CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Manifest de CGT contra la flexiseguretat

Dimarts, 13 novembre, 2007
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Manifest contra la flexiseguretat

“TENIM DRET A TENIR DRETS”

“La flexiseguretat és la tomba dels drets laborals i socials”

El 18 d'octubre, mentre els governs de la Unió Europea tancaven un nou tractat per a substituir a la moribunda Constitució europea, els sindicats agrupats en la Confederació Europea de Sindicats (per part espanyola UGT-CCOO-ELA), i les organitzacions patronals europees van arribar a un principi d'acord sobre un nou concepte denominat “Flexiseguretat”, denominació que engloba vells conceptes com competitivitat, productivitat, abaratament, desprotecció i precarietat.

El que caracteritza les polítiques concretes de flexiseguretat és: flexibilitat en les condicions d'ocupació (contractació) i flexibilitat en els acomiadaments (sense causa i barats); un sistema de subsidis (protecció social) per a corregir les situacions d'atur en la transició entre que perds una ocupació i en trobes una altra; polítiques actives d'ocupació, per mitjà de dispositius d'inserció professional (formació/qualificació al llarg de tota la vida laboral), per a reduir el temps en el qual s'està aturat; i l'allargament de la vida laboral “activa”, augmentant l'edat de jubilació i endurint les condicions d'accés a jubilacions anticipades.

Des del 2006, la Comissió Europea va engegar el denominat “Llibre Verd per a modernitzar el dret laboral per a afrontar els reptes del segle XXI”, en una Europa que es mou entre el mercat “pur i dur” i, un estat de benestar en franca deterioració. L'Europa del segle XXI, i els seus dirigents reals, Comissió Europea, Banc Central i Consell de la UE i multinacionals, necessiten aconseguir un consens suficient sobre una estratègia basada en la competitivitat i, al mateix temps “garantir” una bona protecció social als seus ciutadans.

La denominada estratègia de Lisboa, “fer de la UE l'economia més competitiva del món entorn al 2010”, se sustenta en els processos de globalització, els quals possibiliten la deslocalització del capital a ritmes tan impressionants que la no existència d'autèntics àmbits transnacionals de negociació, així com la no existència d'un estatut protector del treball a nivells mundials, comporten la desertització de milers i milers d'ocupacions relativament “dignes” (preu pagat + drets laborals) en sectors productius i de serveis, per a ser substituïts per altres milers i milers d'ocupacions, on aquestes comporten la reducció dràstica dels costos de producció (preus pagats + drets laborals).

Estem parlant de la llibertat absoluta de moviments del capital, com condició del benefici i, alhora, la desprotecció i desregulació dels drets laborals i socials. Les Empreses, el capital, al poder utilitzar la regla de la desregulació, guanyen en poder contractual i saben perfectament, que la unitat negocial s'ha fragmentat, així com les condicions laborals dels treballadors (diferents status jurídics i contractuals), afeblint el poder contractual dels mateixos. Aquí es troba la primera base, flexibilitat en la contractació i en la ruptura unilateral del contracte, és a dir en l'acomiadament.

Les polítiques de flexiseguretat impliquen una reconfiguración dels respectius àmbits del dret del treball i del dret de la seguretat social i, per descomptat, de les polítiques de l'ocupació. Es tracta d'harmonitzar a tota la UE en la desprotecció laboral i social, traient el problema de cada estat nació (reformes laborals, reformes de sistemes de seguretat social, reformes de jubilacions-pensions, etc.) i d'aquesta manera, evitar-se el conflicte, el qual es torna més complex, a causa de la no existència d'estructures sindicals alternatives globalitzades.

La “liberalització”, la qual inclou el replegament del sector públic i el seu progressiu desmantellament, avui massa avançat com per ser possible una tornada enrera, ha generat les bases de gestió política i social des del mercat, és a dir, des del privat i, per tant, la recerca del benefici privat, com garantia dels nostres salaris, les nostres ocupacions, les nostres pensions, els nostres habitatges, les nostres mobilitats, les nostres igualtats, etc.

La flexiseguretat és la tomba on volen enterrar els drets laborals i els drets socials de les persones que habitem aquesta part del món denominada UE. Tenim dret a tenir drets i aquest és un Dret inalienable de cada persona.

Contra el concepte de la flexiseguretat, cridem a la mobilització i acció sindical.

Gabinet d'Estudis Confederals de la CGT

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció