Manifest de la Coordinadora Estatal d’Organitzacions Feministes reclamant canvis en la normativa sobre avortament

DAVANT UNA NORMATIVA SOBRE L'AVORTAMENT QUE:

1. Condiciona la decisió de la dona respecte a la interrupció del seu embaràs a l'opinió i decisió de terceres persones.

2. Genera gran inseguretat jurídica a les dones que interrompen voluntàriament el seu embaràs i a les i els professionals sanitaris que realitzen les intervencions, com ho demostra la successió de denúncies i judicis que al llarg d'aquests 23 anys de vigència de la normativa s'han produït, al considerar l'avortament com un delicte només despenalitzat en uns supòsits.

3. Deixa desprotegides a les dones i professionals enfront de l'actuació d'organitzacions mal anomenades 'pro-vida' i a la dels sectors polítics i judicials que tracten d'imposar les lectures més restrictives de la ja restrictiva llei, culpabilitzar a les dones i deslegitimar la seva opció d'interrompre el seu embaràs.

4. Dificulta l'accés a l'avortament, establint barreres econòmiques i socials davant l'absència de centres públics en els quals poder interrompre l'embaràs i davant la falta de mecanismes àgils i normalitzats d'informació.

5. Situa la pràctica de l'avortament dintre de la xarxa sanitària pública en el marc de la marginalitat, obligant que pràcticament totes les dones (93%) hàgin de recórrer a la xarxa privada per a interrompre el seu embaràs. Es permet la inhibició de les institucions sanitàries i no es regula l'objecció de consciència propiciant la seva extensió sense límits (en tot moment i en qualsevol circumstància), convertint-la en un element de pressió que obstrueïx el dret fonamental a l'assistència sanitària de les dones en la sanitat pública.

6. Afavoreix la inhibició dels professionals de la xarxa pública, i deixa indefensos als qui practiquen els avortaments tant en la xarxa pública com en la privada, al no establir garanties i protocols que els protegeixin.

7. Propicia el desenvolupament de desigualtats entre les Comunitats Autònomes i dintre de les pròpies Comunitats, generant situacions de forta desigualtat per a l'accés de les dones a l'avortament.

8. No ve acompanyada de mesures preventives en salut sexual i salut reproductiva, com ho demostra que el 63% de les dones que avorten no hagin accedit prèviament a una consulta en salut reproductiva.

Considerem que l'accés a la interrupció voluntària de l'embaràs s'ha de realitzar en condicions de seguretat i legalitat, adoptant les mesures necessàries perquè la decisió de la dona pugui fer-se efectives. Per això, RECLAMEM:

1. Un canvi legislatiu en el qual l'avortament deixi d'estar tipificat com delicte i per tant regulat en el Codi Penal, i passi a estar regulat com el dret que tenen les dones a interrompre voluntàriament el seu embaràs i a decidir sobre la seva maternitat.

2. Una llei que reconegui i garanteixi el dret a l'autonomia reproductiva de les dones, establint la seva decisió personal com causa exclusiva per a la interrupció del seu embaràs. Aquesta decisió pot venir motivada per molt diferents circumstàncies: risc per a la seva salut, malformació fetal, o moltes altres qüestions que afecten al seu benestar físic i emocional i al seu projecte de vida. Qüestions sobre les quals solament la dona pot determinar el seu valor i importància per a la seva vida. Havent de respectar el caràcter sobirà de la seva decisió que no pot ser imposada externament per ningú.

3. El reconeixement d'aquest dret precís i clar, de manera que la seva pràctica no es vegi condicionada ni obstaculitzada per la valoració i judicis morals de terceres persones o per l'absència de serveis. Considerem per tant que l'existència de comissions especials de verificació de la decisió presa per la dona suposen un qüestionament de la seva capacitat ètica per a adoptar decisions sobre la seva vida.

4. L'establiment de protocols senzills que facilitin, en els centres de salut, una informació clara, veraç i completa sobre l'avortament, i l'agilitat dels tràmits que ha de realitzar la dona per a sol·licitar l'atenció en la xarxa sanitària pública, de manera que no es demorin els terminis per a la intervenció.

5. La cobertura de la interrupció voluntària de l'embaràs en la xarxa hospitalària i extrahospitalaria pública de manera que es garanteixi el caràcter universal d'aquest dret, i es normalitzi com prestació sanitària. Les interrupcions d'embarassos de menys de 12 setmanes es podran realitzar en els centres d'atenció primària o especialitzada, evitant així el cost de la hospitalizació i garantint una major accessibilitat de les dones.

6. La garantia que en els Centres de salut públics s'ofereix tant el mètode d'interrupció de l'embaràs quirúrgic com farmacològic (RU-486), respectant així el dret a la informació i elecció del mètode de la dona.

7. El suport institucional a les i els professionals que practiquen els avortaments tant en la xarxa pública com en la xarxa privada.

8. Una regulació de l'objecció de consciència que precisi els seus límits. Text que haurà d'anar acompanyat una disposició que estableixi la impossibilitat d'objecció per part d'Institucions i Administracions i que garanteixi que tots els centres públics disposin dels equips de professionals necessaris per a atendre la demanda d'avortament de les dones, fent pública la relació del personal objector i garantint que el nou personal contractat no s'acull a aquesta figura.

9. La posada en marxa per part de les autoritats sanitàries de les Comunitats Autònomes de plans formatius a professionals per a la seva capacitació en la pràctica d'interrupció de l'embaràs.

10. La modificació de la llei 41/2202 que regula l'autonomia del pacient i de drets i obligacions en matèria d'informació i documentació clínica, derogant la clàusula que restringeix els drets de les menors en cas d'avortament i que estableix una clàusula de tutela sobe el consentiment de la menor en aquest supòsit.

11. El desenvolupament de polítiques i mesures integrals en salut sexual i en salut reproductiva basades en el reconeixement dels drets que: Introdueixin en el currículum escolar l'educació afectiu-sexual. Assegurin l'accés a tots els mètodes anticonceptius dintre de la Seguretat Social. Atenguin les particulars necessitats en matèria de sexualitat i anticoncepció de les i els joves. Garanteixin que es presta una atenció de qualitat en salut sexual i reproductiva en els centres de la xarxa sanitària pública.

AVORTAMENT LLIURE I SEGUR. UNA EXIGÈNCIA DE JUSTÍCIA SOCIAL, DRETS HUMANS I DEMOCRÀCIA

Més info de la campanya a:

dretalpropicos(arroba)gmail.com

www.xarxafeminista.org/dretalpropicos/