Manifest de la CGT davant el 8 de Març, Dia de la Dona Treballadora
Des de la CGT i en la línia del nostre treball quotidià volem, un 8 de març més, posar de manifest que la conciliació de la vida laboral i familiar proposada, la que ens és venuda a través de diferents propostes legislatives, a través de convenis col·lectius, a través de campanyes de propaganda és MENTIDA, és per aquesta raó que volem continuar abordant el tema de la CURA DE LA VIDA, alçant la veu per dir que
RENUNCIEM A L’EXCLUSIVITAT DE LA CURA DE LA VIDA!
- Exclusivitat que ens ve marcada per l’assignació de rols en la societat i l’evolució de la qual és pràcticament nul·la. Continuem sent les dones les que realitzem els treballs necessaris per al manteniment de la vida, és a dir, les tasques quotidianes de cura de la vida que no són remunerades.
- Perquè tenir cura és un dret, el “dret a la curadania”, encara que també una obligació. I exigim els mateixos drets i obligacions per a totes i tots. Sense exclusions. És urgent que ens ho creguem nosaltres, les dones, que ho desitgen ells, els homes i que la societat (empreses incloses) ho assumisquen. Hem d’aconseguir un plantejament integral de la vida.
- La vida com a dret i responsabilitat de cada persona, sense les hipocresies que des dels sectors més rancis estan posant un tel de confusió i culpabilització sobre les dones. Intensificarem la resposta a les campanyes que augmenten el patiment de les dones. No volem avortar, però exigim el dret a fer-ho si la situació ho demana. Cadascuna de nosaltres, si ho necessitem.
- Volem la despenalització de l’avortament i en general, lleis que milloren la vida de les persones afectades. Perquè el Govern ens vol fer creure, ara, que la Llei d’igualtat i conciliació farà possible aquestes aspiracions, sense trencar els principis del màxim benefici de les empreses, ni la dicotomia entre allò públic (que té valor social) i allò privat (que continua sent invisible).
- Però les lleis promulgades són ambigües i permissives amb el capital. Deixant que quantitat d’obstacles siguen interposats en el camí de la real conciliació de la vida familiar i laboral. Impedint, d’una banda, que les dones puguen desenvolupar-se a la mida dels seus desitjos en els dos àmbits o espentant-les a optar, prioritzant-ne un d’ells, i avortant, d’altra banda, la necessària progressió dels homes en l’exercici del seu dret a cuidar.
- Els beneficis de la Llei d’igualtat es releguen al dubtós bon resultat de la negociació col·lectiva, sense obligar a arribar a un acord. Obliga les empreses grans a negociar! I si no arribem a un acord? Una ambigüitat més, per tal de fer provar la força de les parts confrontades.
- A banda de tot açò, el capital –amb l’excusa d’oferir-nos totes les facilitats i avenços a les dones per tal de conciliar la nostra vida familiar– ens està venent “noves” formes de treball com el teletreball. Ens venen que treballar a la nostra llar ens permet disposar de més temps per tal d’atendre les necessitats familiars. Nosaltres, com a dones treballadores, sabem que aquesta “nova” forma d’organització del treball no és sinó una estratègia empresarial per justificar la “flexibilitat” laboral que acaba amagant el treball de cura de les persones invisibilitzat i no remunerat i acaba per justificar polítiques neoliberals de retalls de serveis públics (llars d'infants públiques i gratuïtes, serveis professionals de geriatria, etc.).
- I les ajudes que ens anunciaren amb la Llei de dependència? S’ha convertit en una cursa d’obstacles, és tan complicat aconseguir una simple ajuda per a la supervivència! Sense modificar el veritable sentit de la cura vers les persones, que seria assumir la seva responsabilitat col·lectiva, traient-los del reducte invisible de l’àmbit privat i les seues encarregades, les dones.
- Ens obliguen a nosaltres mateixes a intervenir en la precarització d’altres dones. La perversió del sistema porta a la substitució en l’àmbit privat d’unes per altres establint una cadena de precarietats. Les treballadores domèstiques amb remuneracions indignants, sense drets laborals com la resta de treballadors i treballadores, emmarcades en el famós Decret del 1985 que regula el règim especial de treballadores de la llar. Règim Especial que hauria de suposar una autèntica vergonya per les nostres institucions. Sector al que accedeixen especialment les dones sense papers que vénen de la immigració i continuen en la precarietat, al marge de qualsevol reconeixement de drets, treballant en situacions quasi d'esclavitud, sense drets laborals. On estan les propostes que diu el govern que ha realitzat per millorar la situació de les empleades domèstiques?
- Treballem per una societat que s’enriquisca amb l’aportació d’homes i dones amb igualtat de condicions, sense exclusivitats en cap dels àmbits. Una societat responsable de les necessitats dels seus membres en tots els moments de la seva existència i que involucre en aquesta responsabilitat les institucions públiques i privades (empreses incloses). En definitiva, treballem per tal de donar-li la volta al sistema.
PER UNA VERITABLE TRANSFORMACIÓ SOCIAL
PER TAL QUE EL CENTRE SIGA LA VIDA
PEL DRET DE “CURADANIA” PER A TOTES I TOTS
Secretaria de la Dona del Comitè Confederal de la CGT
