L’Estat destinarà milions d’euros per pagar als metges que no signen baixes
No signar baixes als treballadors podrà significar un bon sobresou per inspectors mèdics, metges d'atenció primària i personal administratiu sanitari. Així de clar i rotund. Els nous projectes de l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS), l'entitat depenent del Ministeri de Treball dirigit per Celestino Corbacho, inclouen una inversió anual estatal de fins a 30 milions d'euros en "incentivar" als professionals perquè signin altes i escurcin al màxim els períodes d'incapacitat temporal de la població treballadora.
La Generalitat principatina va signar el passat desembre el conveni amb l'INSS, que inclou 5,7 milions d'euros per a l'administració autonòmica si aconsegueix que els seus treballadors estiguin menys temps de baixa mèdica. Anteriorment, els governs valencià i balear ja havien signat idèntics convenis dels quals encara no s'ha concretat la quantia.
Sobresous als metges
Els convenis signats entre l'entitat estatal i les autonòmiques permetrà concretar quins són els metges que compleixen millor "els objectius", i que per tant signen menys baixes mèdiques, i determina i calcula la concreta quantia econòmica que li pertoca com a "incentiu".
En termes generals cada dia "reduït" de baixa d'un treballador significa 15,23 euros en favor de la comunitat autònoma per part del fons de la Seguretat Social, i en el cas concret de la Comunitat de Madrid ha significat una entrada "extra" al metge de fins a un màxim de 1.754 euros anuals si compleix la totalitat dels "objectius" assignats, sobresou que també pot donar-se als administratius que participen del procés, amb un fixe de 200 euros.
L'aplicació concreta de la mesura a les comunitats autònomes dels Països Catalans encara no està definida, ni les assignacions i incentius concrets que puguin rebre el personal mèdic i administratiu.
Segons declara l'INSS, la mesura ja ha tingut "magnífics resultats" en les comunitats autònomes on s'ha aplicat, sobretot en escurçar les baixes dels treballadors que pateixen malalties concretes, com "trastorns depressius, tendinitis, esquinços o lumbàlgies" principalment.
Reaccions a la mesura
Múltiples associacions de metges i usuaris de la sanitat han mostrat la seva radical disconformitat amb la nova mesura. Així, la Federació d'Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública ha denunciat que la mesura "deteriorarà encara més el servei públic creant un conflicte ètic als metges", mentre que el secretari general de la Confederació Estatal de Sindicats Mèdics, Patricio Martínez, afirma no entendre la mesura, "ja que el metge no ha d'atenir-se a fets administratius, la persona està malalta o no ho està".
Àlex Tisminetzky | L'Accent