Manifestacions a Líbia contra el govern imposat i antidemocràtic del CNT
El poble libi continua la seva lluita per la llibertat.
Des de mitjans de desembre, manifestacions contra el Consell nacional de transició (CNT) s'organitzen per tot arreu a Líbia, en particular, a Benghazi, la primera ciutat que es va rebel·lar contra l'antic règim.
El Consell Nacional de Transició (CNT), que s'ha constituït en nou govern, ha estat elegit totalment al marge del poble libi, amb una intervenció decisiva de Qatar i França especialment i amb un predomini gairebé absolut d'islamistes i de la ideologia àrab islamista , fins i tot amb la participació d'antics col·laboradors de Kadhafi.
El nou govern ha exclòs la minoria amazigh líbia que, però, va tenir un decisiu paper en la lluita per l'enderrocament de Kadhafi, especialment en el Adrar Nefoussa.
Manifestacions diàries
Des del 12 de desembre, cada dia a Benghazi, la gent es reuneix a la plaça de l'Arbre. Des activistes de la societat civil, fins a antics combatents de la revolució o simples ciutadans. Quan la gent acaba la seva feina, la plaça s'omple de gent.
Aquestes concentracions són especialment importants en Benghazi, però també s'estan duent a terme en altres llocs de Líbia, com per exemple en Misrata i Zaouia.
Una de les principals reivindicacions és acabar amb la violència de les milícies armades que imposen la seva terror i actuen al seu antull. El procés de desmilitarització de les milícies armades és una necessitat perquè el procés de transformació social pugui avançar a Líbia.
El govern del CNT, un govern opac i antidemocràtic
Els manifestants rebutgen cada vegada més obertament al govern del CNT. Ni tan sols s'han fet públic tots els membres del CNT, ni es fan públiques lar reunions del govern ni part dels seus acords. Cap tipus de control popular sobre ell mateix però sí control per part de les potències estrangeres que van intervenir militarment a Líbia, sent especialment decisiva la influència de Qatar i de França.
L'arbitrarietat és la norma imposada. S'atura arbitràriament, fins i tot a persones que han participat en la rebel·lió contra Gaddafi, sense acusació, sense judici, moltes vegades a causa de disputes personals. Per contra, antics responsables del règim de Gaddafi segueixen vivint amb total impunitat i mantenint el seu poder.
Tampoc hi ha cap control dels diners públics. L'abril passat, Mustapha Abdeljalil, President del CNT, va declarar que havia tripijocs i desviaments de diners per part d'alguns nous responsables. Però des d'aleshores, s'ha produït un silenci total, ningú sap qui són les persones implicades ni s'ha fet públic cap pressupost dels diners públics.
També hi ha la qüestió dels morts i ferits de la revolució. El Govern no fa res per identificar els cossos enterrats en fosses comunes. Les famílies dels desapareguts desconeixen la seva sort, tot i que s'ha creat un Ministeri dedicat als màrtirs de la revolució. Molts ferits molt greus van ser enviats a l'estranger, en particular, a Tunísia. Però el personal de les ambaixades líbies a l'estranger no ha canviat amb la sortida de Kadhafi i no es fa res per donar suport a aquests pacients i pagar les despeses d'hospitalització.
Els amazics libis rebutgen el govern del KiB i el qualifiquen de racista
El nou govern ha exclòs de la seva composició a les regions amazic de Nefoussa, Zwara, Ghadames, Oubari, Ghat i Aujila i mostra la mateixa oposició que Kadhafi al reconeixement de la identitat amaziga com a part de la identitat líbia.
Per això, des de finals de novembre s'han produït manifestacions, fins i tot a Trípoli, denunciant el control del govern per part dels islamistes, i exigint el reconeixement constitucional de la cultura i del poble amazigh
Les manifestacions continuen
El president del CNT i el Primer Ministre van visitar Benghazi el passat 26 de desembre, per dialogar amb els manifestants, però no es van atrevir a acostar-se a la Plaça de l'Arbre i només es van entrevistar amb qui ells mateixos havien triat.
La dissolució del CNT i la creació d'un nou Consell capaç de respondre a les reivindicacions de la població i no als dictats de les tiranies del golf i d'Occident (EUA i la UE) és l'objectiu actual del poble libi.
Equip de treball per al nord d'Àfrica de la S. de RR. II. de la CGT