Manifestació per la llibertat del company Franki
Recollint la petició realitzada per la Federació Local de Terrassa de la CGT, des del Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya reclamem la posada en llibertat del company Franki, col·laborador habitual de la CGT de Terrassa, i fem una crida a participar en la manifestació per demanar la seva llibertat, que tindrà lloc a Barcelona el 10 de maig.
El company va ser empresonat la setmana passada després d'una sentència judicial de 2 anys, 7 mesos i 15 dies de presó pels delictes d’ultratge a Espanya, atemptat i desordres públics.
Us facilitem l'escrit elaborat per la FL de Terrassa informant sobre el cas del Franki, un jpg del cartell de la manifestació i l'enllaç al web de la campanya.
LLIBERTAT FRANKI
MANIFESTACIÓ A BARCELONA, dissabte 10 de maig, 18 h., Pl. Universitat
Més informació:
“Franki llibertat”: nou cas de repressió als moviments socials de Terrassa.
L’estiu de 2002, durant les festes majors de Terrassa una cercavila popular va demanar la retirada de les banderes europea i espanyola del balcó de l’Ajuntament. La cercavila va ser reprimida per membres de la Policia Municipal quan un grup de persones intentava despenjar les dues banderes i es van produir algunes empentes i refregues entre policies i manifestants. No obstant, ningú fou identificat durant els fets.
Dos anys més tard, la tardor de 2004 dues persones foren jutjades per aquests fets, una d’elles en Franki. Se’ls imputaven els delictes d’ultratge a Espanya, atemptat, lesions i desordres públics. A més a més l’Ajuntament de Terrassa es va personar en el judici demanant el pagament de la bandera espanyola, que havia patit un petit estrip de 10 cm. Per a fer la imputació d’autoria la fiscalia es basava en l’atestat que en el seu moment havia fet la Policia Municipal i on hi figuraven els noms d’en Franki i l’altra persona.
Durant la celebració del judici les bases de l’acusació contra en Franki es van anar desmuntant una per una. Primer, en Franki va negar haver participat en els fets i diversos testimonis van manifestar haver estat amb ell en un altre lloc a l’hora en què van succeir. Segon, els policies municipals que havien signar l’atestat van expressar que no podien identificar en Franki com a autor de cap dels delictes que se l’imputaven. Algun d’ells va arribar a declarar que el nom d’en Franki el va escriure un superior a l’atestat i que “Él no había leído el atestado, en toro caso hubiera hecho la salvedad de que no reconoció a nadie”. Tercer, a cap de les fotografies d’un periodista del diari de Terrassa que es van presentar com a prova en el judici es veia en Franki, mentre si que es reconeixien els diferents policies que van declarar. Finalment tampoc hi havia proves clares de l’existència d’un delicte d’atemptat, doncs únicament a un Policia se li va trencar una cadena d’or que duia i un altre va dir haver rebut una puntada de peu. De tot plegat no hi havia un part de lesions, fet que obligà al jutge a retirar aquesta imputació. A més, cap dels policies va poder identificar el/la suposada autora d’aquesta puntada de peu.
La sentència emesa pel magistrat titular del Jutjat Penal 2 de Terrassa, E. Rovira del Canto, un antic jutge militar del franquisme, fou la condemna d’en Franki de 2 anys, 7 mesos i 15 dies de presó pels delictes d’ultratge a Espanya, atemptat i desordres públics, tot i reconèixer que no estava acreditada la participació directa dels encausats en els fets. La base de la condemna radicava, per aquest jutge, en que en Franki havia estat en la part posterior del grup (encara que ningú en el judici ho va poder provar) i va incitar a la gent a despenjar la bandera.
El recurs que en les setmanes posteriors es va presentar a l’Audiència Provincial de Barcelona va ser desestimat a principis de 2005. En aquest mateix any, pressionats per les movilitzacions al carrer i per la solidaritat de més de 200 personalitats i col·lectius els representants dels diferents grups municipals al Ple de l’Ajuntament (excepte el del PP) van sol·licitar un indult al Govern central. Paral·lelament l’advocada d’en Franki van presentar un Recurs d’Empara al Tribunal Constitucional. Aquestes dues accions van aconseguir que l’aleshores titular del Jutjat Penal 2 decretés la suspensió de l’execució de la sentència, a l’espera de com es resolien els tràmits fets. La primavera de 2006 el Govern de Zapatero va denegar l’indult, sense argumentar-ho (cosa que legalment haurien d’haver fet) i el 18 d’abril de 2008 el Tribunal Constitucional va inadmetre a tràmit el recurs, també sense argumentar-ho. Acte seguit, el 23 d’abril la nova titular del Penal 2 de Terrassa va ordenar la detenció d’en Franki per fer-lo complir la condemna, vulnerant el dret d’en Franki a rebre amb temps la notificació de l’ordre d’ingrés a la presó i entrar el dia fixat al centre penitenciari més proper a casa seva.
Hem volgut explicar els fets detalladament, perquè aquesta història ha acabat sent una suma d’arbitrarietats i actuacions com a mínim “alegals” que costa de creure’s si no es viuen d’aprop. Aquesta història que hem hagut de viure els moviments socials i alguns col·lectius sindicals i polítics de Terrassa en suma una més de la llarga intensa trajectòria repressiva de què hem estat objecte des de l’any 1996, i que ens ha obligat a afrontar desenes de judicis, molts d’ells penals amb peticions de presó desorbitades com els 5 anys i quatre mesos del KORK III, i han fet que ara a la nostra vila hi hagi 3 presos polítics (en Franki, la Laura i en Zigor).
Us deixem que vosaltres mateixes tregueu les conclusions oportunes del què heu llegit. Nosaltres simplement volem remarcar: 1) l’excusa de l’empresonament es troba en les lleis franquistes encara vigents que defensen els símbols del Poder (en aquest cas l’Estat Espanyol) per sobre el dret a la llibertat d’expressió, 2) en Franki és senyalat com a autor com a càstig per ser una persona activa i pública dels moviments socials combatius de la ciutat, 3) la dita Justícia actua com a eina de repressió amb sentències increïbles i ratificant-les i 4) aquells que es personen en el judici (l’Ajuntament de Terrassa), que deneguen l’indult (el govern del PSOE) i que reprimeixen les protestes (la Conselleria d’Interior d’en Saura) són corresponsables d’aquest nou acte repressiu.
Federació Local CGT Terrassa
