Mercantilisme en la Intervenció Social. Buscant alternatives.
Moltes i molts us preguntareu que és la intervenció social. Consisteix en un servei que actua d'una forma planificada amb persones que tenen problemàtiques socials de diferents característiques (discapacitats, drogodependències ...) en gran part conseqüència d'un sistema basat en desigualtats, competències i cada dia més mecanitzat i superficial, i per això menys humà.
Els mateixos adjectius s'estan reflectint en la perspectiva i tendència de treball i desenvolupament en aquest sector, és a dir, el mercantilisme de la intervenció social, amb el que els serveis socials i ONG´s, sota la cortina de fum de la “modernització“ comencen a vendre's al millor postor. Aquesta mercantilització que dirigeix el futur d'aquest sector des de fa anys ha fet créixer enormement el naixement d'ONG´s, Fundacions, empreses, contractes ...evidentment amb gran afany lucratiu. Per tant també es crea la necessitat de professionals del sector i la intervenció social: educadors/es, treballadors/es socials, psicòlegs, animadors/es, integradors/es, ...
Com convergeixen aquests dos creixements? Doncs d'una manera molt simple: a pitjors condicions laborals majors guanys per a aquestes organitzacions. I relacionant aquest punt amb el mercantilisme imperant, aquesta realitat cada dia va a més, doncs tendeix a reflectir-se en mitjans existents per a servir a la població atesa.
Els serveis que presten aquestes ONG´s, Fundacions, contractes, etc... perden el seu sentit com a servei públic i universal a causa de les polítiques econòmiques i socials que apliquen, doncs els interessos dels promotors d'aquestes tendències justifiquen aquestes amb els seus comptes de resultats que importen molt més que la qualitat del servei prestat. En aquest punt trobem a professionals amb un compromís, preparació i desitjos de realitzar un treball digne. Aquests professionals xoquen constantment amb la realitat mercantilista: falta de mitjans, condicions laborals vergonyoses ..., amb influència directa en el servei prestat, convertint-se en titelles sense eines per a treballar. L'enriquiment d'aquestes organitzacions és conseqüència del despotisme del capital i el desinterès davant un servei tan important, public i universal com l'educació i la sanitat entre altres. Aquesta situació es dóna per la irresponsabilitat de les administracions públiques. Irresponsabilitat per la externalització de serveis i projectes socials, per vendre al millor postor la gestió dels mateixos.
L'externalització de la gestió dels projectes i serveis socials ha produït moltíssims beneficis i el creixement del sector de la intervenció social d'una forma irregular, desproporcionada, despòtica per a les i els professionals d'aquest sector i per a les poblacions usuàries d'aquests serveis.
La gran majoria de la persones que treballen en la intervenció social estudien, es preparen per a tenir els coneixements adequats per a actuar, facilitar, donar suport ... professionalment. I aquest desig d'ajudar comença a convertir-se en l'eina de moltes organitzacions per a manipular en ocasions a aquests treballadors/es. I per a aconseguir “mà d'obra barata... gratuïta”: Voluntaris.
Voluntaris/es que per diferents motius i objectius decideixen col·laborar amb una organització o, en la majoria dels casos, amb persones amb problemàtiques socials. Aquestes persones es mereixen el respecte i la valoració de les seves accions desinteressades, però quan aquestes persones voluntàries són utilitzades per organitzacions mercantils per a abaratir costos ... on és la qualitat del servei? Aquestes persones no tenen la preparació necessària, i si la tenen no seria lògic que rebessin una retribució per aquest treball?. El mercantilisme no entén de lògica ni de raó, només d'avarícia i ambicions.
Davant aquesta situació trista, dolorosa i injusta per a aquest sector tan infravalorat, el de la intervenció social, hem de buscar alternatives. Hem d'exigir qualitat, gestió pública i universalització del servei. Les nostres alternatives han de passar per l'organització de la població professional del sector que creiem en una altra forma de realitzar el nostre treball, persones que defensen aquest sector com un servei públic i amb la qualitat com objectiu fonamental.
Hi ha alternatives i hem de seguir construint, regularitzant el més dignament el sector de la intervenció social, exigint en els serveis prestats drets, mitjos i qualitat en el servei, denunciant fets i actuacions injustes en els diferents projectes socials. Organitzar-nos, crear debat, exigir responsabilitats a qui correspongui. Obligar a les Administracions Públiques a donar la cara, doncs aquesta mercantilització i externalització dels serveis i projectes socials no deixa de ser una altra forma de dominació del capital. Associar-nos i actuar de forma conjunta, entenent-nos i promovent uns serveis socials com el que volem que siguin.
Les problemàtiques que s'atenen en la intervenció social són de tots i totes, a causa del seu arrelament sistémic i social. Aquests serveis els han de poder utilitzar qualsevol persona i així hem d'entendre'ls. La gestió privada bloqueja la recerca d'una solució real i dificulta el desenvolupament d'un servei de qualitat, ja que anteposa els interessos econòmics als humans.
Per uns serveis socials públics, de qualitat i universals.
Comitè Confederal de la CGT