CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

La CGT lidera un any més el conflicte sindical a Catalunya.

Diumenge, 30 abril, 2023

La CGT, tercer sindicat en afiliació de Catalunya, amb 21.000 afiliades, es consolida un any més com el sindicat que més vagues convoca i més seguiments genera.

 Segons les dades disponibles del departament de Treball del passat any 2022, la CGT de Catalunya és el sindicat que més vagues convoca en termes absoluts i són aquestes les que més treballadors i treballadores segueixen. Aquests valors no tenen en compte ni convocatòria ni seguiment de la vaga general feminista convocada en solitari per la CGT el 8M del 2022.

La CGT és el sindicat que més vagues convoca des del 2015 i amb més seguiments des del 2018, anys en què va superar en ambdós casos a CCOO de Catalunya. Aquestes dades certifiquen que el canvi de lideratge en la lluita sindical a Catalunya és sòlid i persistent.

 

La CGT, el sindicat que més vagues convoca a Catalunya

Segons les dades oficials del 2022, la CGT va convocar el 21,51% de les vagues a Catalunya, mentre que CCOO ho va fer en un 17,2% i la UGT el 12,9%. La resta es distribueix entre convocatòries unitàries des de comitès d’empresa o altres sindicats.

Cal ponderar aquests valors absoluts en relació a la representativitat a Catalunya dels diferents sindicats, delegats i delegades a les diferents empreses, que és la següent: CCOO (41.3%), UGT (36,95%), USOC (4,88%), CGT (3,07%).

Tenint en compte les implantacions a empreses existents i el total de vagues convocades, les desviacions respecte al pes de cada sindicat mostren que la CGT convoca un 700,5% més vagues respecte al seu pes real. CCOO un 41,36% respecte del que li correspondria i la UGT un 34,92%.

 

La CGT, el sindicat que més seguiments genera a Catalunya

Aquest any 2022 sens dubte ha estat fortament impactat per la lluita al sector de l’ensenyament, de forma especial les 9 vagues unitàries al sector públic no universitari que va representar el 60% dels seguiments de vagues de tot l’any.

Degut a aquesta circumstància les persones vaguistes d’aquest sector computen per a cada sindicat que hagués fet convocatòria, per tant, els valors sumats superen àmpliament el 100%, a diferència d’altres anys.

 

Fem vagues perquè funcionen

El passat any 2022 les vagues convocades a SEAT van permetre pressionar al conveni col·lectiu per millores, malgrat que les considerem insuficients. A autobusos de Barcelona TMB, van permetre assolir increments salarials del 8,5%. A autobusos Avanza després de mesos d’aturades i algunes jornades de vaga s’ha aconseguit increments salarials 8% més altres complements de sou i la reducció de jornada laboral. Les vagues convocades per la CGT el desembre de 2022 al gener de 2023 al grup Inditex van assolir increments del 25% per a desenes de milers de treballadores. El març de 2022 es signava un acord entre la CGT i Ferrovial, concessionària del telèfon 112, per desconvocar set mesos de vaga indefinida, obtenint increments salarials del 24%. Les vagues unitàries a ensenyament van permetre un primer guany, que tot i ser escàs, és important pel que fa a la recuperació de les hores lectives prèvies a les retallades, el que suposa la contractació de 3500 docents més.

Volem remarcar que aquest nou lideratge de la CGT es produeix l’any en què el sindicalisme majoritari va iniciar la campanya ‘salari o conflicte’. Doncs ni conflicte ni salari, les signatures de la immensa majoria de convenis col·lectius d’aquest any han estat per sota, en alguns casos molt per sota, de la inflació existent. És a dir, s’ha produït un empobriment dels i les treballadores amb un escàs increment de la lluita d’aquestes dues organitzacions.

En un context en que l’estat espanyol és on s’ha perdut més poder adquisitiu de la zona euro, i que la reforma laboral de Yolanda Diaz no ha pal·liat la temporalitat ni la precarietat laboral, des del Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, em una crida a la classe treballadora a continuar organitzant-se en sindicats actius, generant lluites sindicals per la millora dels nostres drets i condicions laborals, doncs és l’única forma realista en que es fa possible.