Mumia Abu-Jamal: “L’empresonament polític és una constant i un negoci als EUA”
El canal de notícies del govern rus, RT, denominant anteriorment Russia Today, va aconseguir entrevistar per primera vegada des que va sortir del corredor de la mort al gener, a l’activista afroamericà Mumia Abu-Jamal. Avui, des d’una presó comuna, Abu-Jamal considera que encara està d’alguna manera al corredor de la mort: “l’empresonament polític, com ja denunciava Angela Davis als anys 60, és una constant i un negoci als EUA. És part del sistema d’intimidació i d’ordenació politicosocial, i va en augment, així com la repressió a la dissidència” va afirmar a l’entrevista a RT.
Després de gairebé 30 anys al corredor de la mort, l’execució de de Abu-Jamal va ser anul·lada per la fiscalia de l’Estat de Pennsilvània a finals de l’any passat. Abu-Jamal, periodista i exmembre del Partit Pantera Negra, va ser condemnat a la pena capital acusat de la mort del policia Daniel Faulkner, el 1981. El passat 10 d’abril, Anastasia Churkina, corresponsal d’RT a Nova York, va conversar per telèfon durant 10 minuts amb Abu-Jamal. Un dies després, Amy Goodman del programa independent nord-americà Democracy Now! també va parlar-hi.
En la primera part de l’entrevista d’RT, molt més personal, Abu-Jamal assegura que en sortir de la presó desitjaria passar una temporada a París i a l’Àfrica amb la família i que, de no haver estar confinat, li hauria encantat haver participat al moviment antiapartheid per la dignitat dels pobles africans a Sud-àfrica. Abu-Jamal, internacionalista de 58 anys, ha passat la major part de la seva vida a la presó, en concret al corredor de la mort.
En les declaracions a RT, Abu-Jamal també subratlla que els problemes socials i econòmics no són lineals. “Els problemes estan interconnectats i són interdependents. Una part del sistema afecta a una altra part del sistema, i com afirmava Antonio Gramsci, les classes dominats tenen el poder a través del domini hegemònic de la direcció cultural i moral. Per exemple, avui en dia, a l’escola nord-americana, el jovent es troba segregat, no només per raça, sinó també per la classe social. L’escola d’avui es troba en una pitjor situació que l’escola de l’època que vaig anar jo. Els problemes s’han d’afrontar analitzant la totalitat”.
A tot això, per Abu-Jamal, “la denominada Acta Patriota de 2001 va fer realitat, va legalitzar, tot el que va ser il·legal entre els anys 50 i 70. Es van legalitzar les pràctiques que des de l’FBI eren conegudes com a constituents de delicte. Això significa que es pot monitorar el correu electrònic, etcètera, amb total impunitat i normalitat, si es fa en nom de la seguretat nacional. El que estem vivint avui és un estat de seguretat nacional on el Gran Germà és legalitzat i racionalitzat”.
A la pregunta d’Anastasia Churkina sobre a qui Abu-Jamal votaria en les properes eleccions presidencials, la resposta del pres polític va ser “a ningú, tots els candidats parlen de la perpetuació de l’imperi nord-americà, de l’imperialisme i de guerra”. En contraposició, Abu-Jamal, va reiterar el seu suport al moviment Occupy Wall Street, “per profund, ampli i va demanar més organització, mobilitzacions i més mobilitzacions furioses”. Per tot plegat, per Mumia Abu-Jamal tot hi haver guanyat batalles judicials sobre el seu cas, la seva lluita cap a la llibertat no ha acabat.
La recent mort de l’adolescent afroamericà Trayvon Martin en un veïnat de Sanford, Florida, assassinat per un vigilant comunitari, que es troba actualment en llibertat sota fiança, després de confessar-ne la autoria, ha tornat a posar el cas d’Abu-Jamal, i en menor mesura també el cas de Leonard Peltier -activista sioux-chippewa condemnat a cadena perpetua i símbol de la resistència del poble originari nord-americà-, sota el focus mediàtic i al centre del debat. La mort de Trayvon Martin va desencadenar una sèrie de protestes pels drets civils a tot el país i va reactivar el debat sobre la possessió d’armes, les lleis de defensa pròpia i particularment sobre arbitrarietat, les injustícies i el racisme institucional vinculat amb les garanties penals als EUA.
Abu-Jamal ha defensat sempre la seva innocència de la mort del policia blanc Faulkner, durant un control viari a Filadèlfia a William Cook, el seu germà. El tribunal, però, format només per persones blanques, a causa de l’exclusió de ciutadans afroamericans del jurat popular dictada pel jutge Albert F. Sabo, el va condemnar a mort. Abu-Jamal va recórrer la sentència al·legant que havia estat víctima del racisme institucional existent als EUA i d’un judici polític a les seves idees revolucionaries i a la seva producció periodística sobre la brutalitat i la corrupció de la policia de Filadèlfia. Després de molts intens de la defensa per denunciar les irregularitats del judici, l’any 2001 la judicatura va demanar que es repetís el procés, però la fiscalia va recórrer la sentència.
El desembre passat, la condemna a mort va ser commutada per una cadena perpètua sense possibilitat d’obtenir la llibertat condicional i Abu-Jamal, convertit des dels anys 80 en la icona de la lluita contra el racisme i la pena de mort als EUA, va ser traslladat, al gener, a la presó de Mahanoy, a Frackville, Pennsilvània. Des d’un bon inici, el cas d’Abu-Jamal va aglutinar multitud de grups de solidaritat i va desencadenar nombroses mobilitzacions arreu del món, unes mobilitzacions a favor de la llibertat total del periodista radiofònic, que a dia d’avui continuen.
* Un article de Roger Suso publicat al núm. 271 del setmanari Directa