Manifest «El català, llengua comuna»

Una xarxa associativa de la immigració, formada per vint-i-tres associacions, van presentar el 17 de juliol, en un acte realitzat a l'Ateneu Barcelonès, el manifest “El català, llengua comuna” i el vídeo que difon aquest missatge. La presentació va servir com a cloenda de curs d’aquesta xarxa d’associacions, que des de fa quatre anys organitza una sèrie d’activitats durant la diada de Sant Jordi, a Barcelona.

Representants de 23 associacions de persones immigrades i organitzacions de suport van participar en l'acte de presentació pública de l’edició del Manifest "El català, llengua comuna" i un vídeo de sensibilització que es difondrà per Internet. El Manifest, consta de 10 punts “als quals la societat catalana no pot renunciar si pretenem construir una societat justa i cohesionada”, segons diuen les associacions, i destaca la importància del català com a element d’inclusió i cohesió social.

L'acte del 17 de juliol va ser presentat per Miquel Strubell i va comptar amb els parlaments de: Abdou Mawa Ndiaye (president de l’Associació Catalana de Residents Senegalesos), Josep-Anton Fernàndez (portaveu de la Comissió de nous parlants de la Plataforma per la Llengua), Àlex Hinno (Comunitat Palestina de Catalunya). A continuació es van llegir fragments del manifest “El català, llengua comuna”, per part d’Elsa Oblitas (Centro Boliviano-Catalan) i Kangyun Xiao (Associació d’Estudiants i Investigadors Xinesos de Catalunya). El pròleg del Manifest, signat per la darrera guanyadora del Premi Ramon Llull de novel·la, Najat El Hachmi, destaca la importància d'utilitzar la llengua del país amb les persones nouvingudes com a forma de reconeixement mutu i de no exclusió.

Finalment es va projectar el vídeo “El català, llengua comuna”, que és un resum de les activitats realitzades per aquesta la xarxa d’entitats durant la diada de Sant Jordi del 2008 i que compta amb entrevistes i imatges d’actuacions.

---

Manifest «El català, llengua comuna»

Pròleg.

Qui digui que una llengua no és res més que una manera de compartir informació i que mentre ens comuniquem ja està bé, s'equivoca. Una llengua és molt més que això i la nostra posició davant d'ella determina la naturalesa de les nostres relacions, el nostre posicionament en el món, de la mateixa manera que triar una paraula i no una altra diu més de nosaltres que el missatge que fem arribar. La llengua no es pot desvincular mai dels vincles afectius que ens proporciona, del pont que ens ajuda a establir amb els altres. Per això només a través del coneixement i ús de la llengua d'un país es pot copsar la seva naturalesa real, es pot produir el reconeixement mutu entre els que pretenen comunicar-se. Et parlo en aquesta llengua perquè et reconec com a proper i no t'excloc, jo et parlo en la teva llengua perquè vull formar part d'aquest tot.

Najat El Hachmi, escriptora.

«El català, llengua comuna».

Les entitats signatàries d'aquest manifest, associacions de persones immigrades i organitzacions de suport a les poblacions immigrades, volem compartir amb el conjunt dels ciutadans les nostres reflexions al voltant de la llengua catalana i dels elements que faciliten el procés d inclusió social de les persones nouvingudes. Creiem que són una sèrie de punts als quals la societat catalana no pot renunciar si pretenem construir una societat justa i cohesionada. Per tot això manifestem el següent:

1. L'arribada de gent de tot el món ha fet que en aquesta terra es parlin avui dia més de 250 llengües. Aquí vivim també en xinès, en wòlof, en urdú, en quítxua, en anglès, en gallec, en amazic o en àrab. Oferim les
nostres llengües i cultures d'origen per enriquir aquest país, i aquest oferiment creiem que la societat catalana l'ha d'aprofitar.

2. Les administracions i institucions públiques han d'apostar per un model educatiu inclusiu, que no segregui l'alumnat per motius d'origen, i que potenciï el reconeixement de la diversitat lingüística. El català ha de ser la llengua vehicular de l'ensenyament. Aquest fet és compatible amb què es promogui el respecte de les noves llengües que ara també són catalanes.

3. En aquest context de diversitat lingüística, el català és la llengua que ens uneix a tots i a totes. És l'idioma amb el qual volem construir la societat i que tothom pot compartir, per això volem que sigui la llengua comuna.

4. En aquest sentit, els poders públics encara poden fer molt més perquè tothom que vulgui aprendre el català ho pugui fer. L'ús de la llengua pròpia és un dret que recull la llei. Els poders públics, per tant, han d'establir les mesures necessàries per facilitar l'exercici d'aquest dret als qui ens establim en aquesta terra.

5. La defensa del català és la defensa de totes les nostres llengües. Volem transmetre la importància que té parlar la llengua del lloc on es viu. Nosaltres també volem que en els nostres països d'origen la llengua pròpia sigui compartida per tothom.

6. El català és una eina d'inclusió social. Quan utilitzem el català fem una aproximació real a la societat catalana i propiciem la relació entre els qui hem arribat ara i els qui van arribar abans. Fent servir la llengua aconseguim ser reconeguts com a propis del lloc i assolim, ni que sigui simbòlicament, la condició de ciutadans.

7. Adoptar la llengua pròpia és un pas necessari per gaudir d'una ciutadania en igualtat de condicions. L'adopció del català ha d'anar acompanyat també de mesures que facilitin l'adquisició dels drets socials i polítics. Aquest país té el repte que ens incorporem a la societat catalana i, així, participem en la creació d'un espai comú. Per fer-ho possible és imprescindible que ho fem en condicions d'igualtat i, per això, és tan important que adquirim els mateixos instruments i drets que té qualsevol ciutadà. Tots els drets estan lligats entre si. El dret a l'habitatge és inseparable del dret al treball, del dret lingüístic o del dret a votar. Tots van en aquesta mateixa direcció de promoure la inclusió social i l'adquisició de la ciutadania catalana.

8. El català és sinònim de cohesió. La llengua és el millor vehicle per fer comunitat, més enllà de la comunitat cultural de cadascú. L'ús de la llengua és la millor manera i la més fàcil d'implicar-se en la societat civil catalana i de construir la millor societat per a tothom.

9. La llengua és una eina d'aproximació i no pas un instrument de confrontació. Des d'alguns sectors es vol utilitzar la llengua com a arma d'enfrontament polític. Cap llengua mereix aquest tracte. Creiem en la capacitat que té per trencar els murs de la incomunicació i per desfer les fronteres que ens separen.

10.Volem viure en català! Fem del català la llengua d'acollida. No ens discrimineu pel fet d'haver nascut en un altre lloc i permeteu-nos, parlant-nos en català, que participem en la construcció d'aquest país que entre tots i totes estem edificant.

Entitats signants:

Asociación de Mujeres Ecuato-guineanas E'Waiso Ipola,
Asociación de Profesionales Bolivianos en Barcelona (APBB),
Associació Catalana de Residents Senegalesos,
Associació d'Amics del Poble Marroquí (ITRAN),
Associació d'Estudiants i Investigadors Xinesos de Catalunya,
Associació de Dones Amazigues Tamettut,
Associació de Tallers Afrocatalans (ATAC),
Associació de Treballadors Pakistanesos,
Associació de Treballadors Immigrants i Marroquins de Catalunya (ATIMCA),
Centre Cultural Islàmic Camí de la Pau,
Centro Boliviano-Catalán,
Comunitat Palestina de Catalunya,
Cornellà Sense Fronteres (membre del grup Agraw Amazic N Katalunya),
El Mirador dels Immigrants,
Els Altres Andalusos,
Espazo Galego dos Països Catalans,
Federació d'Associacions Americanes de Catalunya (FASAMCAT),
Federació d'Entitats Bolivianes a Catalunya (Fedebol),
Federación de Entidades Ecuatorianas en Catalunya (FEECAT),
Llactacarú (Asociación de Inmigrantes Ecuatorianos en Catalunya para la
Solidaridad y la Cooperación),
Plataforma per la Llengua,
Rede.cat,
Veu Pròpia.

Podeu accedir al manifest en el web de la Plataforma per la Llengua:

www.plataforma-llengua.cat/doc/manifest_santjordi08.pdf

Enllaç al vídeo:

www.youtube.com/user/PlataformaxLlengua