Monitoratge d’activistes: Mortadelo i Filemón han començat a seguir-te a Twitter

“Per a dotar-se d'estructures d'Estat, el primer sempre són les clavegueres”. La frase és de Carlos Sánchez Almeida, advocat especialitzat en internet, i es refereix als 38 informes del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (Cesicat) que Anonymous va filtrar el passat 27 d'octubre sota el nom “La TIA catalana”, en al·lusió a l'agència d'espionatge del còmic d'Ibáñez. En ells es mostra el seguiment realitzat a través de xarxes socials a activistes, organitzacions, mitjans de comunicació i periodistes, principalment vinculats a l'esquerra i al 15M. El perfil de Twitter de Sánchez Almeida, com el de molts altres, apareix en el llistat.

Cesicat és un organisme públic, dependent de la Conselleria d’Ocupació i Turisme –dirigida per Felip Puig– de la Generalitat de Catalunya, que ha invertit fons públics per a realitzar uns informes sobre ciutadans d'un determinat perfil ideològic que no han comès cap delicte. “Aquest seguiment no té altre nom que "cutre", explica el hacktivista Txarlie Axebra, que també figura en els informes. Per a realitzar-lo, no s'han aplicat les tècniques que serveixen per a extreure informació rellevant de grans quantitats de dades com les que circulen per les xarxes socials, conegudes com Big data.

“Quan vols relacionar tuits amb comentaris de Facebook, amb webs, amb posts en blogs, amb vídeos a Youtube... utilitzes Big data, un recull d'eines que permeten analitzar moltes dades de gran varietat de formes que es generen molt ràpid”, diu Axebra. El que ha fet Cesicat ha estat crear informes amb dades que no es relacionen entre sí: “Han buscat quie va ser la primera persona que va utilitzar un hashtag o paraules clau com ‘atac’, etcètera”, sense valorar l'ús que es fa d'elles.

Entendrem millor què és Cesicat si ho comparem amb el Prism, nom que rep el programa de vigilància electrònica nord-americà. El Prism és global perquè recull dades de diversa procedència que passen per servidors localitzats a EE UU. Aquest programa “ha abusat dels poders que la Patriot Act atorga al Govern per a aconseguir la cooperació de les empreses que tenen les dades”, explica Simone Santini, professor de la Universitat Autònoma de Madrid . “Aquest tipus d'espionatge neix en el mateix ambient neoliberal que afavoreix les grans empreses”, afegeix.

La crítica la comparteix el conservador Jim Sensenbrenner, un dels congressistes que va elaborar la Patriot Act, qui va assegurar en una entrevista, també en relació a l'escàndol per les escoltes telefòniques massives, que l'Agència de Seguretat Nord-americana “ha ocultat les seves operacions sota un mantell de secret tan gruixut que ni el Congrés ni el poble nord-americà podrà verificar els seus actes”. A pesar de les diferències amb el cas català, Santini considera que no cal prendre-s'ho de broma: Cesicat maneja principalment dades publicades pels propis usuaris a internet, però són “dades que no sabíem que s'estaven recollint. Res del que riure.”

Llistes negres electròniques

L'advocat Hibai Arbide, el perfil de twitter del qual també va ser seguit per Cesicat, recorda que “encara que no sigui espionatge, la recopilació de dades amb criteris ideològics està prohibida”. Es podríen considerar llistes negres? “Sí”, diu Arbide, qui va més enllà: “Una de les hipòtesi amb les quals treballa CiU és que, una vegada Catalunya es declari independent, hi hagi serveis secrets i clavegueres de l'Estat, com diu Sánchez Almeida, però molt més sofisticats. Les xarxes socials mai havien estat objecte d'investigació per part de la Policia, però els Mossos van una mica més enllà”.

Ni Arbide ni Axebra poden explicar exactament per què s'han fet aquestes investigacions, però ambdós coincideixen a sospitar que algú de Cesicat les ha ofert als Mossos, cobrant-les, això sí, per un preu elevat (a pesar que els informes contenen estadístiques i visualitzacions similars a les que es poden obtenir a través de cercadors i serveis web gratuïts). Arbide recorda, a més, que al novembre de 2011 Felip Puig va dir que els Mossos anirien “més enllà de la llei” en el combat a la dissidència.

La por al ciutadà

L'escàndol del Cesicat representa la pujada d'un esglaó més en el control ciutadà per part del poder. “El problema és que les lleis que ens protegeixen deriven d'una època molt llunyana, i no són suficients per a la realitat d'avui”, explica Santini. “Els nous mitjans de comunicació són al mateix temps més oberts i més vulnerables a mètodes de processament automàtics: és més fàcil controlar un milió de emails que un milió de trucades telefòniques analògiques o un milió de cartes”, continua.

La paradoxa radica que el poder, si bé d'entrada minimitza i ignora als moviments socials, després sembla mostrar preocupació sobre què fan. Per a Txarlie Axebra, “és indubtable que hi ha una voluntat de saber d'on provenen aquests moviments i quanta gent els compon”. Axebra insisteix a denunciar que aquests informes han estat pagats amb diners públics. Destaca, a més, que “hi ha un informe del monitoratge de les xarxes socials davant la trobada de Convergència. És a dir, estem parlant d'ús de diners públics per a informació d'un partit, un partit que usa diners públics per a si mateix”.

Paral·lelament, Hibai Arbide explica com, a la vista dels informes, és evident que hi ha interès per defensar a La Caixa: “Hi ha notes que fan al·lusió a coses del tipus "a aquest usuari se li podria imputar un delicte d'injúries contra La Caixa". També fan seguiments del hashtag #OcuppyMordor i de les mobilitzacions que va haver-hi en la seu d'aquesta entitat”. La Caixa és un dels accionistes de Cesicat, fundació que, creada en 2009 pel Govern del tripartit (PSC, ERC i ICV-EUiA), es finança amb capital públic i privat.

@jordiborras, el periodista més seguit

Una segona ronda de filtracions de Anonymous feia al·lusió a un informe sobre el periodista Jordi Borràs, habitual fotògraf de les mobilitzacions catalanes que col·labora amb La Directa i Diagonal, entre altres mitjans. Aquest informe no ha estat difós a internet, però, segons qui han pogut accedir a ell, conté dades que no han estat extretes de xarxes socials. Per exemple, l'adreça del domicili de Borràs. La Federació de Sindicats de Periodistes ha lamentat aquest seguiment a activistes i periodistes, i ha demanat una investigació referent a això.

* Un article de Daniel Font i Beatriz Pérez publicat a la revista Diagonal

https://www.diagonalperiodico.net/saberes/20633-mortadelo-y-filemon-han-empezado-seguirte-twitter.html

>>> Més info sobre el tema:

El Cesicat de Reus quintuplica su presupuesto para el próximo año

En plena polémica por las acusaciones de espionaje, el centro del Tecnoparc pasa de los 924.429 euros a los 4,9 millones

http://www.diaridetarragona.com/noticia.php?id=14910