CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

L’estela de l’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia

Diumenge, 8 març, 2009
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Gemma Garcia. Setmanari Directa núm, 128. 25/02/09

“Si es desitja un avenir de fraternitat, de pau i felicitat, dirigiu-vos vosaltres mateixos, els que patiu el règim actual, i fundeu escoles on pugueu ensenyar lliurement totes les veritats conquerides”.
Amb aquestes paraules, Francesc Ferrer i Guàrdia (1859- 1909), fundador de l’Escola Moderna, plasmava la importància de l’educació per la transformació de la societat. Durant la primera meitat del segle XX, van proliferar diversos projectes basats en la pedagogia llibertària i, tot i que actualment queden poques escoles racionalistes en peu, a Barcelona, un grup de mestres “insubmises a l’escola autoritària” –estatal i privada– pretenen fer realitat un projecte d’escola llibertària.

El 13 d’octubre de 1909, Ferrer i Guàrdia va ser afusellat, acusat de ser
autor i cap de la revolta coneguda com la Setmana Tràgica. Enrere quedaven cinc anys d’activitat pedagògica al número 56 del carrer Bailèn de Barcelona. L’Escola Moderna va tancar les seves portes l’any 1906 arran de l’acusació del bibliotecari de l’escola, Mateo Morral, de cometre l’atemptat frustrat contra el rei espanyol Alfons XIII. Han passat gairebé 100 anys des de la mort del llibertari Ferrer i Guàrdia, durant el quals l’educació ha patit diverses transformacions. Tot i així, la Noemí Valero i en Joan Bardella, mestres insubmisos, continuen etiquetant-la d’autoritària. Juntament amb altres persones que fa temps que treballen intensament per fer realitat una escola llibertària i amb motiu del centenari, duen a terme la campanya 100 anys sense Ferrer. Per la Noemí, és una bona oportunitat per treure a debat l’educació llibertària i agafar embranzida per obrir l’escola, tant de bo, el curs vinent.

Ferrer i Guàrdia, com a observador de la III República francesa, denunciava que els “vicis educatius no havien estat eliminats, sinó substituïts”. I, pam a pam, assenyalava: el déu per l’estat, la virtut cristiana pel deure cívic, la religió pel patriotisme, la submissió i l’obediència al rei, a l’aristòcrata i al clergat per l’acatament al funcionari, al propietari i al patró. Han plogut més de cent anys des d’aquestes observacions, però actualment també es destapen crítiques al sistema educatiu. Segons en Joan, a l’escola actual, “no et preparen per ser autònom, sinó per ser manat”, en contradicció amb la llibertat responsable, un dels pilars fonamentals de l’escola llibertària, entesa no com un “deixar fer”, sinó com un “fer amb”, ja que “només mitjançant la llibertat del grup es pot projectar la llibertat individual”. La tolerància, l’ajuda mútua, la solidaritat, la justícia social, la igualtat i la no violència giren al voltant d’aquesta premissa.

Tots aquests valors impregnen les activitats del dia a dia, les dinàmiques
de grup i són –en si mateixos– els objectius de la pedagogia racionalista. “La gent pensa que a l’escola llibertària no hi ha objectius –lamenta la Noemí–, no entenen que els objectius són els valors”. “Un cop els tinguem ben arrelats, els continguts són molt fàcils d’assumir”. Precisament, la manera d’assumir aquests continguts és determinant. Segons la Noemí, “tot el que passi pel teu cos passa per la teva ment” i, per aquesta raó, afegeix en Joan, “tot el que experimentes i fas és un estímul”.

En sintonia amb la importància de l’experiència i les vivències, l’escola llibertària posa en pràctica una educació integral. Mentre les societats desiguals es basen en la separació del treball intel·lectual del
treball manual, Proudhon i Bakunin ja van proposar la idea anarquista de l’educació integral. Una educació on el treball intel·lectual i manual tenen el mateix valor. D’aquesta manera, la llibertat s’eixampla, perquè “fas un tast de tot i decideixes què t’agrada”, conclou la Noemí. La futura escola llibertària de Barcelona es basarà en l’autogestió a través de la solidaritat de les famílies. “Si una família té més diners, ha de pagar una quota més alta que una que no en té”. La pràctica educativa també es basarà en l’autogestió, ja que el grup –alumnes i professorat–s’autoorganitzarà els estudis.

Fer realitat un projecte educatiu llibertari no és fàcil. Segons en Joan, “és més complicat ensenyar en llibertat que de manera autoritària”, ja que els processos d’aprenentatge són molt llargs i cal una “solvència pedagògica” perquè el projecte no fracassi. Però la història parla per si mateixa i ha demostrat que els projectes de pedagogia llibertària són possibles. L’Escola Moderna va precedir escoles com La Farigola –després Escola Natura– a Barcelona, l’escola Luz de l’Ateneu racionalista de Sants i tants altres projectes nascuts de diverses organitzacions anarcosindicalistes.

Arran de la mort de Ferrer i Guàrdia, Kropotkin es va pronunciar: “Ara és mort, però és el nostre deure explicar la seva obra, continuar-la,
difondre-la i atacar tots els fetitxes que mantenen la humanitat sota el jou de l’Estat, el capitalisme i la superstició”. Seguint l’estela de Ferrer i
Guàrdia, la campanya 100 anys sense Ferrer recorda el seu llegat i, alhora, vol fer un avenç per fer realitat la continuïtat de què parlava Kropotkin.

Si tot segueix el ritme previst, el curs vinent, a Barcelona, podria obrir les
portes una nova escola llibertària.

+ INFO: escola.autogestionada(arroba)yahoo.es

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print