Les treballadores de la llar podran cotitzar en el Règim General de la Seguretat Social
El pacte del Govern amb els sindicats de concertació és el primer pas cap a la fi del règim de semiesclavitud que viuen moltes empleades de la llar.
Joana García Grenzner -Redacció Diagonal
Les treballadores de la llar tindran un contracte que estipuli horari, salari, condicions i dret a baixa des del quart dia de malaltia. 26 anys després de la creació del Règim Especial d'Empleats de la Llar, la plena equiparació de drets de les treballadores domèstiques amb la resta de persones assalariades de l'Estat espanyol sembla més a prop.
El 26 de juny, CCOO i UGT acordaven amb el Govern la integració de l'ocupació de llar en el Règim General de la Seguretat Social dintre del Projecte de Reforma de la Seguretat Social. L'acord entrarà en vigor al gener del pròxim any 2012 amb un període de sis mesos naturals perquè les llars s'adaptin a la norma, i es preveu que el 2019 les cotitzacions de les treballadores domèstiques s'equipararan plenament als salaris reals.
Les empleades de llar tindran dret a generar prestacions com les pensions i a baixa per incapacitat temporal des del quart dia. La Seguretat Social passarà a cobrir la baixa des del novè dia (abans ho farà la persona titular de la llar que les contracti), en comptes de fer-ho des del dia 25 com fins a ara. No obstant això, no tindran dret a atur i la indemnització per acomiadament està encara en discussió.
700.000 beneficiades
Aquest és un gran pas en la lluita de les treballadores domèstiques, ja que brinda drets a un sector que es regia per condicions d'arbitrarietat i semiesclavitud, com han vingut denunciant organitzacions com Servei Domèstic Actiu (SEDOAC), Territori Domèstic o la històrica Associació de Treballadores de la Llar de Biscaia.
L'acord beneficiarà a més de 700.000 persones, en la seva gran majoria dones immigrants. Segons l'Enquesta de Població Activa, un 91% de les 294.279 persones donades d'alta en el Règim Especial al març d'aquest any eren dones, el 61% d'elles estrangeres. La realitat supera amb escreix aquestes xifres: l'ocupació domèstica segueix sent el nínxol de l'economia submergida que permet a moltes immigrants mantenir a les seves famílies aquí i en els seus llocs d'origen, i més en l'actual context de crisi econòmica.
Economistes com Amaia Pérez Orozco han documentat la transferència del treball domèstic, reproductiu i de cures de les dones autòctones a les immigrades a causa de la “irresponsabilitat social davant la cura de la vida”. De fet, un estudi de 2008 del col·lectiu Ioé encarregat per la Fundació de les Caixes d'Estalvi (FUNCAS) va constatar que “per cada 1% que creix la taxa d'immigrants en la població espanyola, augmenta un 0,6% la taxa d'activitat femenina” i “dels 12 punts que va augmentar l'activitat femenina de 1996 a 2005, almenys quatre es deuen a la immigració”.
Pérez Orozco es pregunta “amb quins mecanismes d'inspecció laboral es complirà l'acord”. Considera “una discriminació indirecta per sexe i una deficiència gravíssimes el no accés a atur” i recorda que segueix pendent “una compensació per acomiadament en cas de desistiment de l'empleador”. En tot cas, apunta, “el Govern estava obligat a fer desaparèixer els règims especials” a causa del Pacte de Toledo.
PUNTS VERMELLS DE LA REFORMA
COTITZACIONS
La quota mensual mínima de cotització serà de 19,84 euros per unes 20h. setmanals de treball, 16,51 a càrrec de l'empleador.
CONTRACTES
El contracte contemplarà les hores de treball setmanals de les empleades, el seu salari mensual, les pernoctacions i la seva retribució i qualsevol pagament en espècie.
PAGAMENTS
El pagament es domiciliarà en un compte bancari de la persona titular de la llar que empri a les treballadores. No està clar si suposarà deducció fiscal per a la llar.
BAIXA LABORAL
La Seguretat Social cobrirà la baixa laboral des del novè dia, en comptes del vint-i-cinquè com venia fent, i la llar empleadora des del quart.
* Article publicat al núm. 154 de la revista Diagonal
FRE A LA DISCRIMINACIÓ LEGAL DE LES EMPLEADES DE LLAR
La OIT accelera els canvis en la normativa espanyola
ISABEL OTXOA (professora de Dret del Treball de la Universitat del País Basc)
El pacte de CC OO i UGT amb el govern espanyol per a la integració de les treballadores de llar en el Règim General de la Seguretat Social formarà part de la Llei de Reforma de les Pensions i servirà de contrapès a altres acords que suposen una retallada de drets socials per al conjunt de la ciutadania. Segons els plans, la reforma entrarà en vigor el 1 de gener de 2012, no serà de plena aplicació fins al mes de juliol, i a partir de llavors les seves millores s'implantaran gradualment. La plena equiparació no arribarà fins a l'any 2019. A més, el Govern es compromet a reformar el règim laboral de l'ocupació de llar també amb efectes a 1 de gener de 2012.
Les reformes es realitzen sota la pressió del Conveni i la Recomanació sobre ocupació domèstica aprovats en l'Organització Internacional del Treball (OIT) el passat 16 de juny, els estàndards del qual de drets estan molt per sobre dels de la legislació espanyola. La discriminació legal de les empleades de llar en l'Estat espanyol ha tingut perfecte acomodament en les normes de la Unió Europea. La UE defineix l'objectiu de la igualtat de dones i homes com un dels seus senyals d'identitat i parla de lluita contra l'economia submergida, però deixa l'ocupació domèstica fora de directives com la que obliga a l'empresari a comunicar per escrit les condicions del contracte, la d'ordenació del temps de treball, o la de salut laboral. També ho exclou de les enquestes que permetrien conèixer realitats com el cost laboral, el temps de treball i l'estructura salarial.
Ara, complir el Conveni i la Recomanació de la OIT exigeix molts canvis, com l'existència d'un contracte escrit en el qual es detallin horari, tasques, fórmula de pagament de les hores extres; l'expressió detallada dels descomptes, que han d'acceptar-se per la treballadora i ser acords a allò que rep; la nòmina, pagament de totes les hores a la disposició de l'empleador (amb el que desapareix el temps de presència no retribuït); salari mínim igual que el de la resta, és a dir, catorze pagues i no tretze, com ara; mesures de salut laboral, que evitarien accidents i obligarien a registrar els que succeïxen; recopilació de les dades de situació del sector, que exigiria incloure-les en les estadístiques del treball de les quals avui estan absents.
El Conveni imposa també més inspecció del treball i control dels abusos de les agències privades de col·locació. El projecte que va arribar a la Conferència preveia la divulgació de les agències infractores, mecanisme que hagués dificultat que una mateixa agència, o uns mateixos gestors sota altre nom, continuessin violant drets laborals. Al final, la mesura es va retirar en nom del consens necessari en un òrgan tripartit com la OIT.
Costos i beneficis
La situació actual de falta de drets no és ni casual ni producte de l'oblit del sector, sinó un càlcul de cost i beneficis. Quan el 2007 el Ministeri de Treball va donar a conèixer un projecte de reforma que millorava les condicions de l'ocupació de llar, en la CEOE es van encendre llums d'alarma i va exigir públicament al Govern prudència, no fora a realitzar canvis que obliguessin a moltes dones que treballen fora a retornar a la llar per no poder delegar “les seves” tasques domèstiques. En la mateixa línia, podrien haver recordat que si l'hora de servei d'ajuda a domicili de la Llei de Dependència costa quatre o cinc vegades més que la d'una treballadora de llar, mantenir la seva situació de discriminació és imprescindible perquè els comptes quadrin.
Anys de lleis i plans per a la igualtat de dones i homes no han servit per a encarar la reorganització de les cures en tota la seva extensió, que és una de les condicions per a construir la igualtat. Repensar els criteris de qualitat de vida, despesa social en serveis, organització de l'ocupació i també dels espais que habitem, etc., no resulta urgent quan l'accés al servei domèstic privat està a l'abast per una banda important de la població pel seu baix cost.
Gran part del treball de cura en règim intern està en l'economia submergida i ho fan dones que paguen el peatge que exigeix la Llei d'Estrangeria: internes durant tres anys amb salaris que ronden els 900 euros i de vegades menys per una jornada per terme mitjà de 14 hores, sense dret a sortir de l'habitatge si no és per a tasques del treball, i descans setmanal que no arriba al dia i mig. Complerts els tres anys, el procediment per a la regularització exigeix la col·laboració de l'empleador, que de vegades es nega a complir la seva part i acomiada a la treballadora o l'obliga a acceptar condicions il·legals a canvi de formalitzar el contracte i l'alta en la Seguretat Social.
A l'endemà d'aprovar-se els textos de la OIT, cent organitzacions molt diferents entre si (treballadores de llar, immigrants, religioses, feministes, ONG…) van signar un manifest reclamant la seva ràpida aplicació a l'Estat espanyol. La seguretat social per al treball de llar es va anunciar el 1944 i es va dur a la pràctica el 1969; la regulació laboral estava prevista des de 1976 i es va portar a terme el 1985. Al desembre de 2010 es va reconèixer l'accident de treball en l'ocupació de llar, però no és efectiu perquè encara no s'ha fet el reglament. L'equiparació de drets no té perquè seguir esperant.
* Article publicat al núm. 154 de la revista Diagonal