CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Llei de Memòria Històrica: un nou pacte per l’oblit i la impunitat del franquisme. Crida de CGT a la mobilització social

Divendres, 26 octubre, 2007
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

El projecte de Llei de Memòria Històrica pactada pels partits polítics, que ara a l'octubre de 2007 reprèn la seva tramitació parlamentària de forma definitiva, renúncia a la Veritat, la Justícia i el respecte als Drets Humans de les víctimes de la dictadura franquista.

CGT manifesta públicament la seva més absolut rebuig i es rebela davant la mateixa, no assumint que amb aquesta llei es tanca i queda saldat el deute que la democràcia té encara pendent amb les víctimes del règim franquista i d'aquest amb la Història.

Aquesta Llei representa a una nova claudicació de les forces polítiques democràtiques i especialment del govern socialista que, trenta anys després de la Transició i amb dues generacions pel mig, no s'han atrevit a fer el que des de fa temps ha sol·licitat el Consell d'Europa i que constitueïx una realitat cívica normalitzada en països com Xile i Argentina: la constitució d'una Comissió de la Veritat que declari la nul·litat radical dels tribunals i sentències de la dictadura i la imprescriptibilitat dels delictes contra la drets humans comesos en aquest període, com contempla l'ONU en repetides resolucions.

Fins que no es produeixi la derogació total i amb conseqüències jurídiques de l'entramat legal punitiu del franquisme, la democràcia espanyola serà una democràcia vigilada, segrestada i lligada al mateix, i les normes que intentin esbiaixar la realitat assassina d'aquell règim franquista tindran la lectura de Llei de Punt Final.

L'Exposició de Motius del projecte de Llei és calculadament ambigüa. En ell es recorre als conceptes de reconciliació, concòrdia, respecte, pacifisme, transició, constitució, retrobament, vocació integradora, convivència, cohesió… per a intentar ocultar la VERITAT, per a intentar no anomenar a les coses pel seu nom i en conseqüència, per a no condemnar, sense cap tipus de pal·liatius, el règim franquista, la dictadura i el genocidi comès contra diverses generacions d'homes i dones que van lluitar per la llibertat des de 1936.

Les generacions actuals tenen el dret a heretar una educació i una formació basada en la condemna del règim franquista a l'haver estat responsable de l'amargor, el sofriment, l'aïllament, la destrucció i l'anihilament físic i mental de diverses generacions. La democràcia actual té el deure de transmetre a la joventut que el cop militar franquista va suposar la ruptura traumàtica amb el sistema democràtic de 1936, amb el sistema polític vigent, va suposar l'aïllament d'Espanya, l'obscurantisme, el retard social a tots els nivells i, tot això, a costa de la violació dels drets humans més elementals i perpetrant crims contra la humanitat.

En l'esperit del projecte de Llei, se segueix mantenint l'equidistància entre víctimes i botxins, intentant homologar els que van lluitar per la llibertat amb els que defensaven el feixisme. Es consuma un intent per seguir oblidant, per ignorar l'autèntica realitat de la història de la guerra civil, el franquisme i la dictadura. La llei no es planteja com tasca implantar una determinada memòria col·lectiva. Per què? Això seria diferenciar entre víctimes i botxins? Mentre no es recuperi la memòria col·lectiva basada en la veritat , en la justícia i el respecte als drets humans, el dictador seguirà venerat en un mausoleu grandiós i els poetes i treballadors seguiran desapareguts en les fosses comunes. La normalitat de la vida pública i la fi de la transició, no es produiran fins que aquesta democràcia no hagi trencat amb el règim franquista.

Per altra banda, la llei renuncia a la recuperació de la memòria col·lectiva i social, oblidant que la lluita del poble espanyol per la llibertat va ser un projecte col·lectiu. És necessari que al costat del dret a la reparació moral i a la recuperació de la memòria individual i familiar de les víctimes del franquisme (recuperació de les persones assassinades, empresonades, bandejades, torturades, desaparegudes, esclavitzades, depurades, condemnades…), es recuperin les idees socials, econòmiques, culturals, educatives, organitzatives defensades des de concepcions republicanes i anarcosindicalistes i que configuren la memòria col·lectiva i social. Per a CGT és prioritari que en els centres educatius s'inclogui com matèria d'estudi el coneixement de la guerra civil, la dictadura i la seva repressió genocida.

Amb aquesta Llei, l'Administració fa abandó total de responsabilitat en l'esclariment dels crims contra la humanitat, recerca de desapareguts i violació de drets humans perpetrada pel franquisme i sotmet a les víctimes, perquè de forma individualitzada, intentin la seva rehabilitació i dignificació pública enfront d'aquesta pròpia Administració, pledejant per l'obtenció d'una Declaració de reparació i reconeixement personal, que en si mateixa, no constitueïx cap tipus de reconeixement de responsabilitat patrimonial, ni reparació, ni indemnització.

Per a CGT és inadmissible, inasumible, innegociable, que la Llei no anul·li les sentències franquistes. Se segueixen validant les sentències repressives dictades per la dictadura. No n'hi ha prou amb declarar el caràcter radicalment injust de les condemnes i sancions durant la guerra civil, no n'hi ha prou amb ilegitimar els tribunals, jurats, òrgans penals durant la guerra civil i les seves resolucions, no n'hi ha prou amb declarar il·legítimes per “vicis de forma i fons” les condemnes franquistes, no n'hi ha prou amb reconèixer la falta actual de vigència jurídica de les sentències…

És absolutament necessari anul·lar de forma clara, contundent, en l'articulat de la Llei, les sentències franquistes. L'Administració no pot rentar-se les mans pel que fa a la validesa jurídica d'aquestes sentències La Llei deroga expressament determinades lleis franquistes. Què ocorre amb les que no es deroguen? Per altra banda, la no derogació implica el reconeixement legal del franquisme. Així mateix, la derogació d'una llei significa la seva vigència fins que es produeixi aquesta derogació. En conseqüència, la revisió de les sentències es fa pràcticament impossible. Els processos seguits contra Granado i Delgado, Joan Peiró, Puig Antich i tants milers més, seguiran sense tenir cap reparació, seguiran sent culpables per al franquisme i també per a la democràcia.

La Llei no comprarà el silenci de CGT, millorant algunes de les indemnitzacions que puguin rebre les víctimes del franquisme, indemnitzacions que en alguns casos són ridícules i en altres casos, obertament discriminatòries entre víctimes anteriors o posteriors a 1968. Per què aquestes discriminacions entre víctimes? Les Administracions Públiques renuncien a la seva responsabilitat en les localitzacions de desapareguts, exhumacions i identificació de víctimes enterrades en fosses comunes. L'Estat no solament no escometrà aquesta tasca sinó que regularà i burocratitzarà el procés que han de complir qui a títol personal vulguin fer aquest treball.

El Valle de los Caídos seguirà sent el mausoleu dels líders del colpisme i la repressió encara que es retirin tots els símbols franquistes i feixistes o es deixi d'indemnitzar a institucions públiques o privades que no vulguin retirar-los. No es planteja el reconeixement del treball esclau i la seva reparació davant l'ingent cens d'edificacions i obres realitzades. No s'estableix una política clara de recuperació, rehabilitació i accés als arxius, no s'esmenta res sobre la impossibilitat d'inscripcions de defuncions en els registres civils o la possibilitat de modificar les causes de mort. En conclusió, amb aquesta Llei no es repara la Justícia i la Veritat, no es reparen les víctimes, no s'escomet la recerca de desapareguts, no es recupera la memòria col·lectiva i social, no s'assumeix el reconeixement dels crims contra la humanitat perpetrats pel franquisme, no es declara la il·legalitat del franquisme, no hi ha una ruptura definitiva amb el règim de la dictadura.

Aquesta llei està avalant novament una memòria històrica escrita i revisada pels vencedors. CGT no es resigna i seguirà lluitant per la recuperació de la memòria històrica dels vençuts. Per a això, formulem ja una crida a la Mobilització Social de totes les organitzacions socials, sindicals, polítiques… que estiguin en contra d'aquesta Llei, que ve a representar una segona autoamnistía, amb l'agreujant que aquesta nova autoamnistía està afavorida des d'un govern socialista que permetrà assentar definitivament la revisió històrica feta des dels vencedors.

Madrid, octubre de 2007.

Secretaria de Formació de la CGT
Comissió de Memòria Llibertària
www.memorialibertaria.org

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print