Milers de milions d’euros als que Zapatero mai recurrirá
José Daniel Fierro
En el seu discurs del passat dimecres davant el Parlament el president Jose Luis Rodríguez Zapatero va reclamar un "esforç nacional i col·lectiu, especial, singular i extraordinari" davant la crisi i va assegurar que les mesures anunciades per a reduir el dèficit són molt dures però imprescindibles.
Zapatero va anticipar d'aquesta manera un pla imposat pel fons Monetari Internacional (FMI) i la Unió Europea (UE) que significarà un sever revés per a la classe treballadora, que és la qual està duent la pitjor part des que s'iniciés la crisi capitalista. I encara que durant la campanya electoral de 2004 el president va afirmar: ?governaré per als més febles?, la realitat és que el seu govern no ha fet més que treballar per als bancs i les grans empreses.
Amb tot això, el govern espera complir amb escreix la retallada extra del 0,5% del PIB per a aquest exercici i del 1% per al qual ve, el que suposa reduir la despesa en 15.000 milions i situar el dèficit del 11,2% actual al 6% l'any que ve.
Podria semblar que una quantitat com 15 mil milions d'euros és tan descomunal que només es pot reunir recorrent a un duríssim ajustament econòmic sobre els més febles. Vegem no obstant això què mesures governamentals s'han portat a terme en els últims mesos:
- En 2009 es va crear el FROB (Fons per a la Reestructuració Ordenada Bancària), dotat amb un pressupost de 9.000 milions d'euros, ampliables fins a 90.000 milions, amb el qual es va garantir a la burgesia financera els fons públics necessaris per si fes falta acudir al rescat de bancs i caixes amb problemes.
- Es va engegar també un pla per a la inversió en obres públiques, tractant de frenar la sagnia de la pèrdua d'ocupacions en la construcció (Pla I d'obres públiques, ajudes a l'habitatge de diferent tipus ?). Ara el govern projecta retallar en 6.045 milions d'euros aquesta inversió estatal en infraestructures, el que comportés un augment de l'atur entre els treballadors que es podien haver beneficiat del citat programa.
- En el mes de desembre el president va anunciar la pujada de l'IVA fins al 18%; i un Pla d'Austeritat i Estalvi a desenvolupar amb els ajuntaments i les Comunitats autònomes. Ara no es descarta per a juliol una nova pujada de l'IVA (que la sofrixen majoritàriament les rendes més baixes) mentre el frau fiscal (del que es beneficien fonamentalment les rendes més altes) arriba a els 280.000 milions d'euros segons una estimació duta a acabo pels Inspectors d'Hisenda. És a dir una suma 20 vegades major del que es pretén obtenir amb el pla d'ajustament. Quan dimecres passat en el Congrés Joan Herrera, de ICV, va exigir al president explicacions per no pujar els impostos als quals més guanyen, aquest va contestar que es faria més endavant i amb calma.
A més de l'anterior, encara planeja l'ombra d'incrementar l'edat de jubilació i els anys de cotització necessaris per al càlcul de l'import de les pensions.
En una recent entrevista (El País 12-04-2010) al president permanent del Consell Europeu, Herman Van Rompuy, va afirmar que "el major perill és el populisme regnant i en conseqüència la falta de compromís europeu, el populisme fa difícil prendre les mesures que caldrà adoptar per al futur d'Europa. Estem obligats a prendre mesures impopulars, no es podrà escapar a "reformes impopulars" en els pròxims anys, però cal ser valents". Amb les mesures adoptades Zapatero ha demostrat, sens dubte, la seva valentia enfront dels febles i el seu servilisme davant els poderosos.
Serveixi com exemple la seva docilitat davant altra sèrie de despeses públiques, altres partides pressupostàries també milionàries, a les quals mai se li ocorrerà acudir ni inquietar. Recordem que amb la reducció i congelació dels sous dels empleats públics s'espera recol·lectar 4.500 milions d'euros. El llistat és únicament un breu apunt no exhaustiu.
18.160 milions d'euros destinats a la despesa militar per a 2010.
2.510 milions d'euros previstos per a aquest any en despesa armamentística.
Més de 800 milions d'euros previstos per a 2010 en les missions de guerra que el govern manté en l'exterior malgrat el seu pretès caràcter pacifista (la meitat l'hi durà l'ocupació d'Afganistan). El pressupost destinat a aquestes operacions no està inclòs en el pressupost de Defensa i es finança a través d'un crèdit extraordinari aprovat pel ministeri d'Economia i Hisenda.
Més de 7.000 milions d'euros és l'import del finançament públic a l'Església catòlica, segons un informe realitzat per Europa Laica d'entre les diferents Administracions de l'Estat. A aquesta xifra cal sumar l'enorme cost per a les arques públiques (administració central, autonòmica i local) que suposen les quantitats que no s'ingressen en concepte d'IBI, llicències d'obres, etc., i que la UE ha demanat en reiterades ocasions que es posi fi a aquest tracte de favor.
Prop de 9 milions d'euros és el pressupost per a 2010 de la Casa Real. Exactament 8.896.920 euros, que el ciutadà Juan Carlos de Borbón podrà disposar sense cap control públic, ja que segons l'article 65.1 el monarca "rep dels Pressupostos de l'Estat una quantitat global per al sosteniment de la seva família i Casa, i distribuïx lliurement la mateixa".
30.000 milions d'euros establerts en els Pressupostos Generals a subvencionar activitats empresarials, entre els quals es troben els 2.800 milions d'euros dedicats a polítiques actives d'ocupació i que tant empresaris com sindicats reconeixen la seva nul·la utilitat.
155 milions d'euros (en 2008) que l'Administració central de l'Estat destina a la compra de programari propietari (el principal beneficiari del qual és el gegant Microsoft) en lloc d'apostar pel programari lliure l'adquisició del qual és gratuïta.
Basten aquestes dades per a fer-nos una idea de quines són les intencions d'un govern que es desviu per mantenir a flotació un sistema capitalista que fa aigües i amenaça amb dur-se per davant dècades de lluites sindicals, polítiques i socials.
>>>> Article extret de Rebelión.
http://www.rebelion.org/noticia.php?id=105856
