Memento Mori

Malgrat l'entrada de les candidatures alternatives als ajuntaments, els moviments populars han d'estar continuar enfortint-se i coordinant-se per mantenir l'autonomia i tenir la capacitat d'imposar les seves demandes a les elits polítiques i econòmiques.

Els resultats dels darrers comicis electorals han suposat tota mena d'anàlisis triomfalistes per part d'implicats directes en els moviments socials. I no hi ha per menys quan aquests resultats representen un gir a l'esquerra a bona part de Catalunya, amb la victòria de partits i candidatures alternatives com la CUP o Barcelona en Comú, entre d'altres, les quals portaven dins un clar contingut rupturista i en clau de justícia social. Són candidatures amb cares conegudes, activistes dels moviments socials amb trajectòries diverses que els i les situen darrere de pancartes o amb megàfons a la mà, candidatures allunyades de la parafernàlia estilística que caracteritza el parlamentarisme tradicional i que, per tant, apropa a un sector que s'espera que marqui la diferència. En definitiva companys i companyes que han decidit fer un pas i provar sort dins l'esquema que ens marca la democràcia institucional.

S'obre un escenari nou en el panorama social català que hem de saber aprofitar, donat que pot ésser perillós a la vegada. És evident que és positiu que no hi siguin al capdavant dels ajuntaments partits de dretes amb polítiques econòmiques neoliberals i contra els quals fa anys que estem lluitant al carrer. Ningú es pot queixar que el PP i el PSC perdin presència a molt bona part del territori i que en el seu lloc s'introdueixin regidors de la CUP o de Guanyem. De la mateixa manera aquesta pèrdua de seients comporta la dificultat de govern amb majories clares a molts ajuntaments i, per tant, la fragilitat en les decisions que hauran d'assumir els regidors i regidores atesa la diversitat d'interessos als quals s'han d'ajustar. Una altra característica d'aquestes eleccions és l'evidència de demandes de polítiques socials fetes pel poble, recollides en els programes de les candidatures vencedores, en paral·lel amb el desig de sobirania nacional reflectit en l'augment de vots a partits obertament independentistes, sumats a aquells que s'han pronunciat a favor del dret de l'autodeterminació dels pobles. Amb aquesta dualitat es fa evident un interès en l'assoliment d'una sobirania plena, amb una intenció de conquesta de la llibertat i l'autonomia mitjançant l'exercici del poder popular.

La nit del 24M ens va portar una gran guanyadora a tot Catalunya: una Ada Colau vencedora a Barcelona, ja que la capital centra l’interès més gran en unes eleccions municipals a causa de la seva influència dins la dinàmica política de tot el país. L'Ada Colau és la primera alcaldessa de Barcelona, una altra fita important, ja que també es trenca amb les imposicions del patriarcat que allunya a un gènere de la política. Ens trobem davant d'una dona amb molta repercussió pública, amb una legitimitat guanyada a pols, i, per tant, una dona empoderada, la millor candidata a priori per encapçalar un canvi en les institucions.

Els moviments socials han guanyat? S'ha fet un pas, fins aquí estem d'acord, per alguns endavant per altres endarrere, però hi ha hagut un moviment en el tauler. Aquest pas és conseqüència d'un aglutinament de forces en els darrers anys que han fet créixer en gent i en experiència a uns moviments socials que han pogut veure en aquestes candidatures una sortida institucional contra el malestar. Si no s'ha aconseguit gran cosa per mitjà de les protestes ciutadanes, la conquesta de les institucions es veu com un objectiu assumible en tant que hi ha un desig real de canvi social que li tregui el poder a l'enemic de classe i des d’on es puguin assajar uns models institucionals més democràtics i socialistes. Per aquest motiu, es pot parlar d'una victòria dels moviments socials si tenim en compte que part d'aquests han nodrit els nuclis d'aquestes candidatures.

Per molt bona intenció que tinguin l'Ada Colau i companyia, estan entrant en un món on es trobaran amb situacions on no hi comptarà únicament la seva veu. És en aquest moment quan ens hem de recordar que a dins de Barcelona en Comú hi ha Iniciativa per Catalunya-Verds, responsable de la conselleria d'interior durant el tripartit i autèntic “partit d'ordre”; hem de pensar també en tots els pactes que hauran de fer atès que, tant a Barcelona com a altres llocs, no tindran prou regidors per a assolir el govern de l'ajuntament; i sobretot ens hem de recordar d'on ve tota aquesta gent, i recordar-ho cada dia. Som un públic exigent, impacient i violent. No poden oblidar que són mortals.

Aquesta entrada en el poder institucional pot actuar com a desencadenant de les contradiccions del capital que d'una banda promet llibertat i democràcia i per l'altra les refusa quan aquestes es desenvolupen amb més claredat. El poder es troba aferrat a la burgesia i aquesta té la capacitat d'exercir-lo per diversos mitjans al marge dels governs. Que un moviment popular arribi al poder no vol dir que sigui capaç d'utilitzar-lo d'una manera eficaç.

No és el moment de deixar el carrer com a escenari polític, ens ha de quedar clar que els canvis socials no es fan a dins les institucions. Els moviments populars han d'estar preparats i continuar enfortint-se i coordinant-se per mantenir l'autonomia i tenir la capacitat d'imposar les seves demandes a les elits polítiques i econòmiques. No s'ha d'aturar la construcció d'alternatives a les institucions i s'han de continuar promovent els espais d'autoorganització als nostres barris, llocs de treball i centres d'estudis.

En aquest escenari els i les llibertàries tenim l'oportunitat d'assolir un paper organitzatiu de les estructures de contrapoder autònomes amb la creació d'una agenda pròpia amb la força suficient per imposar les nostres polítiques a les institucionals. Tenim la corda per tensar les contradiccions entre el projecte transformador amb les estructures institucionals i econòmiques, per la qual cosa cal tenir enllestides unes contrainstitucions populars provades, així com una capacitat organitzativa i mobilitzadora per fer front a ofensives involucionistes per part del sistema.

* Bruno Ortega és militant del Procés Embat. Article publicat a la Directa

https://directa.cat/actualitat/memento-mori