CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Manifestacions 1r de Maig CGT Catalunya

Divendres, 18 abril, 2008

cartell Barcelona

Aquestes són les convocatòries de manifestacions organitzades per la CGT a Catalunya amb motiu del 1r de Maig de 2008:

cartell Barcelona
cartell Barcelona
- Barcelona --> Via Laietana/Plaça de l'Àngel, 11.30 h. (Metro Jaume I, línia 4)

- Girona --> Rambla de la Llibertat, 11.30 h.

- Lleida --> Plaça del Treball, 12 h.

- Tarragona --> Plaça Imperial Tarraco/Rambla Nova, 19 h.


Només hi ha un camí: Dignitat i Lluita.

Manifest de la CGT pel 1r de Maig 2008

La Confederació General del Treball commemora el 1r de Maig fent la següent reflexió: a pesar que la realitat se’ns imposa, ens tenalla i ens supera, seguim disposats a rebel·lar-nos, a exigir i a lluitar amb totes les nostres forces, sempre defensant els principis de justícia social, llibertat i igualtat per a totes i tots.

En el passat any es va engegar una altra Reforma Laboral i de la Seguretat Social, amb les quals s’ha imposat la contractació subvencionada, l’acomiadament encara més barat i l’allargament del temps necessari per a poder jubilar-nos. L’única cosa que han generat és una gran estafa a les arques públiques taxada, només per a 2008, en 7.653 milions d’euros que van a parar a les mans d’empreses i multinacionals, sense cap contraprestació. Diners de totes i tots que, juntament amb altres polítiques laborals, socials i econòmiques, serveix perquè en l’estat espanyol 19 milions de persones, percebin menys de 1000 euros al mes, mentre les patronals augmenten els seus beneficis un 73% en els últims 10 anys.

cartell CGT 2008
cartell CGT 2008
En aquest mateix període els treballadors hem perdut un 4% de poder adquisitiu i la temporalitat se situa en el 87% de les noves contractacions. L’atur avança, de forma significativa en els sectors de la construcció i serveis, lligat especialment a la mà d’obra immigrant, i els accidents molt greus i amb invalidesa segueixen sense reduir-se suficientment. Les morts per anar a treballar se situen en l’obscena xifra de 1.097 persones en 2007.

En hospitals, guarderies, col·legis, infraestructures, etc., la gestió privada avança, consolidant l’expoli sistemàtic dels serveis públics, legitimat per la UE amb l’aplicació de la directiva Bolkestein. Mentre els “gestors del públic” tracten d’enganyar-nos, fent-nos veure el que no és, s’imposa la tossuda realitat: l’estat espanyol és el segon amb menys prestacions socials de tota Europa i amb major facilitat per a acomiadar i deslocalitzar empreses.

Aquest any, com tots, segueixen morint dones víctimes de la violència masclista. Les dones segueixen estant doblement explotades, sotmeses a la precarietat laboral i social, realitzant les tasques de cures sense rebre salari ni reconeixement, amb lleis ambigües que permeten que nombrosos obstacles siguin interposats en el camí de la real conciliació de la vida familiar i laboral. Aquest any, el dret a l’avortament continua sent un dret restringit.

Els espais naturals són indecentment acorralats per la conjunció del totxo, les empreses i l’especulació aliats amb ajuntaments i comunitats autònomes. Les ciutats es tornen irrespirables i s’assegura un futur poc prometedor per a la vida i les persones, tot això en nom del desenvolupament i l’economia.

Per això, si CGT té sentit és per a organitzar la rebel·lia, el conflicte social i un espai de participació per a totes i tots:

- Lluitem per uns serveis públics, gratuïts i universals que generin benestar i protecció social a totes les persones, tinguin o no recursos econòmics.

- Lluitem per un territori sostenible on el futur sigui una realitat digna per a les generacions presents i futures.

- Lluitem per la distribució real de la riquesa, i per l’eliminació del capitalisme explotador i el seu consumisme irracional.

- Lluitem pel dret a les cures, com responsabilitat social de tots i totes, i no només d’aquestes.

- Lluitem per crear espais per a l’ autogestió, per a garantir-nos un futur digne per a totes i tots.

Lluitem per que entenem que només hi ha un camí:

DIGNITAT I LLUITA.