CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

L’OTAN es reinventa a Lisboa

Dilluns, 6 desembre, 2010
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

José Ramón López Goni / Diagonal

La Cimera de Lisboa realitzada del 19 al 21 de novembre va culminar la revisió del concepte estratègic definit el 1999. Aquesta revisió es feia necessària perquè l'entrada dels països de l'Est d'Europa demandava noves prestacions a l'Aliança. Al mateix temps, algunes iniciatives, com la citada ampliació i el projecte d'escut antimíssils de l'administració Bush, van ser interpretats per Rússia com un gest d'enemistat. Per aquest motiu, EE UU, alma mater de l'OTAN, no podia permetre's obstacles en la seva pretensió de convertir a l'organització en un agent d'intervenció global.

Així, després de la cimera d'Estrasburg (2009), el recentment triat secretari general de l'OTAN, el danès Anders Fogh Rasmussen, va encarregar a un grup d'experts que elaboressin un document base per a debatre el nou concepte estratègic. El text presenta a l'OTAN com una organització de defensa davant les noves amenaces que pesen sobre la seguretat dels seus ciutadans. Enfront d'ella, els més variats perills. Alguns, com el terrorisme, punta de llança de la política posterior als successos del 11 de setembre, segueixen presents, però perden punts en l'escalafó. Ara es prioritza l'amenaça convencional, especialment dels països que han desenvolupat sistemes de míssils balístics, i la proliferació d'armes nuclears i de destrucció massiva.

Segueix present la necessitat d'intervenir per a salvaguardar les vies de transport de productes energètics, i s'incorporen altres disposicions sobre els ciberatacs, que “amenacen la prosperitat, la seguretat i l'estabilitat de la zona euroatlàntica”.

Operacions d'envergadura

Per a respondre a aquestes amenaces, l'OTAN no analitza les causes ni reflexiona sobre la seva responsabilitat en l'origen de fenòmens com el terrorisme o la nova carrera d'armaments. No en va, entorn del 60 % de les exportacions mundials d'armes entre 2005 i 2009 van ser realitzades per països de l'Aliança. Fidel al seu esperit, insisteix en la solució militar. La voluntat d'intervenir arreu del món en defensa dels seus interessos econòmics i polítics els porta a mantenir la necessitat de desenvolupar “forces convencionals robustes, mòbils i projectables” que li permetin mantenir simultàniament diverses operacions de gran envergadura.

L'arma nuclear surt reforçada, així com el manteniment dels sistemes de míssils i antimíssils, als quals es destina una primera inversió de 200 milions d'euros. Aquest muntant, en un moment de retallada de despesa pública, evidencia que la preparació de la guerra és el primer recurs del capitalisme per a sortir d'una crisi provocada pel propi sistema.

Aquest discurs contrasta amb el paper marginal que li dedica el document a la prevenció dels conflictes. L'OTAN s'implicarà a prevenir una crisi o ajudar a la reconstrucció després d'un conflicte “quan sigui possible i necessari” i en col·laboració “amb altres actors internacionals”. Fins i tot en aquest apartat, el protagonisme és per al braç militar. Necessitats humanes com la salut, el medi ambient o l'aigua, així com les polítiques de desarmament, són esmentades vagament.

Un altre element fonamental és la desaparició del “dret d'ingerència” en territoris on existeixin violacions dels drets humans. Només es tindrà en compte un conflicte fora de les fronteres OTAN quan alimenti “l'extremisme, el terrorisme o activitats transnacionals il·lícites com el tràfic d'armes, de drogues o d'éssers humans”. Una mostra més que els drets humans no van ser més que una tapadora d'espuris interessos.

On no arriba l'OTAN

L'OTAN ha establert relacions especials amb alguns Estats no membres de l'Aliança. D'aquesta forma, pot protegir els seus interessos estratègics o penetrar en nous mercats sense necessitat de vincular-los directament a les seves polítiques militars. No és d'estranyar que la nova doctrina busqui ampliar els àmbits dels acords, així com vincular a més països amb aquests tractats.

Dos actors ocupen un lloc fonamental. La Unió Europea, “un partenaire únic i essencial” d'Estats Units. No en va, es felicita “de l'entrada en vigor del Tractat de Lisboa, que oferix un marc per a reforçar la capacitat de la UE amb l'objecte de plantar cara als reptes comuns de seguretat”. Per altra banda, a Rússia se li ofereix participació en el sistema antimíssils i col·laboració en la lluita contra el terrorisme, seguretat marítima i control d'armaments.

En suma, un conjunt de polítiques que generaran un fort ascens de la despesa militar, un increment de les intervencions per a defensar els interessos econòmics del Nord ric i un augment de la inseguretat (social, econòmica, política, etc.) de les persones.

>>> Article publicat al núm. 138 de la revista Diagonal

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció