Manifest contra la privatització de la conservació de la jardineria del barri de la Sagrera
Contra la privatització de la conservació de la jardineria del barri de la Sagrera a través d'empreses d'integració de persones discapacitades
Antecedents
El 14 de Novembre de 2005, l'Ajuntament de Barcelona (PSC, ERC,ICV-EUiA) va aprovar la reconversió de l'Institut Municipal de Parcs i Jardins en Entitat Pública Empresarial Local (EPEL), a pesar de la total oposició de la plantilla i diverses institucions socials, doncs vèiem que darrere s'ocultava una clara intenció privatitzadora. La presidenta de l'Institut, Imma Mayol (ICV-Verds), tercera tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona en aquests moments, va declarar que la reconversió a EPEL obeïa a un tema d'adaptació “a la Llei”, i es feia “amb la finalitat de poder assumir treballs a tercers” (com si això no ho permetés ja l'Institut) i que en cap moment es privatitzarien els serveis de conservació i manteniment del verd públic.
Gairebé cinc anys després, la realitat segueix desmentint a la Sra. Mayol. Mentre que els treballs a tercers, excusa per a la conversió en EPEL, no han augmentat, el que sí s'ha anat incrementant progressivament, en contra del disposat en els Estatuts de l'Institut i en el Conveni (que estipulen que s'han de prestar amb personal propi), és la privatització de serveis: manteniment dels jocs infantils, tractaments fitosanitaris, una part de la poda, el manteniment d'infraestructures, etc. Actualment, gairebé un 25% dels serveis estan ja adjudicats a contrates, tal com reconeix la pròpia gerència de Parcs i Jardins.
Privatització de la conservació integral de la jardineria del barri de la Sagrera
A tot aquest procés de privatització, la Direcció de l'Institut pretén afegir ara la privatització de la conservació integral de la jardineria del barri de la Sagrera de Barcelona, que inclou el Parc de la Pegaso, Jardí d'Elx, Plaça de la Hispano Suïssa i la resta de zones enjardinades del barri. El motiu que argumenta la Direcció de l'Institut per a aquest nou intent de privatització és la falta de mitjans humans i materials per a portar a terme les tasques encomanades a la brigada de la zona i opta per privatitzar el servei a través d'empreses “d'inserció dedicades a treballs de reinserció social i laboral de personis amb especials dificultats”.
O molt ens equivoquem o el que realment amaga aquesta nova privatització, a més de respondre a l'exprés desig de l'equip de govern de l'Ajuntament de Barcelona (que en boca del Gerent Municipal, Andreu Puig, va apostar recentment per la privatització de Parcs i Jardins), és la necessitat de tapar el despropòsit provocat després de l'adjudicació del manteniment integral del Parc de la Guineueta a una altra empresa d'inserció, Can Neteja 5, desplaçant als tretze treballadors, la majoria discapacitats psíquics, pertanyents a la Barna Verd, que venien realitzant el manteniment des de feia 25 anys. La desídia i la indecent aplicació de les lleis del mercat va fer que aquest col·lectiu quedés exclòs del que durant anys va ser el seu lloc de treball, atès que ningú va tenir la previsió de, si més no, incloure clàusules de subrogació de personal en l'expedient de la contracta. Si finalment a l'octubre d'aquest any, s'adjudica el manteniment del verd públic del barri de la Sagrera a una empresa externa, i l'adjudicació recau en Barna Verd, les sospites es compliran: la coincidència de dates, de necessitats de personal i certes clàusules de la contracta, certificaran un nou nyap administratiu, quan no una decisió propera a la prevaricació.
Hipocresia dels responsables municipals
Els Treballadors i treballadores de Parcs i Jardins denunciem l'actitud hipòcrita dels responsables de Parcs i Jardins i de l'equip de govern que els avala (PSC, ICV-EUiA), que permanentment contradiuen els seus programes electorals. Els arguments que utilitzen per a justificar aquest nou intent de privatització, cauen pel seu propi pes. L'Informe Motivat de l'expedient diu textualment que “en els moments actuals el personal que disposa l'Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona no és suficient per a atendre la demanda de manteniment que es planteja i atès que la prestació és l'objecte d'aquest contracte no justifica la necessitat d'una ampliació per part de l'Administració de mitjans personals i materials, tenint en compte la conjuntura econòmica existent i les limitacions establertes per la legislació aplicable, s'aconsella procedir a la contractació externa”.
Aquests arguments posen de manifest que els responsables de l'Institut, intencionadament, no es doten dels recursos públics necessaris per a prestar els serveis, tal com li marquen els estatuts de Parcs i Jardins. Aquesta política de personal és “coherent” amb la política de manteniment del verd de la ciutat que fan. No dubten a deixar degradar-se els parcs públics per a posteriorment tenir arguments per a grans i costoses remodelacions a benefici d'empreses privades, i a costa dels ciutadans, o justificar la seva privatització. O fan una mala gestió, com el recent cas de Can Framis, on primer s'abandona el manteniment per a després haver de replantar fins a deixar-lo com al principi, costant molt més diners a les arques públiques.
La utilització que fa l'Ajuntament dels Centres Especials de Treball (CET), amb la pretesa "integració" de les persones que tenen especials dificultats per a accedir al món del treball, dificulta la integració social real d'aquest col·lectiu, doncs les condicions de treball que se'ls ofereix estan molt lluny, no ja del conveni de Parcs, si no de l'estatal de Jardineria , a més de crear zones de "guetto" amb mà d'obra barata que no faciliten una integració real en el món del treball.
Exemple d'integració real ho dóna la composició de la brigada de Parcs i Jardins encarregada actualment del manteniment de la zona de la Sagrera, la qual ara intenten privatitzar, dos dels seus nou components, tots amb els mateixos drets i obligacions, són persones discapacitades.
Els Treballadors i treballadores de Parcs i Jardins, exigim:
Davant aquesta situació, la plantilla de Parcs i Jardins, i en la seva representació el Comitè d'Empresa i les seccions sindicals que el componen, exigim que es posi fi a la política privatitzadora de l'Institut. Sol·licitem, així mateix, a l'equip de govern de l'Ajuntament de Barcelona, als grups municipals i als regidors, que apostin amb claredat per la defensa del Servei Públic i exigeixin el compliment, per part de la Direcció de l'Institut Municipal, dels Acords de Garanties de Servei Públic acordats en el seu moment.
Els treballadors de Parcs i Jardins no podem acceptar la política d'incompliments denunciada i per això ens veiem en l'obligació d'iniciar de nou un procés de denúncies i mobilitzacions per la defensa del Servei Públic. Per tant, i donada l'exposició de motius abans relacionats, els treballadors i treballadores de Parcs i Jardins, exigim:
1. Es doni nul·litat a l'expedient 10/204 relatiu a la conservació integral de la jardineria del barri de la Sagrera de Barcelona.
2. S'absorbeixi a les persones discapacitades de les empreses d'inserció que en aquests moments estan treballant en el manteniment d'altres sis espais verds de la ciutat de Barcelona, en les mateixes condicions dels treballadors de Parcs i Jardins.
3. Es convoquin les necessàries ofertes públiques d'ocupació amb la reserva de places que calgui per a persones discapacitades, amb adaptació de les proves d'accés i programes de formació específics per a aquest col·lectiu, a més de reserva de places en promoció interna, tutela i seguiment del col·lectiu per part de l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat.
4. Exigim responsabilitats tècniques i polítiques per la mala gestió dels recursos públics dels quals són dipositaris, tant la Direcció de Parcs, com els responsables polítics encapçalats per la Presidenta de l'Institut, Imma Mayol (ICV-EUiA), respecte a la política de personal i de manteniment del verd públic en Parcs i Jardins.
5. Es combati la degradació paulatina que sofreixen els espais verds de la ciutat de Barcelona, provocada per la deixadesa dels que gestionen el servei, la nul·la planificació de les càrregues de treball i la insuficient dotació de recursos humans i materials per a assumir les tasques que encomanin els propis Estatuts de l'Institut. No es pot justificar la progressiva privatització, ni les costoses operacions de posada a punt d'uns espais degradats per un manteniment intencionadament insuficient.
Comitè d'Empresa I.M. Parcs i Jardins de Barcelona
Seccions Sindicals de CC.OO, CGT, UGT, USOC.
PER LA JARDINERIA PÚBLICA!
PER LA INTEGRACIÓ REAL DE LES PERSONES DISCAPACITADES!