CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Manifestació. El Penedès diu prou a les retallades

Dissabte, 30 abril, 2011
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Cartell

Manifestació EL PENEDÈS DIU PROU A LES RETALLADES

Dissabte 30 d'abril, 19:00h, Plaça de la Vila, Vilafranca del Penedès

Amb el suport de:

CGT Federació Alt Penedès,..Alternativa per Subirats – CUP, Ampert, Assemblea de Joves de Sant Sadurni, Assemblea de Joves Vilafranca, Assemblea pels drets socials, Associació de Donants de Sang de l’Alt Penedès, Ateneu Popular X, Col·lectiu Nou Assessoria Juridico-Laboral, CUP Vilafranca, Daltabaix, Endavant (OSAN), Esquerra Independentista Sant Sadurni, Ginesta Grup d'Autoajuda, Intersindical-CSC, La Fornal, Som Penedès

MANIFEST EN MOTIU DEL PRIMER DE MAIG

L’ 1 de Maig és una data especialment simbòlica per a la classe treballadora de tot el món.

Amb ella recordem i recuperem l'heroica lluita de treballadors i treballadores assassinats per la patronal a Chicago per demanar la jornada de vuit hores, allà per l’any 1886.

Avui a Vilafranca, al Penedès, a tot el país i al món, les classes populars estem cridades no a recordar només aquells fets sinó a defensar allò pel que els nostres avis, pares, mares, germans i germanes van lluitar, patir repressió i fins i tot van morir.

Ara ens trobem immersos en una de les lluites més importants dels últims temps: la defensa dels drets aconseguits durant molts anys i que volen fer desaparèixer.

Els diversos governs gestors del capitalisme –alguns autoanomenats d’esquerres- ens han portat a una crisi financera que volen que paguem tots. Una crisi produïda per la cobdícia del capital en voler tenir cada cop més, i així evidentment les classes populars, cada cop menys. Una cobdícia sense límits que els permet continuar produint grans beneficis amb l’únic cost de rebaixar els nostres drets socials. I tot això amb la col·laboració dels darrers governs catalans i espanyols.

I així juntament al que ja han aplicat de la Reforma laboral, i del que tenen previst respecte de les nostres pensions, i altres mesures per “flexibilitzar” les relacions laborals, com sia que no tenen prou:

- En rebaixar-nos el sou, - així podran ser ells mes competitius-,
- En pujar els impostos indirectes i en rebaixar els impostos directes que només afecten als rics,
- En augmentar l’edat de jubilació ni en precaritzar encara més els ja precaris llocs de treball,
- En anomenar de forma irònica “ni-nis” als nostres joves que no poden treballar.
- En atemorir als i les treballadores amb ERO’s, rebaixes de sous i amb la pèrdua constant del poder adquisitiu, després haver-los fet presoners del seu sistema hipotecari.

Com que no en tenen prou, ara ens demanen més esforços i ens volen retallar dos pilars importants d’un més que qüestionable estat del benestar: L’ensenyament i la sanitat.

I a la vegada que es produeixen les retallades:

- La classe política s’omple la butxaca, continuant construint carreteres per al seu lliure comerç i augmentar els seus beneficis,
- La classe política torna a omplir les arques del sistema financer, -el que ens deixa sense habitatge - amb els diners de tots i totes.
- Els europarlamentaris no volen anar en classe turística, a més de percebre uns sous milionaris.
- I el govern espanyol aporta 5.000 milions d’euros per a “salvar” Portugal, a la vegada que s’ envien avions a Líbia.

Així doncs, quan als ciutadans ens obliguen a ajudar i rescatar els bancs i caixes que amb les hipoteques han iniciat un nou tipus d’esclavatge, ens trobem amb hospitals que tanquen llits i quiròfans, amb malats i malaltes que hauran d’esperar temps millors per a operar-se o iniciar un tractament i amb l’amenaça evident d’iniciar un procés de privatització que permetrà que alguns tinguin una sanitat de qualitat i eficient i la resta haurem de fer llargues cues i compartir els passadissos dels hospitals.

El nostre sistema hospitalari ja anava prou coix, i ara pretenen mantenir la semblança d’un sistema modèlic, però virtual, mancant precisament el que sempre ha estat el seu referent, l’ assistència sanitària.

A les nostres escoles i instituts la situació no és gaire millor. Quan tot és lamentar-se de l’anomenat fracàs escolar, l’únic que se’ls acut es reforçar el fracàs rebaixant la inversió, i com no, el personal

Tot i així, sembla que encara ens poden caure més retallades. L’equip dels millors, dels Esades i dels presidents de diverses patronals amb clars interessos econòmics es guarden fins a les properes eleccions municipals un paquet de noves mesures encaminades a retallar encara més els nostres minvats drets.

No podem restar immòbils, veient com ens prenen allò que tants esforços i vides va costar d'aconseguir. Ens hem de defensar amb l’única arma que tenim, la unitat de classe i al carrer, on ens hem de trobar tots i totes, per fer front a aquesta batalla, perquè junts i juntes els hi demostrarem que no podran amb nosaltres i que lluitarem fins al final, no només per no perdre els nostres drets sinó per anar més enllà i aconseguir, més aviat que tard, la justícia social per la que van lluitar aquells companys i companyes de Chicago, per tot allò que van lluitar i morir els nostres avantpassats i per la que ara nosaltres hem de seguir lluitant.

Lamentar-nos de poc serveix, si no fem evident la nostra queixa.

Pels nostres fills i filles, pels que vindran, per una societat justa i solidària, el Penedès ha de dir i diu : NO A LES RETALLADES!

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció