Marxa Unitària pels Drets Socials al Penedès el 27 d’octubre, de l’Arboç a Vilafranca
Manifest de la campanya
El Penedès en marxa pels drets socials!
Diumenge 27 d'octubre: sortida 9.30h L'Arboç, arribada 14h Vilafranca del Penedès
Des de fa uns anys, i arran de l’inici de l’última crisi de l’economia capitalista, estem vivint una època de regressió profunda en matèria de drets civils, laborals i socials. Avui ens enfrontem a una estratègia política de despossessió massiva de les classes populars i dels sectors més vulnerables de la població, els quals veuen reduïda a marxes forçades la seva part en la distribució de la renda, per tal de transferir aquests recursos al capital financer, precisament, l’agent que ha estat el causant de la crisi (i que n’és, alhora, el beneficiari). Aquesta estratègia està afectant especialment les poblacions de l’Europa mediterrània i, per tant, també als treballadors i les treballadores de Catalunya, i del conjunt dels Països Catalans. Les conseqüències d’aquesta estratègia encapçalada per la “troika” que conformen la Comissió Europea, el Fons Monetari Internacional, i el Banc Central Europeu, les coneixem prou bé. Les hem vist durant les dècades passades a molts països de l’Amèrica Llatina i del Sud-est asiàtic, on van conduir a un esgarrifós empobriment de la majoria de la població. Avui, les estem patint en carn pròpia, com també les estan patint els pobles grec, portuguès, irlandès, etc.
Tots els avenços en matèria de llibertats democràtiques, de drets laborals i de drets socials que hi ha hagut al llarg de la història han estat sempre una conseqüència de la lluita de classes. Han estat, en gran mesura, un seguit de concessions fetes amb comptagotes per les classes dominants per a apaivagar i mantenir a ratlla la força organitzada de les classes subalternes i garantir la continuïtat de l’ordre social capitalista. Tanmateix, i des de la nostra perspectiva, es tracta de conquestes, potser insuficients, però –al capdavall–, conquestes, les quals van ser assolides a costa de l’esforç i del sacrifici de molts lluitadors i lluitadores, i gràcies a les quals amplis sectors de la població han pogut gaudir fins fa ben poc d’un nivell de vida més digne del que van tenir aquells i aquelles que ens van precedir. És per aquest motiu que creiem que cal plantar cara i no restar indiferents davant el desmuntatge sistemàtic i premeditat del nostre règim de drets socials, la majoria dels quals estan reconeguts dins la Declaració Universal dels Drets Humans. I menys encara quan aquest s’està duent a terme per la via de les retallades pressupostàries, i en el marc d’un procés de conversió en deute públic del gegantí deute privat generat durant anys d’especulació.
Exigim fer marxa enrere en totes les retallades que ens afecten, en tots els àmbits: La sanitat, l’ensenyament i les pensions públiques, les prestacions de dependència, la cobertura d’ingressos de les persones aturades o en situació de vulnerabilitat, etcètera. Rebutgem la privatització de serveis públics, adreçada a fer negoci amb la nostra salut i amb les nostres vides. Rebutgem que se’ns condemni a l’empobriment per a poder salvar els bancs i el capital financer. Rebutgem pagar un deute que no hem contribuït a generar i que no és nostre. Creiem necessari lluitar per a girar la truita d’aquesta dinàmica de retallades i patiment, i imposar els interessos de la majoria social al capital financer transnacional i als seus servidors polítics. Cal fer front, de manera col•lectiva, a un sistema que ens explota i ens escanya. No acceptem més pèrdues de drets, ni més retallades, ni més privatitzacions, ni més agressions a les nostres prestacions socials i condicions de treball.
Totes aquestes retallades mostren també com els poders públics estan delegant a “algú altre” el treball de cura de les persones, sense remunerar-lo. Aquest “algú”, acaben essent sempre les dones, les quals es veuen socialment forçades a assumir qualsevol tasca de cura dins la llar, responent al rol de gènere que se’ls ha assignat tradicionalment dins la societat patriarcal capitalista (els treballs domèstic i reproductiu). Cal posar de manifest l’estreta vinculació entre les retallades i el reforçament de la dominació patriarcal, i el fet que la crisi econòmica també condueix a un augment de la violència domèstica, o de la discriminació per raó de gènere dins l’àmbit laboral. Així mateix, la crisi política retalla el dret a decidir sobre el propi cos amb lleis que limiten l’accés a un avortament segur, lliure i gratuït. Considerem que cal eradicar l’homofòbia i la transfòbia, i treballar per la llibertat d’opció sexual i d’identitat de gènere. La lluita per l’alliberament lèsbic, gai, trans i intersexual és cabdal per a construir una societat no patriarcal.
Darrere de l’ofensiva que estem patint a tots els nivells predomina una determinada ideologia: La d’establir una societat per a rics i una altra per a pobres, en la qual uns tenen el capital suficient per a comprar mà d’obra a preu sempre rendible per als seus interessos i, per tant, poden accedir a la provisió privada de serveis bàsics, mentre uns altres només compten amb la seva força de treball per a sobreviure. És per aquest motiu que la lluita contra les privatitzacions i les retallades, així com la lluita per la millora dels drets dels treballadors i les treballadores, tant en el sector privat com en el sector públic, són només una part de la lluita global contra aquest sistema d’explotació capitalista. Només la coordinació de les diferents lluites sectorials, i la implicació en elles d’una part majoritària de la població, podrà frenar i revertir el procés en curs de mercantilizació i desmantellament dels sistemes públics de protecció social.
Considerem, doncs, que hem de passar a una fase d’acumulació de forces des de la societat civil, amb l’objectiu no només de mantenir els drets que s’havien aconseguit, sinó de desemmascarar aquest sistema pervers que fomenta les desigualtats i l’explotació de classe. Cal superar l’actual règim de drets socials, però en un sentit totalment oposat al camí que actualment ens volen fer recórrer. Superar-lo mitjançant l’extensió, universalització, democratització i autogestió dels drets socials, en una perspectiva igualitària, i mitjançant el desancoratge d’aquests drets respecte les estructures masclistes i patriarcals sobre les quals sempre s’han recolzat.
Assemblea organitzadora de la Marxa Unitària pels DD.SS. al Penedès
Setembre de 2013
>>> Per a informació sobre la plataforma reivindicativa, el calendari de convocatòries, etc, aneu al blog http://marxapenedesenca.wordpress.com/
Col·lectius i organitzacions signants: (primeres adhesions)
Alternativa per Subirats – CUP
Arran Vilafranca
Assemblea Antifeixista de Vilafranca del Penedès
Assemblea Antirrepressiva del Penedès
Assemblea pels Drets Socials de Vilafranca
Assemblea Popular de Vilafranca (15-M)
Associació Esportiva Milà i Fontanals
Ateneu Arbocenc
Ateneu Popular de Calafell La Sala de Baix
Ateneu Popular del Vendrell La Trinxera-Arran
Ateneu Popular X
Brot Bord. Assemblea de lluita contra el patriarcat, l’homofòbia i la transfòbia
Casal Popular de Vilafranca del Penedès
Casal Popular Independentista El Carràs
CGT Alt Penedès-Garraf
CGT Baix Penedès
Comitè d’Empresa de l’Hospital Comarcal de l’Alt Penedès
Correm per la Terra
CUP El Vendrell
CUP Sant Sadurní
CUP Vilafranca
El Baix Penedès amb la CUP
Endavant (OSAN) Penedès
Entrepobles Penedès
EUiA El Vendrell
Intersindical-CSC Penedès
La Ruda. Col·lectiu antipatriarcal del Baix Penedès
L’Antara. Acció i moviment popular
Més Poble – CUP Riudebitlles
Moviment contra la incineració a Uniland
PAH Alt Penedès
Plataforma contra el tancament nocturn del CAP de l’Arboç
Plataforma No Fem el CIM
SOS Ensenyament Alt Penedès
Si us hi voleu adherir, envieu un e-mail: marxa.penedesenca@gmail.com
