Més de 20.000 persones reivindiquen el compliment del dret a l’habitage a Barcelona.
Més de 20.000 persones reivindiquen el compliment del dret a l’habitage a Barcelona en la manifestació que va tenir lloc el dissabte 24 març.
Tot i la pluja que ha caigut a Barcelona al migdia, prop de 20.000 persones han reclamat, un cop més, que es faci efectiu el dret a l’habitatge. La manifestació convocada per V de Vivienda tenia com a objectiu denunciar la gravetat de la crisi d’accés actual a l’habitatge i la corresponsabilitat de les administracions.
Enmig d’un ambient festiu, s’han reclamat mesures urgents que demostrin la voluntat política necessària per a que l’habitatge sigui un dret per a tothom tal com proclama la Constitució. Finalment s’ha fet un crit a la ciutadania a continuar les mobilitzacions, amb el missatge de que els drets no són regals sinó conquestes socials i que la solució a aquest problema que es viu de forma individual, és sempre col.lectiva.
La manifestació ha començat a Plaça Catalunya cap a les sis de la tarda. Al Passeig de Gràcia s’han dut a terme diverses accions denunciant la bombolla immobiliària, l’existència de 300.000 pisos buits a Catalunya, i també accions espontànies d’altres col·lectius defensant la pràctica de la okupació com a forma de combatre’ls. A més davant de la borsa s’ha escenificat un combat de boxa entre el “mercat” i el “dret a l’habitatge” arbitrat per “la classe política” en què s’ha mostrat la evolució del sector immobiliari. La lluita ha acabat amb una victòria del dret a l’habitatge amb l’ajuda del públic.
El divendres abans de la manifestació, i totalment fora de plaç, la Direcció General de Seguretat Ciutadana va denegar el permís per a fer una part del recorregut de la manifestació. Tot i això finalment s’ha pogut fer el recorregut previst. Al Carrer Aragó davant la seu de la Conselleria d’Habitatge de la Generalitat, s’ha realitzat una acció reivindicativa en què es simulava un sorteig de pisos de protecció oficial que no tocava a cap dels assistents. S’ha denunciat la complicitat de partits polítics i administracions públiques amb successives polítiques d’habitatge que han propiciat i no frenat la especulació. Per això s’han reclamat mesures urgents que demostrin voluntat política per treure l’habitatge del mercat i no només lleis insuficients i que arriben tard.
La manifestació va finalitzar a Plaça Universitat on es van realitzar un acte amb passi vídeos sobre la situació de l’habitatge, actuacions musicals, així com intervencions de persones d’V de Vivienda i de lluites pel territori. Un cop més durant l’acte final es va posar èmfasi en la necessitat d’exercir pressió sobre l’Administració perquè prioritzin els interessos de la població sobre els de les grans entitats financeres, constructores i immobiliàries. En aquest acte a final a més a més els assistents van poder participar a diverses activitats.
Assemblea Popular pel Dret a l’Habitatge - V de Vivienda
http://www.bcn.vdevivienda.net
COMUNICAT:
No hi ha varetes màgiques, diu l’Hereu. No hi ha varetes màgiques diu en Montilla. No hi ha varetes màgiques, repeteix la Trilla.
La classe política, davant la pressió exercida per les mobilitzacions socials entorn al dret vulnerat de l’habitatge, s’ha vist obligada a posicionar-se i construir un discurs del que no s’havia preocupat fins ara. Un discurs de mínims que assumeix l’existència del problema però que esquiva intencionadament la càrrega de la responsabilitat. Un discurs on s’expressa el comprimís de les administracions públiques per pal•liar l’escanyament al que estem sotmesos, però on es recalca insistentment que no hi ha varetes màgiques per a solucionar la primera font de preocupació de la ciutadania.
Aquesta sembla ser la frase de moda, la frase en boga, la frase “cool” per sortir del impàs. Pervers discurs, el dels nostres polítics. Una cínica obra d’enginyeria lingüística, que mostra, una altra vegada, la seva insensibilitat davant una realitat que els queda massa lluny, massa distant per ser sentida.
Diuen que no hi ha varetes màgiques. Nosaltres tampoc hi creiem en les varetes màgiques. Tot i que un breu anàlisi dels fets ens obliga, si més no, a preguntar-nos per la presència de forces ocultes que actuen amb una lògica no ja màgica, sinó miraculosa: Com s’entén sinó que durant la última dècada, les caixes, els bancs, les constructores i les immobiliàries hagin experimentat augments anuals dels seus beneficis entorn del 20 %, i que en alguns casos hagin arribat a increments superiors al 40 %?
Però les astronòmiques xifres que presenten els seus balanços no ens enlluernen, ni ens fan perdre el nord de la racionalitat, ni ens fan caure en la ingènua il•lusió dels miracles. No és precisament per art de màgia, que ens trobem en aquesta situació. En tot cas, i per continuar amb la metàfora esotèrica que tant agrada als nostres polítics, si parlem de màgia, hauríem de parlar de màgia negra; i si parlem de varetes, hauríem de parlar de les varetes emprades per les successives administracions públiques i governs en forma de lleis vudú que han acabat asfixiant la societat civil:
Abracadabra….. desregulació del mercat hipotecari.
Abracadabra….. decreto boyer.
Abracadabra….. liberalització del sòl públic.
Abracadabra….. exempció fiscal de l’especulació.
Abracadabra….. expropiem quan ens dóna la gana per fer plans urbanístics sense la participació veïnal ; i el 3% a la butxaca!
Abracadabra….. i ara la Caixa em condona el deute que finança el partit…
No volem varetes màgiques. No acceptem que es banalitzin els nostres drets. No tolerarem que es desvirtuïn les nostres reivindicacions amb jocs de mans i de paraules que suposen un greuge, una humiliació i una burla pels centenars de milers de ciutadans que no podem accedir a un habitatge. No permetrem que s’atempti contra la nostra dignitat i que s’insulti la nostra intel•ligència.
Exigim, i no ens cansarem de repetir-ho, que es garanteixi el dret a l’habitatge en condicions dignes. Els recordem que els drets fonamentals com l’habitatge, l’educació o la sanitat, no poden estar sotmesos ni a la lògica del mercat, ni als paràmetres de la rendibilitat i del benefici que el regeixen. I que no és amb varetes màgiques, sinó amb voluntat política, que s’han d’abordar les reformes estructurals pertinents.
Exigim a les autoritats que deixin de ser meres comparses sotmeses a la voluntat de les entitats financeres i dels grans grups empresarials del sector immobiliari, i governin, complint la llei i el mandat que els legitima, pel conjunt dels ciutadans i no per als més privilegiats.
Per tot això convidem a la ciutadania, dissabte 24 de març a les 17:00 de la tarda a Plaça Catalunya, a manifestar-se pel dret a un habitatge sota el lema “Doncs serà que no” que expressa la indignació de la ciutadania per la negligent conducta de la classe política, i que invita a la societat civil a reconquistar un dret que ens ha estat expropiat de manera il•legítima i il•legal.
Deixem als polítics una vareta màgica, una barret de mag i una capa, perquè s’entretinguin durant les hores de lleure. I els retem a que demostrin voluntat política durant les hores de jornada laboral.
Assemblea pel dret a l’habitatge de Barcelona – V de Vivienda