) i l'aturada de les infraestructures, entre d'altres coses, són mesures preses amb la intenció d'afavorir el sector privat i limitadores de l'exercici d'un dret fonamental, com és el dret a la salut individual i col·lectiva. Resumim a continuació les 10 mesures més criticades per la denúncia, provocades per una disminució de la despesa pressupostada per a la sanitat pública els dos últims anys: del 17.7% el 2011 i del 4.85% prevista per l'any present -prop d'un 23% de desinversió en sanitat pública en dos anys-.
1. Tancament de centres sanitaris. Una de les retallades més sonades ha estat el tancament de centres d'atenció primària, serveis d'urgència, consultoris locals i la disminució dels horaris d'atenció. Tancament o limitacions horàries han afectat, a l'estiu i segons dades d'octubre de 2011, al 29% de Centres d'Atenció Continuada (CAC), el 23.4% de consultoris locals i el 15% de Centres d'Atenció Primària (CAP). Després de l'estiu les afectacions continuen al 57% de CAC, el 8.4% de CAP i el 0.7% de consultoris locals. A aquestes limitacions cal sumar-hi una sobrecàrrega de feina derivada del trasllat a l'atenció primària de l'assistència i el diagnòstic de l'àrea d'especialitats. Una sobrecàrrega que en el cas del servei d'urgències de molts hospitals s'ha traduït directament en col·lapse.
2. Tancament de llits, plantes i sales d'operacions. Els hospitals també pateixen les retallades. El tancament de llits d'hospital ha afectat, a l'estiu i segons les mateixes dades, a llits de serveis crítics (21.4%) i estàndard (22.1%). Després de l'estiu segueixen tancats el 10.3% de llits estàndard el 4.5% de serveis crítics. S'han tancat també sales d'operacions i plantes senceres d'hospitals; i ha disminuït el nombre d'operacions el 2011 (21.535 intervencions menys que al 2010).
3. Ordres de ingressar menys i de donar més altes. Les treballadores denuncien que han rebut odres als hospitals de l'Institut Català de la Salut (ICS) per ingressar el menor nombre de pacients, donar l'alta a la major brevetat possible o no ingressar als pacients el tractament dels quals ho requereixi fins que no hagin passat 48 hores en urgències.
4. Supressió de proves diagnòstiques. Denúncies també d'anul·lació d'algunes sol·licituds de proves diagnòstiques vitals, com la colonoscòpia i la gastroscòpia, dels CAP de l'Esquerra de l'Eixample -Barcelona- al seu hospital de referència -l'Hospital Clínic-. T. S'han suprimit també proves complementàries com ressonàncies magnètiques, radiografies, TAC i altres proves de medicina nuclear. La supressió o retard en les proves diagnòstiques provoquen que patologies no greus ja ho siguin quan el pacient aconsegueix la visita o prova sol·licitada.
5. Supressió de programes o tractaments. Tancament de programes especialitzats com les unitats de desintoxicació de l'Hospital de Bellvitge, el Joan XXIII de Tarragona o el Trias i Pujol de Badalona. Supressió de tractaments moderns com el del VIH a l'Hospital Vall d'Hebron, tornant a un més antic i amb més risc per als pacients. Retallades en material sanitari d'infermetats cròniques com la diabetis.
6. 5 festius més a l'any. La PARS denuncia també la imposició del tancament de 5 dies laborables als hospitals dependents de l'ICS. Deia l'ordre del director general: “Els diferents centres assistencials hauran de preveure, a la seva programació funcional anual, la fixació de 5 dies laborals en que el centre funcionarà amb els mateixos serveis que un dia festiu”. Això va implicar un augment del retard per les consultes externes, tot i que val a dir que el 2011 se'n van fer 290.000 menys.
7. Augment de les llistes i els temps d'espera. Boi Ruiz va obrir la porta a l'incompliment dels compromisos de garantia de 180 dies de les llistes d'espera al canviar la gestió “de les llistes en els casos no urgents quan no sigui possible complir els terminis previstos”. Augment del 42% dels pacients en llistes d'espera durant el 2011. El temps d'espera puja un 4.6% en el període desembre 2010-juny 2011. Eliminació del temps d'espera garantit (TEG) en les intervencions de varius en extremitats inferiors, vasectomies, circumcisions i septoplàsties (septe nasal). En aquest àmbit, a més, La PARS denuncia que s'estarien cometent dues il·legalitats. La primera en lo referent als terminis de garantia d'espera, fixats ara en 6, 9 i 12 mesos per cadascuna de les operacions incloses en cadascun dels tipus. Això seria contrari al criteri establert pel Ministeri de Sanitat referent a la comptabilitat uniforme a tot el territori de l'Estat. La segona de les presumptes il·legalitats té a veure amb el moment en que un pacient passa a estar en llista d'espera. Segons la legislació espanyola, un pacient passa a estar en llista d'espera en el moment posterior al diagnòstic. Tanmateix, el govern prepara una nova modalitat per punts, segons la qual el metge haura de decidir quan posar el pacient a la llista.
8. Retallades en personal. Les retallades en personal passen per la no renovació de personal interí, la no cobertura de baixes, la no realització d'hores extra o, fins i tot, per la presentació d'ERO . És el cas del Parc Salut Mar -amb hospitals com el del Mar o el de l'Esperança a Barcelona- i l'Hospital de Sant Pau de la mateixa ciutat. Calculen que hi ha 3.736 persones afectades pels ERO a l'àmbit sanitari català.
9. Paralització d'infraestructures. Les retallades també han suposat la paralització dels projectes de construcció o ampliació de noves infraestructures sanitàries. S'han paralitzat la construcció o obres de millores previstes d'almenys vuit centres sanitaris.
10. Menys ambulàncies. Disminució del servei d'ambulàncies i d'altres serveis de transport sanitari. 109 acomiadaments en aquests serveis. Reducció també del personal del Servei d'Emergències Mèdiques (SEM): el personal que atén les trucades d'emergència es va reduir en un 40%, fet que ha provocat la desatenció d'entre 180 i 240 trucades al dia. Privatització parcial amb concessió a l'empresa Arvato Qualytel. En algun cas el SEM ha contravingut una ordre mèdica de trasllat a un hospital, traslladant-lo a un centre menys preparat, fet que ha provocat la mort del pacient.
http://www.setmanaridirecta.info/noticia/les-10-retallades-que-han-motivat-denuncia-pars