Manifest de Ca la Dona contra la reforma de les pensions

Per una societat on totes i tots treballem i cuidem,

no a la reforma de les pensions

El proper 28 de gener, el Congrés dels Diputats votarà l’avantprojecte de llei de reforma de les pensions, que retarda l’edat de jubilació dels 65 als 67 anys i augmenta de 15 a 20 anys el període mínim de càlcul i el període de carència per a la pensió contributiva mínima. Prèviament, el passat desembre la Comissió del Pacte de Toledo va emetre un informe i 21 recomanacions al respecte, una de les quals (la número 17 ) parla per primer cop de “dona i protecció social”. En nom de la “integració laboral acord amb les aspiracions de les dones” i la configuració de drets de pensió propis i no derivats del marit, es proposen mesures que a la pràctica perpetuen el repartiment desigual del treball assalariat, domèstic i reproductiu, com per exemple els incentius fiscals i de protecció social a la no incorporació de les dones casades al mercat de treball.

El Govern estatal fonamenta la reforma del sistema de pensions en la necessitat d’atacar l’economia submergida, assegurar una major contribució a la hisenda pública i reforçar les pensions en un context de crisi econòmica. A la pràctica, aquesta mesura és un atac sense precedents contra els drets laborals i socials adquirits durant segles de lluites obreres i apuntala les desigualtats de gènere en l’àmbit del treball assalariat, domèstic i reproductiu, la dependència econòmica i la pobresa femenines. Cal tenir en compte que:

- El sistema de pensions actual, dissenyat a la dècada de 1960, es basa en la divisió sexual del treball i el model de família home substentador/dona depenent, on l’home havia de rebre un salari i prestacions socials per malaltia, atur, jubilació o supervivència, i la dona tenia ingressos i drets derivats del marit. Actualment el 51,38% de les dones pensionistes ho són per un dret derivat, la majoria per viudetat. Aquesta pensió, tot i ser un dret exigible per les dones que han treballat tota la vida a casa per a que els seus cònjuges cotitzessin, atenta contra el principi d’equitat, ja que no protegeix les persones sense renda pròpia, i apuntala el repartiment desigual del treball domèstic, reproductiu i de cura i la dependència econòmica de les dones a canvi d’un infrasalari.

- El mercat de treball segueix discriminant les dones, que seguim tenint més taxes d’inactivitat laboral i d’atur; majors índexs de contractació temporal i parcial, de precarietat i d’assetjament sexual a la feina; llocs de feina menys qualificats, salaris més baixos i més presència a l’economia submergida. Alhora, les trajectòries laborals femenines tenen més “llacunes de cotització” pels períodes que les dones dediquen a la cura de familiars descendents o dependents. Com cotitzen menys temps i amb menys salari, perceben menys pensió que els homes ( per exemple, hi ha 1,8 milions de dones aturades que reben una cobertura del 58% de prestacions d’atur front el 63% dels homes). Si ara s’augmenta el període sobre el que es calcula la cotització, les pensions de les dones encara disminuiran més, com ha esdevingut a altres països on s’han fet reformes similars, com és el cas de Suècia.

- Un 82% de les persones que tenen pensions no contributives són dones. Aquestes pensions, reservades pels i les que han cotitzat menys de 15 anys, són menors que les de viudetat. El sistema de pensions i les polítiques públiques, a més, ofereixen incentius econòmics a les dones casades que deixin la feina total, temporal o parcialment. D’una banda, el sistema empeny les dones al treball domèstic i de cura i de l’altra les penalitza amb la precarietat econòmica o l’exclusió social: una de cada quatre dones major de 65 anys viu per sota el llindar de la pobresa.

- La crisi que afrontem no és tan sols econòmica, sinó també d’un model social on el treball domèstic, reproductiu i de cura substenta l’economia de mercat però no es visibilitza, no es valora socialment i no està remunerat en gran part. L’entrada de les dones al mercat de treball no s’ha correspost amb una major corresponsabilitat dels homes en el treball reproductiu i de cura o unes reformes econòmiques i socials que garanteixin la conciliació de les tasques productives i reproductives. En incorporar-se al mercat de treball, les dones han d’optar per retardar la seva maternitat (o renunciar-hi), viure ritmes de vida insostenibles (la doble presència, el síndrome de l’avia esclava…) o transferir les tasques domèstiques, reproductives i de cura a altres dones (la majoria, immigrants) que treballen en condicions de desregulació, precarietat i en molts casos, de sobreexplotació.

- La reforma del sistema de pensions, així com la reforma laboral i el paquet de retallades aprovat l’any 2010 pel Govern, són mesures que aprofondeixen les desigualtats socials i de gènere i un sistema socioeconòmic depredador de la vida i del planeta en nom de la dictadura dels bancs i els mercats.

Per tot això, PROPOSEM:

* no pujar l’edat de jubilació de 65 a 67 anys ni augmentar els 15 anys de període de cotització i còmput de la pensió, perquè a més de perjudicar la població en general, penalitzarà explícitament les dones.

* equiparar les taxes d’ocupació de dones i homes amb drets laborals plens i reformar el sistema d’ excedències i les prestacions per a cura de familiars de forma que sigui compatible amb treballar assalariadament i cotitzar en condicions normals.

* reduïr la jornada laboral i fer-la compatible amb una corresponsabilitat de dones i homes en el treball domèstic, reproductiu i de cura. Treballar menys per a treballar totes i tots en totes les esferes de la vida.

* garantir l’educació pública des dels 0 anys , així com l’atenció pública a les persones amb diversitat funcional.

* permisos de paternitat i maternitat iguals i intransferibles, el que implica, com a mínim, la restitució del permís de paternitat de quatre setmanes per als homes aprovat pel Govern estatal.

* transformar progressivament les pensions de viudetat de forma que les dones grans no quedin desprotegides però tampoc s’estimuli la dependència de les dones joves respecte els cònjuges.

* incloure les empleades domèstiques al Règim General de la Seguretat Social, com venen reivindicant des de 1985.

* donar permís de residència i treball a els i les immigrants víctimes de trata de persones amb fins d’explotació laboral i sexual, tal com estableixen els protocols internacionals contra la trata, de forma que es lluiti efectivament contra l’economia submergida i el frau fiscal.

* donar permís de residència i treball a les immigrants sense papers que hagin viscut violència de gènere, independentment de que es condemni o no als explotadors o agressors.

* equiparar les pensions no contributives al mínim general de les pensions i establir una renda mínima per les persones sense cap ingrés.

Us emplacem a participar en les mobilitzacions convocades contra la reforma de les pensions el proper dia 27 de gener a Barcelona, Lleida, Girona i Tarragona.

Construim una societat lliure i cuidadora, avui, el 27, i sempre!

No a la reforma de les pensions!

Ca la Dona, 26 de gener de 2011.

www.caladona.org