CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Menys salari, més feina i més atur! Més alumnes i en pitjors condicions!

Dissabte, 25 febrer, 2012
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

El 15 de febrer, la coalició CIU-PP va aprovar els pressupostos de la Generalitat en el Parlament de Catalunya. Uns pressupostos que sota la dictadura financera de la reducció del dèficit públic amaga unes profundes retallades de drets socials i de serveis públics i uns transvasament de rendes de les classes populars a les benestants. Entre elles, els 625 milions d’euros que ens roben als treballadors i treballadores dels serveis i empreses públiques catalanes, dels nostres salaris, jornades de treball, condicions i drets laborals, contractes...

No contents amb aquesta proesa, el pacte CiU-PP conté una clàusula final per la qual se crea una comissió de seguiment que podrà «procedir als ajustos en l’àmbit de la despesa necessaris...» és a dir; que l’espoli no s’ha acabat el 15 de febrer i que en qualsevol moment podem decidir fer-nos una altra mossegada.

La rebaixa del 3% del sou en la paga addicional de juny i d’altres

No ha calgut esperar massa temps, al dia següent (i segurament aconseguint el rècord dels pressupostos de durada més efímera de la història) el conseller Mas Colell, el mateix que els havia elaborat i presentat, ens va fer arribar a través
de la premsa que calen més retallades perquè «les previsions de creixement que va fer servir per elaborar els pressupostos van ser massa optimistes» Ni dimiteix, ni augmenta els impostos als més rics, anuncia noves retallades
als sectors més desafavorits.

El 17 de febrer, la consellera de Governació (Joana Ortega) comunicava que la retallada del 3% del sou anual es farà a la paga addicional de juny (que quedarà reduïda en un 40 o un 50%) i que no pot descartar de noves més endavant. Aquesta mesura anunciada al novembre passat ha de contemplar-se a la Llei d’acompanyament dels pressupostos, pendent encara d’aprovar-se al Parlament.

Aquest 3% (que s’afegeix al 5 o 7% que cobrem de menys des de juny de 2010, amb una inflació del 3%, i al 3% del IRPF i ronda el 15%) no és el total de la rebaixa econòmica per aquest any: milers de docents no cobraran el seu
primer estadi, més de 7.000 interins/es (en el nostre sector, companys/es del PAS) veuran reduïts jornada i salari en un 15% i tothom, a partir de la nòmina de febrer, tindrem un descompte superior per IRPF.

Mentre l’atur ens ofega: el Departament no contractarà a 1.500 mestres i professors que segons ells mateixos, calen per a mantenir la mateixa qualitat de servei, a canvi ens augmenta càrrega de treball, tant en alumnes com en hores lectives.

La consellera Rigau no podia quedar enrere i el mateix dia presentava (no negociava) una Proposta de mesures excepcionals en matèria de personal docent no universitari durant el període 2012-15

Les mesures són d’aplicació a partir del curs 2012-13 i el que fan, substancialment, és reduir les hores de coordinació en horari lectiu, traslladant-les totes o una part important a horari complementari (tant a primària com a secundària) i augmentar l’horari (de 6 a 9) d’activitats complementàries d’horari fix al centre, a secundària.

Respecte de les activitats de coordinació: a primària, el Departament s’estalvia 10 hores lectives a cada centre; a secundària, entre 2 i 6 hores en els centres més petits i 10 hores en els més grans.

A secundària, El Departament guanya més hores lectives perquè s’eliminen les optatives d’ESO amb menys de 10 alumnes i es modifica l’assignació d’hores de suport d’atenció directa a l’alumnat, que es concretarà en 1 h lectiva per
cada grup d’alumnes.

Aquestes mesures tenen una doble dimensió: d’una banda, pretenen assumir els 15.000 alumnes més del curs vinent amb la mateixa plantilla, la qual cosa significa d’entrada: ratios més altes, més feina lectiva del professorat,
més càrrega de treball, pitjor atenció qualitativa i quantitativa a l’alumnat; i, de l’altra, continuar deteriorant les feines de coordinació pedagògica, donant-les un paper subsidiari o complementari i retrocedint molts anys respecte de la
situació i el reconeixement aconseguit. En el cas de secundària a més, l’augment de l’horari fix de permanència en el centre, possibilitarà un major incompliment de la cobertura de baixes i menor contractació de substituts.

Amb tot això, pretenen estalviar-se la contractació de 1.500 docents, necessaris davant l’augment de l’alumnat, i la cobertura de les jubilacions una vegada més sobre les condicions salarials, de jornada, de feina, de drets laborals i socials...dels docents de l’ensenyament públic.

Des de CGT Ensenyament dubtem seriosament dels seus càlculs i opinem que és una primera mesura per guanyar hores lectives i de permanència en el centre a la que seguiran altres (augment generalitzat de l’horari lectiu) abans del
començament del curs vinent.

Mentre tant, van tancant línies i, fins i tot, escoles

Al mateix temps, les direccions dels serveis territorials estan comunicant a centres d’infantil i primària que no cal que facin les jornades de portes obertes, que el curs vinent no tindran P3 i que, en cas d’escoles d’una línia i/o en barracots, desapareixeran el proper curs o a curt termini.

L’excusa és la baixada de natalitat al municipi (sense opció a la prematrícula) o les dificultats econòmiques per engegar noves obres; però en cap moment es posa en qüestió que el tancament de línies i de centres s’hagi de fer en els
centres privats concertats de la mateixa localitat.

Cal un pla de lluita contundent!

Això és un pou sense fons, les mesures antisocials no tenen aturador i les agressions a les nostres condicions de treball i a la qualitat de l’ensenyament públic se succeeixen.

Cal mantenir i reforçar el caliu de les assemblees generals de localitat i dels tancaments del 14 de febrer. Enfortir i coordinar les zones i continuar fent actes, xerrades, accions.

Des de CGT Ensenyament estem convençuts que cal anar a pla de lluita que inclogui vagues, tancaments i altres formes de mobilització i endurir i generalitzar les mobilitzacions per a aturar l’ofensiva. Hem de prendre exemple de les convocatòries de vagues en altres empreses públiques (27, 28, 29 de febrer i 1 de març a metro i autobusos de Barcelona) o de les universitats públiques (29 de febrer). I mentre, és imprescindible convergir amb elles, donar-los suport i plegats avançar cap a formes de lluita més generals. Si ells guanyen, guanyem tots i totes.

Federació d'Ensenyament CGT Catalunya

www.cgtcatalunya.cat/cgtense

Attached documents

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print