CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Milers de persones surten al carrer al Marroc el 20 de març per a reclamar reformes polítiques

Dimarts, 22 març, 2011
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

arton2939-ad070

Milers de persones s'han manifestat de nou el 20 de març al Marroc per a reclamar reformes polítiques i denunciar la corrupció del règim de Mohamed VI.

El diumenge 20 de març el Moviment 20 F ha tornat a convocar manifestacions a tot el Marroc un mes després de l'inici del moviment. Les protestes han reunit a desenes de milers de persones en les manifestacions que han tingut lloc en unes 60 ciutats, entre elles Casablanca, Rabat, Tànger o Agadir.

Des que el vent de llibertat va bufar sobre el nord d'Àfrica, un moviment de joves marroquins va convocar manifestacions el 20 de febrer a la majoria de les ciutats i pobles del Marroc per reclamar la llibertat i la democràcia.

Des d'aquell 20 de febrer, un nou cicle de lluites s'ha obert amb manifestacions descentralitzades per tot arreu, al Marroc i en altres llocs, per exigir una ruptura veritable i total amb totes les institucions no democràtiques establertes pel règim.

La mobilització no ha cessat tot i la repressió, la desinformació, la intimidació i la difamació respecte als joves per part dels mitjans de comunicació oficials i els diferents aparells del poder.

La participació en les manifestacions del 20 de març ha estat al mateix nivell que la de les manifestacions del passat 20 de febrer, tal com han reconegut fins i tot fons oficials del règim marroquí.

Els manifestants han mostrat el seu descontentament amb la bateria de reformes anunciada el passat 9 de març pel monarca, Mohamed VI, per a cedir més competències al Parlament. Abdelhamid Amine, membre de l'Associació Marroquina de Drets Humans (AMDH), ho resumeix molt bé quan declara: "El poble marroquí vol una cosa que va més enllà del discurs del rei, vol que la societat deixi de ser una societat de súbdits i es converteixi en una societat de ciutadania".

El discurs real

El 9 de març, Mohamed VI va llançar el seu discurs, anunciant una revisió, parcial i limitada als punts marcats pel mateix discurs, de la constitució i designant una comissió de 19 persones que han de presentar les seves propostes al rei, que és, en última instància, qui decideix que és el que es presenta a votar en referèndum al poble marroquí.

En ignorar totalment en el seu discurs al moviment 20 F i en reprimir violentament la concentració de Casablanca el dia 13 de març amb més de 100 ferits, inclosos periodistes, el rei va pretendre deixar clar que la reforma constitucional és una adaptació del Majzen a aquests temps de revolta, però que el seu poder està per sobre de la voluntat popular. I que la democràcia que hi hagi al Marroc, serà la que ell decideixi.

El moviment, per tant, ha considerat que el discurs real no respon a les seves reivindicacions i ha seguit cridant a la mobilització en tots els racons del Marroc per:

• Una nova constitució democràtica que emani de la voluntat del poble.

• La dimissió del Govern, la dissolució de les dues cambres.

• Separació de poders amb una justícia independent.

• Judici dels responsables de la tortura i dels crims contra el poble marroquí.

• La lluita efectiva contra la corrupció i la recuperació de les riqueses espoliades al poble.

• Alliberament de tots els presos polítics.

Durant aquestes últimes setmanes, el Moviment, especialment a Rabat i Casablanca, ha adoptat noves formes de difusió i mobilització, mitjançant perfomances, lectures de poemes al carrer, música.

Per internet es va distribuir un vídeo explicatiu dels objectius de les mobilitzacions del 20 de març:

www.youtube.com/watch?v=tzXs0RY3K7I

i una cançó dedicada al moviment:

http://lakome.com/videos/77-featured/3307-20-----.html

Cap de les aproximadament 60 manifestacions convocades havia demanat permís de convocatòria, ja que es considera que és exercir un dret. Curiosament, el governador de Tànger l'havia autoritzat sense ni tan sols haver demanat permís per a això.

Es temia una salvatge repressió, especialment en zones on ja hi va haver morts el 20 de febrer (1 a Sefrou i 5 a Alhucemas), sense que s'hagi obert una investigació seriosa sobre aquestes morts, mostrant el total submissió del poder judicial al ministeri de l'interior

Baixes maniobres del poder

De sobte, sorgeix "espontàniament" al Marroc un grup de joves 9 de març, data del discurs real, l'objectiu és la defensa dels plantejaments del rei en aquest discurs. Aquest moviment apareix ràpidament per TV i difon un cartell amenaçant que diu: "Si no esteu amb el 9 de març (discurs del rei) sou un covard que conspira contra el rei, la pàtria i Déu". Ja el 18 de març van començar a actuar al carrer, concentrant davant de la seu de l'AMDH a Rabat per protestar per la intervenció de Amine Abdelhamid, vicepresident de l'AMDH, en un debat de la 2 de la TV marroquina, on va qüestionar el rol sagrat i intocable del monarca.

No seria d'estranyar que aquests grups comencessin a actuar violentament contra els manifestants, substituint a la repressió policial, però amb la seva cobertura en l'aparell repressiu.

D'altra banda, s'han conegut tes sentències contra 20 detinguts en els enfrontaments de Tetuan i Chaouen amb condemnes que van des dels 2 als 10 anys de presó, mentre que la mort a bastonades per part de la policia del jove Karim Chaib a Sefrou està quedant impune. La denúncia d'una de les mares dels 5 joves morts a Alhucemas, declarant que el seu fill tenia les dents trencats, contradiu la versió oficial que van morir en l'incendi d'un banc i no a cops de la policia. Cap investigació està oberta fins al moment.

També hem de recordar, com, empesa per la desesperació de no tenir un habitatge digne, Fadwa Laroui, mare soltera de dos nens amb 25 anys, va posar fi a la seva vida immolant-se amb foc el 23 de febrer a Souk Sebt, a la regió de Tadla-Azilal.

La repressió a Khouribga

Després dels gravíssim enfrontaments que es van produir el 15 de març ( veure La policía de Mohamed VI comete un baño de sangre en Khouribga: www.cgtandalucia.org/La-policia-de-Mohamed-VI-comete-un?id_mot=54 ), especialment en el barri "fosfater" (on viuen la majoria dels treballadors de l'OCP, empresa de les mines de fosfats), el mantell del silenci ho ha cobert tot. Les primeres informacions que parlaven de 3 morts no han pogut ser confirmades.

Precisament, els més greus enfrontaments es van produir quan la policia va envoltar completament l'hospital de Khouribga, negant el pas a tots els familiars dels ferits i, en aquell moment, es creia que fins i tot de morts. A partir d'aquí es va desencadenar la còlera popular que va provocar l'incendi de les oficines de l'OCP i també ferits en les forces policials.

Però el misteri ha estat la desaparició de tots els nombrosos ferits. Mentre els policies ferits eren atesos a l'Hospital de Khouribga, amb fàcil accés a la premsa, la resta ha estat conduït a l'hospital militar que es troba a l'interior d'una caserna a 3 km. de la ciutat, teixint el vel del secret sobre l'abast real de la repressió soferta a Khouribga el passat 15 de març.

Veiem aquí uns vídeos:

Un sobre la repressió a Khouribga:

http://fr.lakome.com/politique/42-actualites-politique/172-a-khouribga-la-police-charge-violemment-les-manifestants-.html

i uns altres sobre la repressió de la concentració de Casablanca el 13 de març:

http://fr.lakome.com/politique/42-actualites-politique/148-repression-a-casablancan-reactions-dorganisations-et-de-personnalites.html

Equip de treball per al nord d'Àfrica de la S. de RR. II. de la CGT

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció