Manifest de CGT llegit a l’assemblea general de Bancaixa

MANIFEST DE CGT DAVANT L'ASSEMBLEA GENERAL DE BANCAIXA (27-06-2012)

Sóc Vicente Martínez, conseller pel grup de representants del personal, i parlo en nom del sindicat CGT, per a dir-los que:

Encara que formalment aquest acte sembli l'Assemblea General d'una Caixa d'Estalvis, en realitat no és més que una farsa ja que, després de més de 134 anys d'història tots nosaltres serem recordats pel dubtós honor d'haver dut a la ruïna a la primera entitat financera valenciana i, en realitat, amb aquest acte estem vetllant el cadàver de Bancaixa, a falta ja únicament del soterrament que tindrà lloc quan formalment ens transformem en Fundació.

I per a vostès aquesta circumstància no va més enllà del fet que s'ha acabat el xollo, per a vostès participar en els Òrgans de Govern de Bancaixa només significava possibilitat de mantenir o establir relacions, potser alguna oportunitat de negoci, cobrar unes dietes, rebre uns regalets…. No obstant això per als treballadors i treballadores de l'entitat significava la nostra vida i el futur de les nostres famílies.

I, si em permeten l'expressió de moda, estem indignats. I no em vaig a estendre ara respecte a la mala gestió, les decisions errònies dels nostres directius i òrgans de govern, que ens han conduït a aquesta situació, lamentablement tot això ja és història i no sembla ser aquest el fòrum adequat per a exigir que es depurin responsabilitats.

La veritat és que, encara que sumits en la tristesa per la fi de la nostra entitat, i dic nostra perquè els treballadors i treballadores de Bancaixa sí ens sentíem part de la mateixa, ja que estem dedicant el nostre treball, el nostre esforç i la nostra professionalitat, dia a dia, a la defensa del projecte Bankia. I també des d'aquesta nova realitat ens sentim indignats amb els Òrgans de Govern de Bancaixa.

Indignats amb un Consell d'Administració que no ha estat capaç de manifestar-se malgrat la realitat que gairebé dos anys després de la seva constitució no s'hagi arribat a un Acord Laboral d'Integració de les plantilles que vam formar Bankia.

Indignats amb un Consell d'Administració que no ha estat capaç de manifestar-se quan s'ha empitjorat substancialment el servei ofert als nostres clients. Als cobraments de comissions, deficiències en circuits i informació tant internes com als propis clients, s'uneix la falta de dotació de personal per oficina davant un sistema de treball obsolet, desmanegat i més lent que el que teníem.

Indignats amb un Consell d'Administració que no ha estat capaç de manifestar-se quan s'ha enganyat als clients de Bancaixa, permutant participacions preferents per accions que se sabia no valien res.

Indignats amb un Consell d'Administració que no ha estat capaç de manifestar-se malgrat el clima de violència, tant verbal com física, que la plantilla de l'entitat hem de suportar diàriament en la xarxa d'oficines

Indignats, en fi, amb un Consell d'Administració que ha decidit concedir una espècie d'asil a l'antic Director General de Bancaixa, responsable en primera persona juntament amb el sr. Olivas, antic president que no ha tingut si més no la valentia d'explicar davant aquesta Assemblea els motius de la seva dimissió, un exdirector General, dic, reconvertit en Director Financer d'una entitat que ja no és financera i que, malgrat la renúncia voluntària de part de la seva indemnització, cobrarà en la seva jubilació més de 7 milions d'euros, uns 1.200 milions de les antigues pessetes, per haver-nos dut, repeteixo, a la ruïna. Indignant.

Davant aquest cúmul de despropòsits només podríem fer una recomanació als membres del Consell d'Administració i de la Comissió de Control: si els queda una mica de dignitat, dimiteixin. I si l'excusa per a no fer-lo és que, com ja està anunciat, a Bancaixa només li resta la reconversió a Fundació i no és moment de complicar encara més la situació, els convidem, juntament amb la resta de membres de l'Assemblea General que ara al sortir no recullin el regal que, sens dubte, està preparat per a tots nosaltres, i que renunciïn a la dieta que els pugui correspondre.

Que sembli almenys que el que ha passat els importa.

Moltes gràcies.

Vicente Martínez, en nom de la CGT