Manifestació pel Desmuntatge del cas 4F
El 4F és un dels més polèmics casos de corrupció policial, judicial i governamental que ha viscut la ciutat de Barcelona en els darrers anys.
El 4 de febrer del 2006 algú va llençar un test des d'una casa ocupada (propietat de l'Ajuntament) on s'hi celebrava una festa, deixant ferit de gravetat un agent de policia. [1]
L'Ajuntament i la policia, davant de la impossibilitat d'esbrinar qui havia llançat el test (ja que a dins de la casa hi havia unes 3000 persones) van decidir crear un muntatge tot inculpant gent innocent que no era a dins de la casa i alguns ni tan sols a la zona. Les conseqüències directes del muntatge es poden descriure així:
- Álex Cisternas i Juan Pintos han passat 2 anys en presó preventiva i uns altres dos en presó i tercer grau.
- Rodrigo Lanza ha passat 2 anys en presó preventiva i fins a l'actualitat resta engarjolat.
- Álex, Rorigo i Juan van ser torturats durant la detenció i en els posteriors dies de calabós per la policia; la denúncia per tortures mai no va reeixir.
- Patricia Heras va passar 2 mesos a la presó i 4 mesos en tercer grau fins que el 26 d'abril del 2011 va decidir de llevar-se la vida.
El primer judici (a l'Audiència Provincial de Barcelona, febrer del 2008) es va desenvolupar amb múltiples irregularitats, no es van acceptar les proves de la defensa i l'única prova de l'acusació va ser el testimoni de dos guàrdies urbans: Bakari Samyang i Víctor Viedma. Es va presentar un recurs al Tribunal Suprem (juliol del 2009) que va ratificar la sentència i va augmentar les condemnes (“això per queixar-te'n”). Actualment estem a l'espera d'una resposta del Tribunal Constitucional, davant del qual es va presentar un altre, de recurs.
Ara, per tal de desmuntar aquesta estratègia de la policia i l'Ajuntament de Barcelona per a crear caps de turc comptem amb una nova eina que acaba de sortir a la llum:
Els agents de la Guàrdia Urbana que van ser la peça clau del cas, Samyang i Bayona, aniran a presó per torturar el fill d'un diplomàtic (Sentència de la secció 5ena de l'Audiència Provincial de Barcelona, de 17 d'octubre de 2011). La sentència també deixa palès que van simular delicte i van falsejar l'atestat, la qual cosa qüestiona àmpliament la credibilitat de les seves declaracions com a testimonis de càrrec en el cas 4F.
A més, Amnistia Internacional (vegeu informe “Sal a la Ferida”) i les defenses vam denunciar les tortures patides pels acusats del 4F i un sector dels jutges de Barcelona ens va tractar de mentiders. La jutgessa del Jutjat d'instrucció 18 de Barcelona, Carmen García Martinez, es va negar a investigar les tortures patides: La seva feina estava contaminada, no podia instruir els dos processos alhora.
Part del judici penal es va perdre però el judici històric s'està guanyant, i per això ens cal la màxima difusió d'aquesta dramàtica història de corrupció, tortures, segrest i mort.
Ajuda a difondre la veritat, que el següent procés del cas 4F (el recurs al Constitucional) pugui ser finalment basat en la justícia i no en la mentida.
Que la denúncia per les tortures patides per Rodrigo, Álex i Juan prosperi i es reobri, ja que els acusats d'aleshores (Samyang i Bayona) són els mateixos torturadors ara condemnats.
[1] En el primer minut d'aquest vídeo es poden sentir les declaracions del 4 de Febrer del 2006 del llavors batlle de Barcelona Joan Clos a Catalunya Ràdio tot explicant que el cop havia estat originat per un test llançat des de l'edifici okupat.
www.enfocant.net/content/barcelona-manifestaci-pel-desmuntatge-del-cas-4f
