Mas deixarà en mans privades l’abastiment d’aigua de cinc milions de catalans durant els propers 50 anys
El conseller Recoder assegura que la privatització de l’empresa Aigües Ter-Llobregat és irreversible, amb el que la Generalitat perdrà el control de l’aigua de l’àrea metropolitana de Barcelona, un important recurs estratègic
El conseller Recoder assegura que la privatització de l’empresa Aigües Ter-Llobregat és irreversible, amb el que la Generalitat perdrà el control de l’aigua de l’àrea metropolitana de Barcelona, un important recurs estratègic
El conseller de Territori i Sostenabilitat, Lluís Recoder, ha assegurat dimecres que la venda de l’empresa Aigües Ter-Llobregat (ATLL) és irreversible i que la Generalitat es despren de l’empresa “amb dolor” perquè la concessió a 50 anys és l’única via per obtener recursos econòmics, segons el conseller. La mala gestió econòmica d’Artur Mas i Andreu Mas-Colell han dut al Govern a “empenyorar les joies de l’àvia”, en paraules de Recoder, i a perdre el control d’un dels recursos estratègics més importants del segle XXI, tot i que ha assegurat que la Generalitat “vetllarà” perquè es compleixi el cabal ecològic del riu, sense especificar quin.
Aigües Ter-Llobregat és una empresa pública de la Generalitat de Catalunya que té 220 treballadors i que proveeix d’aigua potable cinc milions de catalans, residents a Barcelona i a la seva àrea metropolitana. Els treballadors, que ja s’han manifestat en contra la privatització, han assegurat que "l'aigua és un bé de tots i privatitzar la seva gestió perjudica el conjunt de la ciutadania". El termini per concórrer al concurs de la concessió s'acaba el proper 5 d'octubre, després que la Generalitat decidís prorrogar-lo.
FONT: ELTRIANGLE.EU
L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) pretén atorgar el servei d’aigua a la Societat General d’Aigües de Barcelona (SUEZ – AGBAR), empresa que opera sense concessions a 18 municipis de la regió metropolitana
El passat 24 de juliol de 2012, la sessió del Consell Metropolità de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB)va aprovar inicialment l’establiment i prestació del servei del cicle integral de l’aigua. En ple del 8 d’agost i amb un obscurantisme perniciós, s’ha publicat al DOGC l’anunci d’informació pública de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, sobre l’establiment del servei públic del cicle integral de l’aigua mitjançant societat amb capital mixt entre l’empresa pública EMSSA amb un 15% i SGAB (AGBAR) amb un 80%.
Les organitzacions de la Plataforma Aigua és Vida manifestem la nostra total indignació per com s’ha efectuat el procediment. Un procediment que té greus buits democràtics:
Per una banda, és la Generalitat la responsable de la prestació del servei en alta i no pas l’AMB (segon la Llei 12/200 i el vigent DL 3/2003), així doncs aquesta no estaria facultada per atorgar la gestió d’aquest servei.
A la vegada, també els Ajuntament tenen competències pròpies en el “el subministrament d’aigua i l’enllumenat públic, els servies de neteja viària, de recollida i tractament de residus, clavegueram i tractament d’aigües residuals” (art. 66.3I del RDL 2/2003). Per tant és fa del tot inviable la creació d’un únic operador.
Per altra banda, segons la Sentència 298/2010 del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 12 de Barcelona “resulta que no hi ha contracte de concessió [..] ni hi ha adjudicació del servei ni hi ha contacte [..] ara per ara la gestió del servei d’abastament d’¡aigües a la ciutat de Barcelona i l’actuació de la SGAB en tant que concessionària del servei són actuacions il·legítimes” . La situació actual és de al.legalitat i considerem d’una gravetat absoluta i d’una gran irresponsabilitat el reconeixement, totalment improcedent, de facto de la concessió en baixa del servei públic a mans de la Societat General d’Aigües de Barcelona.
Complementàriament considerem que és totalment impropi l’adjudicació directe a AGBAR sense cap procés públic de licitació, doncs suposa una greu vulneració dels principis més elementals de la contracció pública i un tracte de favor a una empresa en perjudici de totes les altres del sector. Considerem, a més, que obviar el principi de lliure concurrència suposa una negligència notable en la defensa dels interessos públics, dels ciutadans i ciutadanes usuàries del servei, i posa en dubte el procedir de la pròpia AMB.
A més a més, la concentració i monopoli de tot el cicle en un únic operador posa en perill l’interès públic que hauria de prevaldre en el cas dels serveis d’interès general com l’aigua. Cal recordar que la Llei estatal 17/2009, que transposa la Directiva Europea 123/2006/CE exceptua de la lliure prestació “els serveis de distribució i subministrament d’aigua, i els serveis d’aigües residuals”. A la vegada es desembocaria en una clar abús de posició dominant i es contradiria l’article 2 de la Llei 15/2007, de Defensa de la Competència d’Espanya, i l’article 102 sobre abús de mercat del Tractat de Funcionament de la Unió Europea.
Finalment, la repartició accionarial del 85% i el 15% entre el sector privat i públic respectivament no està en cap cas justificada. No s’han presentat auditories externes o peritatges que valorin i justifiquin els actius, a part que falten documents acreditatius de les propietat presteses per AGBAR. Així, per exemple, s’adjudiquen a AGBAR la propietat de les canonades quan aquestes ja han estat pagades i traspassades a l’administració pública.
La Plataforma considera totalment inamissible i fora dels procediments legals i democràtics, no només pretendre de forma tan irregular formalitzar la situació al·legal, per inexistent, dels convenis de concessió de gestió en baixa d’aigua a Badalona, Barcelona, Castelldefels, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Gavà, L’Hospitalet de Llobregat, Montcada i Reixac, Montgat, Sant Adrià del Besòs, Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Joan Despí, Santa Coloma de Gramenet, Cerdanyola i Viladecans, sinó també el fet que l’AMB atorgui sense cap tipus de concurs de licitació tot el cicle integral a aquesta empresa.
Així, no solament demanem l’aturada inmediata d’aquest delirant procés a través de les al·legacions que han presentat Ecologistes en Acció de Catalunya i Enginyeria sense Fronteres (que podeu consultar en aquest enllaç) sinó que considerem que a causa de la palesa falta de concessions als diferents municipis l’AMB hauria de:
Crear serveis públics de gestió directe en tots els municipis que no disposen de concessió.
Obrir un procés per tal de clarificar l’estat de totes les concessions en baixa operades per SGAB o la seva filial SOREA a la regió metropolitana.
En tots els llocs que es detectin irregularitats iniciar els procediments oportuns per tal de depurar responsabilitats i establir penalitzacions i indemnitzacions degudes a la desregulació evident en la prestació del servei.
Per tal de recuperar la dignitat de les institucions públiques de l’aigua així com de la pròpia AMB. De no procedir així considerem que es podria incórrer presumptament en un delicte de prevaricació i apropiació indeguda.
FONT: ECOLOGISTASENACCION.ORG
L'Àrea Metropolitana pretén atorgar a dit el servei d'aigua a l'empresa Agbar-Suez
La seu de l'empresa Agbar s'erigeix sobre la ciutat de Barcelona ARXIU
L'ombra de la Torre Agbar es va estenent sobre el territori. L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) va decidir, el passat 8 d'agost, integrar diferents serveis referents a la gestió de l'aigua –abastament en baixa, sanejament en alta, depuració i regeneració d’aigües residuals– i otorgar-los a una societat amb capital mixt entre AGBAR (80%) i l’empresa pública EMSSA (15%). Així doncs, la nova societat s'encarregarà de l'abastament de l'aigua que beuen més de tres milions de persones que viuen a la ciutat de Barcelona i a 35 municipis del seu entorn més proper.
La controvertida resolució de l'AMB, adoptada en ple periode vacacional, afegeix més polèmica al procés de privatització de la gestió de l'aigua que està portant a terme el govern de Mas, que fins ara s'ha basat en desmantellar l'Agència Catalana de l' Aigua i vendre –o malvendre – l'empresa pública Aigües Ter-Llobregat (ATLL) per tal d'eixugar part del dèficit general de la Generalitat. Si la concessió d'ATLL, que actualment abasteix en alta prop de cinc milions de persones de més de 100 municipis, també recau com es preveu en AGBAR, el monopoli de l'aigua catalana serà una realitat. AGBAR serà responsable del subministrament en alta –des de la font d'aigua fins als dipòsits municipals–, en baixa –des dels dipòsits de capçalera fins a les llars– i del sanejament i de la depuració de l'aigua que consumeix la major part del país .
Crònica d'una maniobra anunciada
Una denúncia per l'impagament d'una factura de l'aigua va acabar destapant l'any 2010 que no existeix cap contracte de concessió que reguli, avui dia, la relació entre les diferents institucions públiques i AGBAR. La sentència judicial del cas va concloure que “la gestió del servei d’abastament d’aigües a la ciutat de Barcelona i l’actuació d’Aigües de Barcelona en tant que concessionària del servei són actuacions il·legítimes” i en conseqüència, “el preu que cobra la companyia als ciutadans de Barcelona és il·legal”. AGBAR però, no es va mostrar conforme amb la resolució i va recòrrer al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que encara no s'ha posicionat. Des de llavors es temia que la companyia aprofités alguna ocasió, com la lletra petita del contracte de compra d'ATLL, per legalitzar la concessió amb Barcelona. Finalment ha sigut l'AMB la que ha servit en safata a AGBAR una jugada a tres bandes on regularitza la concessió del servei, l'allarga 50 anys i l'amplia afegint el sanejament, que fins ara venia prestant l'empresa pública EMSSA.
Al·legacions de la plataforma Aigua és Vida
Les diferents organitzacions socials que defensen la gestió pública de l'aigua a través de la plataforma Aigua és Vida han mostrat el seu rebuig a la resolució de l'AMB. En una nota de premsa recent Aigua és Vida manifesta “total indignació per com s’ha efectuat el procediment, que té greus buits democràtics”. La plataforma afirma, entre d'altres coses, que l'AMB envaeix competències de la Generalitat i dels Ajuntaments i considera que "és totalment impropi l’adjudicació directe a AGBAR sense cap procés públic de licitació". Així mateix, Aigua és Vida recorda que AGBAR es troba en “situació d'al·legalitat” i per això considera “d’una gravetat absoluta i d’una gran irresponsabilitat el reconeixement, totalment improcedent, de facto, de la concessió en baixa del servei públic a mans de la Societat General d’Aigües de Barcelona”. La plataforma ha demanat l’aturada immediata del procés a través de les al·legacions que el passat 7 de setembre van presentar Ecologistes en Acció de Catalunya i Enginyeria sense Fronteres a les seus de l'AMB i el Departament de Territori i Sostenibilitat.
FONT: SETMANARIDIRECTA.INFO
Més informació:
E- MAIL CGT AIGÜES BARCELONA: cgtaiguesbarcelona@hotmail.com
Al.legacions a la privatització d´Aigües Ter Llobregat presentades per CGT i entitats socials::