Més 48.400 persones en situació de mal allotjament a Catalunya. Hi ha 5.433 sense sostre i 8.600 sense llar a Catalunya

Almenys 48.454 persones no tenen un habitatge
en condicions per viure-hi dignament. Segons un informe que acaba de publicar l'Agència de l'Habitatge
de Catalunya, al voltant de 5.400 persones viuen al carrer; més de 8.600 s'allotgen en albergs, centres o pisos d'administracions o entitats socials; 26.700 viuen temporalment amb amics o familiars, estan pendents d'una ordre de desnonament o tenen deutes en el lloguer o la hipoteca, i gairebé 7.700 fan vida en un vehicle o en una barraca, viuen amuntegats o s'estan en un pis sense subministraments bàsics o amb deficiències estructurals.

L'informe posa dades a un fenomen més que evident: les dificultats d'accés a l'habitatge, que s'han agreujat en els últims anys. Es tracta, en definitiva, d'una radiografia de l'anomenada “població mal allotjada” a Catalunya, i és el compliment d'un encàrrec del Parlament, que el maig del 2015 va instar el govern a impulsar una anàlisi sobre els problemes d'allotjament. Per fer-la, s'han recollit els casos en què ajuntaments i consells comarcals van actuar el 2014 en tot tipus de qüestions d'habitatge.

“Tot i que l'informe s'ha de llegir tenint en compte que hi pot haver persones duplicades perquè han acudit a més d'un servei, sí que mostra com està el panorama”, planteja el director de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, Jaume Fornt. Alhora cal tenir en compte que només es recullen els problemes que arriben a les administracions en forma de demanda i que segurament hi ha problemes d'allotjament ocults.

L'anàlisi s'ha fet d'acord amb la tipologia europea d'exclusió social residencial (Ethos), que és la utilitzada per la Federació Europea d'Organitzacions Nacionals que Treballen amb Persones sense Llar (Feantsa), i distingeix de manera precisa quatre situacions: sense sostre, sense habitatge, en habitatge insegur i en habitatge inadequat. L'any 2009 –amb dades del 2008– ja es va fer un primer informe, tot i que les dades no són directament comparables perquè s'hi ha afegit el concepte de les persones que no poden pagar el lloguer, la hipoteca, l'aigua, la llum o el gas. “Només cal pensar que entre el 2008 i el 2014 s'ha triplicat l'atur –planteja Fornt– per veure que el pagament dels rebuts de l'habitatge s'ha convertit en una complicació per a moltes famílies.”

El 2009 es van detectar 36.000 casos d'allotjaments en precari, i ara ja
se superen els 48.400. L'únic apartat en què ha disminuït el nombre de casos en els últims set anys és el d'habitatge inadequat (barraquisme, pisos sobreocupats, pisos sense aigua o llum), en què es parlava de 12.435 i ara n'hi ha gairebé 7.700.

A més de l'ús del mètode Ethos, la singularitat de l'estudi és que 773 municipis –entre els quals Barcelona– han facilitat dades. En els 174 municipis restants, s'ha treballat amb dades estimades. L'informe constata que Barcelona té un fort poder d'atracció per a les persones en situació d'exclusió residencial de tota l'àrea metropolitana i recorda que alguns estudis quantifiquen en un 15% la població vulnerable que prové de fora que ha estat atesa en recursos d'habitatge de la ciutat. També se subratlla que Barcelona disposa del mecanisme d'empadronament sense domicili fix, que facilita que s'hi empadronin persones sense sostre i tinguin accés a prestacions i recursos socials.

Així, només Barcelona té comptabilitzats 12.848 casos de precarietat habitacional: 3.141 situacions de sense sostre, 2.616 de sense habitatge, 6.393 d'habitatge insegur i 698 d'habitatge inadequat. El director de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya insisteix a reconèixer, sobretot en ciutats com Barcelona, la bona feina que fan des de fa temps les entitats socials en l'acompanyament, i especialment en els casos de persones sense sostre i sense llar. “Nosaltres treballem i dediquem més esforços a la qüestió de l'habitatge, però quan algú viu al carrer acostuma a tenir problemes afegits, com addiccions o problemes de salut mental, i cal un acompanyament social. Són casos d'alta complexitat i no en fem prou amb un sostre”, reconeix Fornt.

Parelles amb fills

Un dels aspectes interessants de l'estudi és el dibuix del perfil de les persones en exclusió residencial. Les que viuen al carrer són sobretot homes sols, entre 35 i 64 anys, de Catalunya i sense ingressos. Aquest perfil es repeteix en els sense habitatge, és
a dir, els que s'allotgen en albergs, centres o pisos de l'administració o d'entitats, i també en situacions de barraquisme.

En el cas d'habitatge insegur, en canvi –amenaçats per desnonament o refugiats a casa de familiars–, són sobretot parelles amb fills. Mentre que en situacions d'amuntegament –pisos on viuen més persones de les que fixa la llei– hi ha també parelles amb fills i, a més d'autòctones, n'hi ha un terç que procedeixen del Magrib.

L'informe ha de servir per dissenyar polítiques socials per a la inclusió residencial, explica Fornt, sobretot perquè quan es pregunta a les persones de serveis socials com veuen aquests problemes d'habitatge de cara al futur, responen que es mantindran (46,8%) o que augmentaran (44,7%). “Hem fet una detecció dels problemes i hem de dissenyar estratègies de resposta”, indica el director de l'Agència de l'Habitatge. A més d'augmentar el parc d'habitatge social i els ajuts d'urgència, aposta per treballar amb Afers Socials i amb les entitats per “traçar una estratègia consistent a curt i a llarg termini contra l'exclusió residencial”.

LES XIFRES

73.779 famílies es van beneficiar l'any passat d'ajudes directes o d'algun suport del govern en matèria d'habitatge.

LES FRASES

48.649 prestacions va tramitar el 2015 la secretaria d'Habitatge, de les quals 38.521 van ser per pagar el lloguer.

Hem de fer un pla d'intervenció amb el Departament d'Afers Socials i les entitats del tercer sector per combatre l'exclusió residencial
Una nova cassolada per defensar la llei 24/2015

“Hem conquerit aquesta llei des del carrer i des d'aquí la defensarem”, va insistir ahir
el portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), Carlos Macías, en la concentració de protesta davant la seu del PP a Barcelona per defensar la llei de mesures per afrontar l'emergència en l'habitatge i la pobresa energètica (24/2015). Convocats per la PAH i l'Aliança contra la Pobresa Energètica, un centenar de persones es van mobilitzar per fer força i evitar que el govern espanyol porti al Tribunal Constitucional aquesta llei, que es va aprovar el juliol del 2015.
“Volen tombar la llei perquè funciona, impedeix desnonaments i talls de subministrament, garanteix el reallotjament en un habitatge digne i dóna eines per mobilitzar pisos buits”, raonen els membres de les entitats que fa temps que lluiten per un habitatge digne.