MANIFEST DE LES ASSEMBLEES PEL DRET A L’HABITATGE DE BARCELONA
Aquest és un manifest que pretén ser obert i dinàmic, fruit d’un veritable diàleg social. Diàleg portat a terme entre les persones que d’alguna manera o altra patim diàriament violència immobiliària en algun dels seus formats.
L’objectiu general és que es faci efectiu el dret a un habitatge digne, i els objectius concrets són que s’erradiqui l’especulació i que l’habitatge surti del mercat, recuperant així la seva veritable i legítima funció: la funció social.
CONSTATEM la hipocresia i ambigüitat dels poders polítics que durant dècades han estat legislant en contra d’aquest dret, fent que l’habitatge passi a ser un bé d’inversió, una pura mercaderia acaparada ferotgement pels grans poders econòmics.
DENUNCIEM que no existeix estat del benestar quan gran part de la població viu en situació de precarietat laboral i està directament exclosa de l’accés a la vivenda o bé tenen hipoteques inamortitzables o lloguers desorbitats que precaritzen les seves vides de forma permanent.
EXIGIM voluntat política i compromís per legislar en aquest sentit i més encara perquè aquestes lleis s’apliquin de forma efectiva (creant les reglamentacions pertinents i interpel·lant a qui en cada matèria tingui les competències). Calen mesures urgents i directes.
AQUESTES MESURES SÓN:
1. Participació ciutadana. Creació de Consells de Ciutat oberts i vinculants en matèria d’habitatge i aprovació via referèndum dels plans urbanístics.
2. Transparència. Elaboració d’un veritable cens d’habitatges buits que inclogui l’obra nova finalitzada i la que estigui en desús continuat i d’un llistat únic de demandants de vivenda. Ambdós llistats serien accessibles a la ciutadania.
3. Potenciació del lloguer social (vinculat al sou) amb la reforma integral de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU): Recuperació dels contractes indefinits i subrogables.
4. Reforma de la Llei Hipotecària. La quantia de la hipoteca estarà regulada per llei i aquesta quantitat es calcularà en proporció amb el valor cadastral i el sou mínim interprofessional. En cap cas la durada no podrà superar els 15 anys.
5. Creació d’un Parc d’Habitatge Públic de Lloguer a preus socials a partir de la requisició dels pisos que portin més d’un any buits (com es fa a altres països europeus) prioritzant els pertanyents a bancs, promotores i grans propietaris Despenalització de l’ocupació dels espais en desús.
6. Mesures fiscals. Increment de l’Impost de Béns i Immobles a partir del segon habitatge i penalització fiscal sobre els habitatges buits. Impost sobre els beneficis per a impedir l’especulació. Foment del règim del lloguer amb majors desgravacions. Control públic dels preus de la vivenda com a bé de primera necessitat.
7. Reforma de la Llei del Sòl. Tot el sòl no urbanitzable que es reclassifiqui com urbanitzable ha de ser expropiat i passarà a titularitat pública, destinant-se exclusivament a lloguer públic i equipaments socials. Quedarà prohibida la venda de sòl públic. En les promocions privades el 80% del sòl es destinarà a habitatge públic.
CONCLUÏM
La primera voluntat política ha de ser el reconeixement de la magnitud del problema. Apel·lem a la ciutadania a formar part de la reivindicació col·lectiva que obligui els poders polítics a vetllar d’una vegada per l’interès general.
[|NO PARAREM FINS A FER EFECTIU EL DRET A L’HABITATGE.
|]
Aprovat a Nou Barris, a 19 de Maig de 2007.
Assemblea Popular pel Dret a l’Habitatge de Barcelona
Assemblea per l’Habitatge Digne d’Horta
Assemblea per l’Habitatge Digne de Nou Barris
Comissió UB de Vivenda
Plataforma a Badalona per un Habitatge Digne
Assemblea per l’Habitatge Digne de Poble Nou
Assemblea Popular per l’Habitatge Digne de l’Hospitalet