CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Manifestació a Ascó el 24 de gener contra el cementiri nuclear

Divendres, 22 gener, 2010
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

jpg_mani-asco.jpg

Diumenge 24 gener, 11 h. davant del Casal Municipal (Rambla Catalunya 8), Ascó

MANIFESTACIÓ: Cementiri nuclear? No, gràcies.


LA COORDINADORA ANTICEMENTIRI NUCLEAR DE CATALUNYA (CANC) ADVERTEIX A L'AMAC QUE NO POT PRESENTAR CAP CANDIDAT A CATALUNYA PER ACOLLIR EL CEMENTIRI DE RESIDUS RADIOACTIUS (ATC), PERQUÈ EL TERRITORI HA MANIFESTAT CLARAMENT I DEMOCRÀTICAMENT EL SEU REBUIG.

Tal com va avançar la CANC la setmana passada, la darrera junta directiva de l’AMAC del passat 11 de gener ha pres la decisió de presentar candidatures entre els seus municipis afiliats en la propera assemblea del 27 de gener (només dos dies abans de finalitzar el termini de presentació de candidatures segons la convocatòria del Ministerio de Industria:
http://www.boe.es/boe/dias/2009/12/29/pdfs/BOE-A-2009-21107.pdf), un dels quals, finalment acolliria el cementiri de residus radioactius (ATC en les seves sigles en castellà).

Davant aquest fet LA COORDINADORA ANTICEMENTIRI NUCLEAR DE CATALUNYA (CANC) ADVERTEIX A L'AMAC QUE NO POT PRESENTAR CAP MUNICIPI CANDIDAT A CATALUNYA, pels següents motius:

1. Perquè el 79% de la població que viu en municipis que formen part de l'AMAC a Catalunya, els seus ajuntaments han aprovat mocions de rebuig al cementiri de residus radioactius als seus plenaris. Aquests municipis són: Vandellòs-Hospitalet de l'Infant, Flix, Mora d'Ebre, L'Ametlla de Mar, Montroig del Camp, Corbera d'Ebre, La Fatarella, el Molar, i Tivissa.

2. Perquè els Consells Comarcals de la Ribera d'Ebre, del Baix Camp, del Baix Ebre, de la Terra Alta i del Priorat, comarques on estan ubicats els municipis pertanyents a l'AMAC, han aprovat mocions de rebuig en contra de l'ATC.

3. Perquè altres 2 Consells Comarcals, el del Montsià i el de l’Alt Camp, també han aprovat mocions en contra de l'ATC. Conjuntament, els Consells Comarcals que han aprovat mocions contra l’ATC representen el 70% dels Consells Comarcals de la demarcació de Tarragona.

4. Perquè 61 municipis de la demarcació de Tarragona, han aprovat mocions de rebuig al cementiri de residus radioactius, més municipis com més prop de les zones nuclears (veure mapa). Aquests municipis acullen el 67% de tota la població de la demarcació de Tarragona.

5. Perquè el Parlament de Catalunya va aprovar una resolució de rebuig a l'ATC (resolució 150/VIII, BOP núm. 229 de 17-03-2008. Tram. 250-00289/08) instant al govern de la Generalitat de Catalunya a fer el que calgui per evitar la seva ubicació a Catalunya.

6. Perquè les comarques de les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona, i per extensió Catalunya, ja ha contribuït amb escreix amb la seva quota de nuclearització respecte a la resta de l'Estat, per ser la CCAA amb més reactors nuclears, i les comarques de les Terres de l'Ebre el territori amb més instal·lacions energètiques de Catalunya i de l'Estat Espanyol.

7. Perquè el risc, el perill i la hipoteca a llarg termini que suposa el dipòsit de milers de tones de residus de molt alta radioactivitat que tenen una activitat de milers d'anys, que pot afectar fins i tot a la salut dels ciutadans, NO ABARCA NOMÉS ELS LÍMITS TERRITORIALS DEL MUNICIPI QUE L'ALBERGUI, SINÓ QUE AFECTARÀ A UNA ÀMPLIA ZONA DEL TERRITORI AL SEU VOLTANT.

8. PERQUÈ LA DECISIÓ D'UBICAR EL CEMENTIRI NUCLEAR DE TOTS ELS RESIDUS D’ALTA RADIOACTIVITAT DE TOTES LES CENTRALS NUCLEARS DE L'ESTAT ESPANYOL NO POT RECAURE ÚNICAMENT EN MANS DE LA MAJORIA SIMPLE DEL CONSISTORI D'UN SOL AJUNTAMENT, A CANVI DE COMPRAR LES VOLUNTATS DELS SEUS GOVERNANTS.

Per tots aquests arguments, la CANC recorda a l'AMAC que, en un estat de dret com el nostre, on ha d'imperar la democràcia i el respecte per les majories, on s'han de salvaguardar els drets individuals dels ciutadans com a membres de ple dret de la EU, no pot tancar els ulls obviant i fent cas omís a tots aquests pronunciaments contraris, majoritaris dins de la pròpia zona a la que representa, i fora d'ella en la resta de municipis i comarques veïnes, i al Parlament de Catalunya.

La CANC insta a aquells alcaldes que han pensat demanar l'ATC que, malgrat tenir majoria al seu consistori, tinguin molt present que no la tenen a la seva pròpia comarca ni a les comarques veïnes, a les que aquest cementiri també afectarà en risc i temps, i que per sobre del dret a la independència municipal ha de prevaldre el bé comú de la majoria de la gent a la que s'afecta.

Així mateix la CANC demana als partits politics que al Parlament de Catalunya (CiU, ERC, i ICV) van aconseguir aprovar per majoria la resolució de refús a l'ATC, que prenguin accions encaminades a fer-la complir, i els encoratja, tal com diu la mateixa resolució, a instar al Govern de la Generalitat a vetllar perquè l'ATC no s’instal·li a Catalunya.

Finalment, la CANC emplaça a tots els càrrecs electes (diputats, alcaldes, regidors) d’institucions (Parlament de Catalunya, Consells Comarcals, Ajuntaments) que durant aquests darrers anys han aprovat mocions/resolucions de refús al cementiri de residus radioactius, a:

1- Reafirmar-se en les mocions/resolucions aprovades contra l’ATC.

2- Posar de manifest que si algun consens hi ha al territori és en contra de la instal·lació del cementeri de residus radioactius, tal i com posen de manifest les 61 mocions aprovades pels ajuntaments, les 7 mocions dels consells comarcals, i una resolució del Parlament de Catalunya.

3- Manifestar que una instal·lació així no afecta solament al municipi on s’ubiqui i a les generacions actuals, sinó a tota una regió al seu voltant i a les generacions futures.

4- Expressar la ferma voluntat de dur endavant les accions necessàries per a evitar la instal·lació del cementeri de residus radioactius en el territori de les Terres de l’Ebre o el Camp de Tarragona.

COORDINADORA ANTICEMENTIRI NUCLEAR DE CATALUNYA (CANC)

http://blogcanc.blogspot.com/


GREENPEACE, ECOLOGISTAS EN ACCIÓN I TANQUEM LES NUCLEARS DENUNCIEN LA FALTA DE CONSENS DEMOCRÀTIC EN LA GESTIÓ DELS RESIDUS RADIOACTIUS

Les organitzacions demanen als grups polítics que no recolzin l'estratègia promoguda pel ministre d'Industria

Greenpeace, Ecologistas en Acción i Tanquem Les Nuclears-100%Renovables denuncien que el ministre d'Industria, Miguel Sebastián, ha decidit posar en marxa el procés de construcció del cementiri nuclear centralitzat de residus d'alta activitat, prescindint de buscar i aconseguir el consens social d'organitzacions defensores del medi ambient, el consens territorial i el consens polític que el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, va establir com a fonamentals per poder avançar en aquesta qüestió.

Greenpeace, Ecologistas en Acción i la plataforma Tanquem les Nuclears manifesten la seva rotunda oposició a la construcció d'un cementiri nuclear centralitzat, sigui quina sigui la seva denominació (Magatzem Temporal Centralitzat, o d'altres) i tipus de residus radioactius que allotjaria.

Segons han afirmat les organitzacions ecologistes, durant una roda de premsa celebrada avui a Barcelona, l'estratègia del ministre Sebastián és temptar els alcaldes amb diners públics (dels fons de l'Empresa Nacional de Residus Radioactius, ENRESA) per intentar aconseguir que algun municipi s'ofereixi candidat a allotjar el cementiri nuclear, sense que importi si aquest consistori ha tingut en compte l'opinió de la població d'aquest municipi, la dels pobles del seu entorn i la de la seva comunitat autònoma. Així mateix, aquests grups critiquen la postura pronuclear de Miguel Sebastián que, promovent el magatzem, vol tenir un pretext per allargar la vida de les centrals nuclears, la qual cosa augmenta el risc d'accident en unes instal·lacions ja molt envellides i deteriorades.

Un problema de tal magnitud tant social, ambiental o econòmica, Greenpeace, Ecologistas en Acción i Tanquem Les Nuclears consideren que no es pot resoldre sense un previ consens social i polític. Perquè aquest consens s'aconsegueixi han d'estar inclosos tots els agents interessats, incloses les organitzacions ecologistes.

Les organitzacions recorden que va ser el president del Govern que va reconèixer públicament la necessitat d'aconseguir un ampli i previ consens social sobre la gestió dels residus radioactius per poder avançar en la seva solució. Així, en el Debat de l'Estat de la Nació del 30 de maig de 2006 va dir: "I paral·lelament també està el tema dels residus, que exigeix, sense cap dubte, un ampli consens social d'organitzacions defensores del medi ambient, que exigeix el major consens territorial possible i tant de bo el major consens polític, perquè, com molt bé sap S.S., és un problema de profundes implicacions".

"Sebastián maneja un concepte molt lax i subjectiu de democràcia quan manifesta que l'opinió d'una comunitat autònoma no és important, quan aquesta s'oposa al seu projecte de cementiri nuclear, però sí li sembla suficient que sigui el consistori d'un poble el que decideixi on allotjar una instal·lació tan perillosa per a la salut pública i el medi ambient com és el magatzem de tots els residus radioactius de les centrals nuclears espanyoles", ha declarat Carlos Bravo, responsable de la campanya de Nuclear de Greenpeace.

Antecedents en els plans d'ENRESA

De fet, la falta d'acord amb els grups ecologistes i els representants de la societat civil, ha estat la causa que hagin fracassat, després de provocar una immensa contestació social, tots els intents anteriors d'ENRESA de construir un cementiri nuclear. La primera ocasió va ser el projecte IPES (Instal·lació Pilot Experimental Subterrània) en Aldeadávila de la Rivera (Salamanca), a finals dels 80; seguit pel projecte d'un ATC a Trill (Guadalajara), el 1989; o el projecte El Berrocal, a Toledo, el 1992.

Posteriorment, el projecte de recerca d'emplaçaments d'ENRESA, ja en la seva fase AFA (llocs d'Alta Favorabilitat), va suscitar manifestacions multitudinàries en tots els llocs designats com a candidats: en Los Pedroches (Còrdova), Arribes del Duero (Salamanca-Zamora), Sayago (Zamora), Burgos, etc., que van obligar el Govern central el 1999 a suspendre indefinidament aquest projecte.

El projecte de l'ATC que ara promou el ministre d'Industria, Miguel Sebastián, va ser iniciat el 2006 pel seu predecessor en el càrrec, José Montilla, actual president de la Generalitat de Catalunya, i des d'aleshores es va trobar amb un immens rebuig. Un d'ells va ser el conflicte que es va crear aquell mateix any a Castella i Lleó quan l'alcalde del poble de Peque (Zamora), sense consultar als seus veïns, va oferir el seu municipi com a candidat per a l'ATC. Davant de l'enorme pressió social suscitada, va retirar el seu oferiment.

Rebuig polític

Des de llavors diversos parlaments autonòmics (el parlament català, les Corts valencianes, l'Assemblea d'Extremadura, el parlament gallec, l'aragonès...), diversos presidents autonòmics (el de Castella i Lleó, el de Castella-la Manxa, Andalusia...), i nombroses diputacions provincials, consells comarcals i ajuntaments han mostrat un immens rebuig de l'ATC.

A Catalunya, el Parlament (el març de 2008), així com 61 ajuntaments i 7 Consells Comarcals de Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona s'han manifestat en contra de la instal·lació a Catalunya del cementiri nuclear. En compliment del mandat del Parlament, el Conseller d'Economia i Finances de la Generalitat va enviar una carta al Ministeri d'Indústria demandant que el cementiri nuclear no s'instal·lés a Catalunya.

A causa del seu alt nivell de radioactivitat, que persisteix durant cents de milers d'anys, i el seu elevat potencial radiotòxic, la mera existència dels residus radioactius d'alta activitat (RR.AA.) suposa un greu problema ambiental, econòmic i de salut pública, que la indústria nuclear no ha sabut resoldre durant els seus 50 anys d'existència. Hauran de passar 482.000 anys per a que el plutoni-239 que es troba en els RR.AA. deixi de ser radioactiu, 34.000 anys per al radi-226, 112.000 anys en el cas del carboni-14, etc.

La generació de residus radioactius d'alta activitat és un fet tècnicament inevitable que està unit a la tecnologia de fissió nuclear; és a dir, que les centrals nuclears són les productores d'aquests residus. La gestió d'aquests residus és avui en dia un problema no resolt a cap país del món davant del qual ha quedat demostrat que no hi ha, ni ara ni en el futur previsible, cap forma de gestió definitiva satisfactòria des del punt de vista tècnic.

Centre Tecnològic Associat

Així mateix, Greenpeace, Ecologistas en Acción i la plataforma Tanquem les Nuclears-100%RENOVABLES (TLN-100%EER) manifesten el seu rebuig del "Centre" denominat "Tecnològic Associat" a l'ATC, una instal·lació experimental nuclear per investigar amb tècniques de transmutació. Implicaria haver de construir i allotjar un reactor nuclear transmutador, instal·lacions per al reprocessament i elaboració d'elements combustibles nuclears per a aquest reactor, amb els riscs d'accidents nuclears i fuites de radioactivitat inherents al seu funcionament.

A aquests riscs cal sumar els derivats de la presència, manipulació i emmagatzematge dels elements de combustible nuclear que s'ubicarien en l'interior de la instal·lació ATC, així com els previs dels transports d'aquests residus radioactius des de les centrals nuclears a l'ATC.

Greenpeace, Ecologistes en Acció i TLN-100%EER demanden al Govern central que qualsevol estratègia o pla de gestió dels residus radioactius quedi supeditat a la prèvia consecució d'un ampli i verdader consens social que inclogui les organitzacions de defensa del medi ambient. I que amb caràcter previ al referit en el punt anterior, s'aprovi i posi en marxa un pla de tancament progressiu però urgent de les centrals nuclears, ja que aquestes són les productores d'aquests perillosos residus. L'abandonament de l'energia nuclear i la seva substitució per recursos energètics nets (energies renovables i programes d'estalvi i eficiència energètica) és possible gràcies al seu elevat potencial.

Attached documents

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció