CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

L’escanyapobres

Diumenge, 30 octubre, 2011
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

L’escanyapobres és una novel·la escrita per Narcís Oller a finals del segle xix. L’avarícia i els diners prenen forma humana. Aquest retrat no és tant allunyat de la nostra realitat. Tot i que allà sigui una societat on el capitalisme i la industrialització comenci a estendre’s i ara estiguem en plena crisi del capitalisme de consum, el retrat humà dels diners, segueix sent vàlid. Us ho asseguro.

A l’assessoria que fem des de la CGT de Berga hi passen força persones acomiadades per tal que repassem els papers a veure si els han fet bé o no. Habitualment no els han fet bé. Està mal comptat, o estaven contractats per una categoria més baixa de la feina que exercien i per unes hores que no es corresponen amb la seva jornada real. Sovint en realitat no són molts diners. En alguns casos reclamem i paguen per evitar problemes i en altres es tanquen en banda i la persona decideix si afronta un conflicte o no, amb el nostre suport és clar. Per pocs quartos, de vegades el motiu per obrir o no conflicte és més moral que econòmic. La gent se sent utilitzada i maltractada. Vull dir la gent que s’atreveix a venir a l’assessoria d’un anarcosindicat que porta una gent sobradament marcada com a folloneros a Berga, on totes ens coneixem. Dic això, perquè la majoria de treballadors, obedients i submisos accepten l’explotació, els acomiadaments mal pagats, etc., sense ni badar boca.

Entenc la gent, i comparteixo que actuïn per motius morals —sense menystenir els diners, és clar—, no es res nou en l’anarcosindicalisme de la península. La lluita de classes s’ha entès en clau moral al llarg del segle xx i penso que en gran mesura segueix sent així. I és que és immoral que la gent visqui del treball de l’altre.

La desprotecció de les treballadores davant d’aquests petits però continuats abusos és total. I avui, després de quedar-me parat de com d’avars i orgullosos són aquests petits empresaris —alguns per desgràcia molt i molt coneguts i del rotllo— he volgut reflexionar sobre aquests petits escanyapobres. Aquests escanyapobres que són gran part d’aquesta petita i mitjana empresa que amb tant d’orgull reivindica la classe benestant i benpensant d’aquesta merda de país (representats políticament per tots o per qualsevol partit polític català). Fàstic, sí senyora, feu fàstic.

Però de moment no tirem la tovallola. Escanyapobres, prepareu-vos.

Salut i anarquia!

* Josep Cara Rincón, afiliat de la CGT de Berga

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció