CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Manifest conjunt en l’homenatge dels 85 anys de la mort de Durruti

Dilluns, 22 novembre, 2021
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print




Avui es compleixen 85 anys de la mort de l’anarquista Buenaventura Durruti. La figura de Durruti és clau en la història del moviment llibertari a espanya, i les seves contribucions en la lluita per la revolució social són conegudes arreu. Les seves accions tan abans com durant la revolució formen part d'una rica història de la que totes podem prendre nota, i la seva mort a la línia de combat és part de la història antifeixista que nodreix la nostra causa . 

Però davant dels seus mèrits també ens agradaria fer memòria de totes les seves companyes que van donar la vida per les seves idees, i que moltes vegades queden eclipsades pels grans noms de l'anarquisme. Companyes que, en la línia de combat o no, i utilitzant una varietat de tàctiques i funcions necessàries per fer florir la revolució social, van ser reprimides i assassinades per la reacció. 

En aquest fossar hi ha 4.000 víctimes. Víctimes del feixisme, represaliades i afusellades per l’Estat franquista un cop va ocupar la ciutat. També hi ha víctimes de l’exèrcit nacional i l’aviació italiana, víctimes en el camí de mort que va asfaltar l’opressiu règim franquista. Però també hi ha víctimes del cruel capitalisme defensat i imposat per les forces feixistes, gent sense sostre i sense papers, assassinades pel capitalisme i la propietat privada.

El feixisme és una màquina de mort sense aturador, una bèstia que devora vides i territoris i que amenaça amb acabar amb tota possibilitat de llibertat. Només l'organització és la solució a aquest mal social. Les llibertàries que contra la seva voluntat aqui descansen també ho van entendre, i en aquesta realització van lluitar i morir. Per això van ser reprimides i afusellades: armades o no, les seves idees eren perilloses per a la reacció.

El 19 de Juliol 20.000 militants anarquistes, organitzades en comités de barris, derroten l’exèrcit a Barcelona i impedeixen el cop d’estat. Surten de Barcelona el 24 de Juliol 2.500 milicianes anarquistes per respondre inmediatament al feixisme, i al llarg de l’any acaben sent al voltant de 50.000 milicianes anarquistes organitzades per lluitar contra el feixisme i fer efectiva la Revolució Social. Moltes d’elles van morir per portar a la pràctica les seves idees.

És per elles que estem aquí reivindicant la seva lluita, una lluita per aconseguir la llibertat per a la seva classe i per a derrotar la reacció allà on aparegués. Una lluita que no va ser només armada i violenta, sinó que també va implicar un treball organitzatiu que portava dècades en gestació. 

Volem ser clares amb aquest fet: tant la Revolució Social que va donar llibertat a les anarquistes com les accions i cops d’efecte que la van precedir no podrien haver sigut possibles sense la organització anarquista al darrere. I aquesta organització es presentava a tot arreu on es trobava opressió: a les fàbriques, als barris, a les escoles i universitats, als pobles… 

I així com era llavors les anarquistes estem organitzades ara, i és més, el camp de l’opressió avança i avui ens organitzem també en habitatge, en clau de gènere i en defensa de la devastació de la terra. Les anarquistes molt sovint mirem al passat, potser massa, però ens trobem en un present on només podem concebre la lluita. Ens trobem que el feixisme és el braç dret del capitalisme, i en conseqüència les anarquistes continuarem exercint la resistència revolucionària fins exterminar-lo.

Es hora d'una nova generació de lluites llibertaries, les organitzacions anarquistes us cridem avui a vosaltres, estudiants i treballadores; classes populars, a ocupar el vostre lloc a la lluita per a la lliberació, per enderrocar definitivament al capitalisme i acabar amb les injustícies socials que ens ofeguen. Avui, a l’igual que al 36, recordem que només la lluita i l’organització ens farà lliures i que a l’únic que no podem renunciar és a la victoria.

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print