CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Militarisme i Crisi Econòmica

Dimarts, 8 març, 2011
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Va ser després de l'11-S de 2001 i la posterior guerra contra el terrorisme internacional (Afganistan i Iraq) iniciada pels EUA amb l'ajuda de la majoria dels països europeus, quan els ja de per si importants despeses militars dels diferents països aliats de EUA van començar a augmentar de manera significativa. Així, els EUA porta gastats en les guerres de l'Iraq i l'Afganistan 01/01 bilions de dòlars. A Europa, no es va arribar tan lluny, però si s'observen els pressupostos de defensa dels diferents països aquests van augmentar per sobre dels PIB nacionals, amb una mitjana del 5% anual.

Les coses van canviar de cop a mitjans de 2009 amb l'arribada de la greu crisi econòmica. Crisi que va tenir el seu principal causa en la manca de regulació estatal del sistema financer, ja que va permetre l'emissió d'uns productes d'alt risc basats en sistemes piramidals molt especulatius, els found hedge, que units a una enorme bombolla inflacionària immobiliària va enfonsar els crèdits hipotecaris i de pas les borses de tot el món. Però també hi havia una altra causa, que pocs analistes han assenyalat, que entre els diversos motius d'aquesta catàstrofe econòmica que va llançar a l'atur i l'exclusió a milions de persones, implicant més pobresa i misèria a tot el planeta, potser la guerra i la seva preparació també havien complert una important funció.

És a partir de l'arribada de la crisi que els estats europeus comencen a retallar la despesa militar per fer front als dèficits dels seus pressupostos. Observem alguns casos.

Grècia, el país més militaritzat de la UE, dedica un 3,6% del PIB a despesa militar i ocupa el cinquè lloc en el rànquing mundial de compradors d'armes. Ara, amb la greu crisi econòmica que travessa i per poder rebre ajudes de la UE, Grècia ha estat pressionada perquè redueixi el seu dèficit públic. Entre les mesures anunciades pel govern, figuren retalls en la despesa militar, en concret es reduirà l bilió € del pressupost del Ministeri de Defensa d'aquest any i, per anys successius es continuarà amb retallades fins rebaixar el percentatge militar del PIB fins a un 1,7%.

Entre els països afectats per la reducció d'inversions en armes es trobaven França i Alemanya, que havien signat recentment importants contractes amb Grècia. En el cas d'Alemanya, s'havien contractat dos submarins i hi havia quatre més en negociació, amb un cost final de 1,8 bilions €. En el cas de França, sis fragates, helicòpters i avions de combat Mirage i Rafale per un import de 3000.000.000 €. Davant la possible anul dels contractes, la reacció dels governs d'Angela Merkel i Nicolas Sarkozy ha estat de pressionar el govern grec per impedir-ho, avisant que podrien posar en perill les ajudes de la UE per reflotar l'economia grega.

A Espanya, en el pressupost per a l'any 2011 es proposa una reducció de 1.000.000.000 de €, un estalvi del 7% respecte l'any anterior. Així com es preveu reduir en 3.000 soldats seus 134.000 efectius. Però el més significatiu, és que el govern espanyol no ha anul.lat cap dels seus grans projectes industrials d'armaments en els quals ha d'invertir al voltant de 15.000.000.000 €, limitant-se a dilatar la seva realització per a anys posteriors. La qual cosa significa refinançar els projectes amb les indústries militars i acabar pagant més interessos, encarint el preu final de les armes.

El Regne Unit ha proposat una reducció de 42.000 efectius així com reduir en un 8% la seva despesa militar, 3600000000 lliures en quatre anys. Però no anul la construcció prevista de dos nous portaavions. Per reduir la seva despesa en els projectes d'armament nuclear, ha signat amb França un acord militar per compartir les seves despeses i així poder que tots dos continuar amb el seu desenvolupament.

Alemanya, aparentment ha anat més lluny en la reducció de la seva despesa i va proposar disminuir en 70.000 soldats seves forces armades. Però en realitat, això obeeix al trànsit d'un exèrcit de reclutament a un professional. Amb la qual cosa no es pot assegurar que al final el pressupost en defensa disminueixi, sinó que fins i tot pot acabar augmentant.

Aquests casos, fan témer que tot i les reduccions anunciades pels diferents governs, és que totes elles obeeixen a la conjuntura actual de la crisi, i no veu en les decisions adoptades, cap voluntat d'abordar el problema de fons que subjau després del despesa militar, que no és altre que la ineficiència per a l'economia productiva.

Una qüestió que s'accepta de manera generalitzada des de l'àmbit polític i econòmic més ortodox, és que l'augment de recursos destinat a despesa militar és una inversió productiva en termes d'eficiència econòmica. Fals, la despesa militar entorpeix el creixement de l'economia productiva. D'una banda, perquè genera endeutament públic, el qual comporta inflació en impedir que es generin ingressos en les arques públiques. De l'altra, perquè impedeix que recursos monetaris, de béns d'equip, de coneixements tecnològics i de mà d'obra improductiva que consumeixen els exèrcits i la producció d'armaments, destinats al sector civil generaria més beneficis, a través dels anomenats "costos d'oportunitat ".

A més, els productes civils faciliten l'intercanvi de béns en els mercats, cosa que no passa amb els armaments, perquè no es regeixen per les lleis del mercat, ja que són adquirits directament pels estats sense entrar en els circuits d'intercanvi. Recordem que les indústries militars tenen un tracte de favor per part dels estats. Aquesta dependència empeny les empreses a no exercir control sobre els costos del preu final de l'arma, no produint economies d'escala i encarint el preu final de l'arma, que sigui quin sigui el seu cost acabarà sent igualment adquirida per l'estat. Fet que converteix a les indústries de guerra a paràsits de l'economia real.

La crisi econòmica actual és una oportunitat per als governs per trobar solucions socialment progressistes a la crisi. Una d'elles, entre altres possibles, seria reduir recursos de la despesa militar per destinar-los a l'economia realment productiva, la que està lligada al desenvolupament humà, a través de la salut, l'educació i el creixement econòmic. Per exemple, només caldria anular algunes de les despeses militars més inútils, sobretot els destinats a inversions en nous armaments per fer front al dèficit públic dels estats així com per crear ocupació.

* Pere Ortega és Coordinador del Centre d'Estudis per la Pau JM. Delàs

Publicat a Notícies dels especuladors de la guerra , desembre de 2010, nº 27, Internacional de Resistents a la Guerra

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció