Les topades del PSOE aquest 18 d’agost

Rodríguez Zapatero diu al seu ministre José Blanco que han topat amb la realitat, doncs, si el PSOE no en tenia prou amb les topades diàries amb el PP, la darrera en el decurs de l’agitació anticolonial a Ceuta i Melilla, surt l’estratègica i significativa Cambra del Comerç de Barcelona amb una andanada contra el Govern en un comunicat on critica l’esment del ministre de Foment, José Blanco, sobre la necessitat d’una pujada d’impostos. La Cambra de Comerç considera que aquesta pujada seria un desastre econòmic ja que representaria forçar un decreixement mentre recorda que existeix des de l’abril un informe del Departament d’Economia de la Generalitat de Catalunya, en mans del PSC-PSOE, en el qual s’afirma que pujar els impostos seria la pitjor de les opcions possibles enfront la recessió.

I, paral·lelament, Zapatero ajorna sine die una reunió que tenia prevista per al 18 d'agost a la Moncloa amb directius de gran empreses constructores espanyoles, com ara José Manuel Entrecanales (Acciona), Florentino Pérez (ACS), Baldomero Falcones (FCC), Rafael del Pino (Ferrovial) i Luís del Rivero (Sacyr Vallhermoso), per tractar del retall governamental de 6.400 milions d’euros del pressupost d’obres públiques en infraestructures, una decisió, imposada per Brussel·les, París, Berlín, Pequín, Washington, el Banc Europeu i el FMI, que afecta profundament l’existència d’aquestes empreses i d’altres, com ara OHL, la qual va excusar anar a la reunió, ja molt tocades per l’esclat de la bombolla immobiliària i la crisi de la construcció en general.

Segons l’editorial del mateix dia del diari ‘La Vanguardia’, el PSOE va filtrar que s’havia desconvocat la reunió de la Moncloa a causa que alguns d’aquests directius empresarials mostraven reticències a reunir-se amb Zapatero per tractar de la seva problemàtica empresarial i l’actitud del Govern espanyol en aquesta crisi del sector de la construcció i de l’obra pública, en canvi, des de l’altra costat, segons alguns dels directius abans esmentats, Zapatero hauria anul·lat la trobada davant el temor de donar una imatge negativa com un president que no es capaç de gestionar, a nivell espanyol, la recessió econòmica. En aquest sentim, si fos certa aquesta versió empresarial, pensem que Zapatero, com a líder del PSOE i un element significatiu de la socialdemocràcia a nivell internacional, no per res va treure les tropes espanyoles de l’Iraq, ara no vol aparèixer com una mena de monstre en l’escenari d’aquesta segona i potser definitiva gran depressió capitalista mundial, doncs Saint Just ja va escriure que l’art de governar solament comporta la necessitat de crear monstres.

‘La Vanguardia’, per la seva banda, considera que “les grans empreses constructores del nostre país han estat uns dels més potents motors del model econòmic espanyol dels últims decennis”, per la “seva capacitat de crear llocs de treball” i, en canvi, ara generen desocupació laboral, puix entre el segons trimestre de 2008 i el segon de 2010, de cada cent llocs de treball destruïts a l’Estat espanyol, 44 corresponen al sector de la construcció, en total 850.000 obrers sense feina, i quasi un milió en tres anys. Les obres públiques i la construcció configuren el deu per cent de l’ocupació laboral espanyola. Per això, ‘La Vanguardia’ considera una cosa que desconcerta el fet de desconvocar aquest dimecres una cimera a la Moncloa entre Zapatero i uns directius empresarials de la construcció.

Negres tempestes agiten l’aire. El setembre socialment es presenta conflictiu. En aquest sentit, el 18 d’agost, el subdirector de ‘La Vanguardia’, Alfredo Abian, davant la intel·ligent convocatòria separada de vaga general el 29 de setembre que fa la CGT, separada del sindicalisme d’integració i gestió del Capital que representen CCOO i UGT, embolica que fa fort i en relació a l’afiliació de Laura Riera a la Confederació, qualifica l’organització anarcosindicalista de “sindicat anarcoide d’indis metropolitans”, que desconeixen Bakunin, a més de “tribus”, segurament com a rampell stalinista del temps en que aquest periodista militava en les files carrillistes del PSUC, ara transformat en ICV, abans de la conversió d’Abian en neoliberal declarat. En aquest sentit, potser s’hauria de recordar a ‘la tribu’ que en el seu temps Saint Just va afirmar que aquells que fan la revolució a mitges caven la seva pròpia tomba. Una referència que es podria aplicar als errors llibertaris de 1936, quan en Camorera ens considerava unes “tribus”. Doncs, que visquin les tribus.

Miquel-Dídac Piñero