CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Les vagues fora del lloc de treball

Divendres, 9 març, 2012
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Reinventant les mobilitzacions obreres en un nou context productiu, l'activisme ha anat encunyant pràctiques de lluita complementàries a les clàssiques.


La vaga es va generar com una estratègia vàlida per a pressionar en el sector industrial, on l'absència de treballadors en les factories detenia la producció. Però, com poden participar en les vagues aquells que no tenen ocupació o que pertanyen a sectors no industrialitzats?

Podem trobar una resposta en el moviment piquetero, que comença en Argentina a la fi del segle passat. Units sota el lema “tallt de ruta i assemblea”, persones aturades s'autoorganitzaven per a pressionar al govern. L'estratègia de lluita utilitzada era bloquejar grans carreteres, tallant el flux de mercaderies cap a les ciutats per a paralitzar el sector productiu. Aquests talls van ser reprimits de forma violenta per les autoritats. En la Massacre de Avellaneda, esdevinguda el 26 de juny de 2002, el govern interí d'Eduardo Duhalde va ordenar la repressió d'una manifestació de grups piqueteros i en la persecució i posterior mobilització van ser assassinats per efectius de la Policia bonaerense els joves activistes Maximiliano Kosteki i Darío Santillán pertanyents al Moviment de Treballadors Desocupats (MTD), a més de deixar un saldo de 33 piqueteros ferits de bala.

Com apunta Carina López, participant en el Front Popular Darío Santillán, que porta el seu nom en honor del piquetero caigut, la protesta “era per a demanar treball digne. Encara que en el primer moment el que es reclamava era plans socials –diners i aliments per als aturats–, després es van anar aconseguint subsidis per a desenvolupar emprendiments productius”. Franco Basu, també activista del FPDS, opina que els piqueteros “no només buscaven un treball, sinó que pensaven una forma diferent de producció”.

Aquest nou enfocament es prova amb la col·lectivització dels plans de subsidis que donava l'Estat, que es repartien generant alternatives col·lectives. “En comptes de cobrar 150 pesos, es cobraven 50 i es posaven 100 per a ajuntar diners i comprar una màquina per a resoldre una problemàtica puntual del barri i això marcava una sortida col·lectiva”, assenyala Basu. El suport mutu era un altre senyal d'identitat del moviment, que organitzava menjadors col·lectius en cadascun dels barris. Des del començament, explica Federico Orchani, “hi ha un reclam molt fort a l'Estat que es faci càrrec d'aquestes situacions, que arribin els aliments del Govern o de l'autoritat municipal o provincial.

Sempre va ser una situació de tensió, perquè o bé les partides eren de mala qualitat o mai eren suficients, llavors va haver-hi tot un període de lluita que va tenir com eixos aquestes reclamacions”. Carina López explica que “la primera tasca que es desenvolupava era el tema del menjador, el merendero, el got de llet per als nois i noies del barri, les companyes aconseguien carn i verdura en els negocis del barri amb els diners col·lectivitzats”. El moviment piquetero va ser clau en les mobilitzacions que van acabar amb la sortida de De la Rúa, llavors president, en helicòpter.

Vaga de consum

Una altra vaga alternativa és la del consum. L'acció consisteix en no adquirir cap tipus de bé, producte o servei amb l'objectiu de paralitzar gran part del sistema productiu, grans empreses, bancs, multinacionals i pressionar als governants. Implica consumir la mínima quantitat d'electricitat i aigua, desplaçar-se en transport públic o compartir el cotxe, evitar el consum telefònic, l'ús de targetes, no comprar en grans magatzems, centres comercials, supermercats, bancs ni gasolineres.

A diferència d'una vaga general, la vaga de consum o dia sense compres, pot ser secundada per desocupats, estudiants, jubilats, treballadors o autònoms.
A l'Estat espanyol ja s'ha convocat en algunes ocasions, tant des d'organitzacions sindicals i ecologistes, com des de les assemblees del 15M.

Vaga d'inquilins

En l'hivern passat, a Varsòvia, es va desenvolupar un model de lluita que duia molts anys sense ser vist. Va començar a l'octubre de 2010 una vaga de lloguer per a denunciar les conseqüències de la privatització de l'habitatge públic a Polònia. La vaga va ser convocada pel sindicat ZSP i el Comitè de Defensa dels Inquilins, sorgit en 2009 gràcies a l'impuls d'un grup de veïns que havia evitat la privatització del seu edifici mitjançant protestes públiques.

Es van sumar centenars d'inquilins, es van fer assemblees en el barri i es va donar suport a veïns afectats per les privatitzacions i els desallotjaments. Els activistes van aconseguir pisos en bon estat per a inquilins, la cancel·lació de desallotjaments i fins i tot l'anul·lació de la privatització d'un edifici. Les primeres vagues d'inquilins es van desenvolupar a principis del segle XX. A més de visibilitzar la problemàtica de l'habitatge, la van situar en l'esfera política i judicial. La negativa a pagar el lloguer va tenir com a conseqüència que, per primera vegada, l'habitatge fora tractat jurídicament com un dret social.

LES NOVES REGLES DEL JOC

Baixen els sous, efectes de la pujada de l'IRPF

El col·lectiu de tècnics del Ministeri d'Hisenda (Gestha) calcula que en el pròxim any els salaris es rebaixaran 222 euros de terme mitjà (20 cada mes) després de la reforma de l'IRPF aprovada al desembre pel govern. L'impacte sobre qui cobren un sou mig de 682 euros serà de dos euros cada mes.

Acomiadaments en l'administració pública

El Ministeri de Medi ambient ha estat el primer organisme a acomiadar amb indemnitzacions de 20 dies per any treballat amb l'argument d'una rebaixa de pressupost. 50 persones de la Fundació Biodiversitat, depenent del Ministeri, han estat cessades.

Treball gratis: el Govern avança el seu pla a les autonomies

La Secretaria d'Estat d'Ocupació i Seguretat Social ha ofert pactes a les Comunitats Autònomes perquè les persones en atur realitzin treballs de “servei a la comunitat”. Fins que no es tramiti en el Parlament no es coneixerà si les persones aturades podran negar-se a participar en aquests programes.

...I al març, més retallades socials a compte del dèficit

Les dades del dèficit públic de 2011 es van situar dos punts per sobre de les xifres exigides per Brussel·les. Això obligarà al Govern a anunciar un nou pla de retallada de prop de 30.000 milions, el que repercutirà directament en l'ocupació en l'administració pública.

* Article de Tomás Muñoz extret del web de la revista Diagonal

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció