Llengua i exclusió

A L’ordre del discurs Foucault ha estudiat alguns dels procediments de limitació i exclusió de discursos, afirmant que «el discurso no es simplemente aquello que traduce las luchas o los sistemas de dominación, sino aquello por lo que, y por medio de lo cual se lucha, aquel poder del que quiere uno adueñarse». Tot i que Foucault no en parli, em sembla que cal incloure la llengua entre els procediments de limitació i exclusió de discursos.

De limitació, perquè la llengua restringeix les possibilitats d’expressió del discurs a una sèrie limitada de construccions possibles, i cada llengua n’ofereix de diferents, a voltes fins i tot algunes que li són exclusives —d’ací els grans problemes de la traducció. D’exclusió, perquè no totes les llengües ni totes les varietats lingüístiques, i, en conseqüència, tampoc els discursos generats amb elles, gaudeixen de la mateixa acceptació ni de les mateixes possibilitats reals de circulació.

Rosina Lippi-Green ha realitzat un estudi detallat sobre la discriminació lingüística als Estats Units a English with an accent. Al llarg del seu estudi intenta destruir el mite del no-accent, és a dir, el mite segons el qual un dialecte concret d’una llengua, generalment el del grup socialment o econòmica dominant, s’identifica com a «llengua estàndard», mentres que tots els altres parlars són considerats «dialectes».

Segons Lippi-Green, això constitueix una ideologia del llenguatge estàndard que mica en mica va minant l’autopercepció dels grups i individus amb parlars considerats dialectals: «When an individual cannot find any social acceptance for her language outside her own speech communities, she may come to denigrate her own language, even while she continues to use it». Les relacions de poder inherents a les relacions socials es reflexen en les pràctiques lingüístiques generant, per exemple, l’estigmatització de certs dialectes, o situacions de diglòssia i/o substitució lingüística.

Als Països Catalans, però molt especialment a Catalunya, acostumem a denunciar la diglòssia, exclusió, marginació o arraconament del català respecte la llengua oficial de l'estat, el castellà. No obstant, molt poques vegades parlem de les nostres pròpies diglòssies, exclusions, marginaments i arraconaments. No ens aniria gens malament un llibre com Català amb accent.

* Carlus Jové és activista llibertari. Article publicat al núm. 148 de la revista Catalunya.