CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Neonazis a CGT per captar obrers? o el periodisme groc de Público?

Dijous, 12 agost, 2010
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

antifeixistes

Ni una paraula de per quin motiu CGT crida a la Vaga General el 29-S, res de les seves propostes i alternatives (anticapitalistes, autogestionàries, ecològiques, laicistes i antiautoritàries), res dels seus arguments crítics contra les mesures protectores de rics, financers, empresaris i polítics enfangats en la corrupció i el favoritisme, recentment implementades per una Unió Europea i un govern espanyol que l'únic que saben fer és enginyeria social per esprémer encara més les seves poblacions treballadores, als seus immigrants amb i sense papers, als seus desnonats per les hipoteques, als seus milions d'aturades i aturats.

Resulta vistosa la notícia des del mateix titular, en el qual la periodista i el seu mitjà fan gala d'un superb classisme elitista i menyspreador cap a les classes treballadores: pobres obrers de ments petites i estretes, àvids d'afegir-se sense cap qüestionament a qualsevol consigna nacionalista, reaccionària, racista o xenòfoba. Captar obrers ni més ni menys, com si el terme 'obrers' contingués per si mateix una contumaç ignorància, una inopinada ingenuïtat congènita. Això diu molt del pensament reaccionari de qui així titula. Clar que també diu molt dels seus informants 'privilegiats', que no sense traïdoria sostreuen informació a la CGT sense el seu consentiment, i es permeten el luxe d'especular sobre les raons que motiven que un grup d'indesitjables totalitaris vulguin fer-se un buit en una organització anarcosindical. Per què no millor aquest altre títol: "Neonazis a la CGT per espiar militants anarcosindicalistes, en les seves accions, deliberacions i decisions. Per a què?" Per al mateix que ha fet Público, per utilitzar la informació 'privilegiada' quan més convingui, amb el clar propòsit de desprestigiar una organització combativa o acovardir-la o, en última instància, fer-la innòcua i domesticada.

A CGT li ha tocat ara ser carnassa del periodisme tendenciós i voluntàriament mal informat. Susana Hidalgo, la periodista de Público, sembla tenir tirada pel "sindicat d'esquerres", que és com defineix a la CGT, i confon un comunicat públic del Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT per "un comunicat intern per als seus membres", que segons l'egocèntrica periodista es realitzat "després d'una trucada rebuda per aquest diari". La forma i el to són purs judicis de valor, i amb massa prejudicis. Tot pel bé d'una informació imparcial, clar.

Que les organitzacions populars, rebels, llibertàries, que lluiten per trastocar i fer caure el sistema socio-econòmic injust amb les armes de la raó, de la paraula i de l'acció directa de les pròpies classes explotades, sofreixin infiltrats de tot tipus, espuris als seus interessos i objectius, no és notícia. És una cosa que per desgràcia forma part de la quotidianitat en les lluites socials. Convertir-lo en presumpta notícia d'actualitat només danya la imatge d'objectivitat i imparcialitat del propi medi, deixant clar i net a qui serveix. No seria en cas d'estranyar que de sobte la CGT es converteixi en objecte de profundes investigacions periodístiques pels mitjans sensacionalistes, i dels nazis infiltrats passem als terroristes del tercer mil·lenni o els profetes del cinquè sol.

Susana Hidalgo i seu diari bé poguessin haver fet un exercici d'investigació social rigorosa, descrivint com en la CGT s'exercita la democràcia directa, quins són els seus recursos estatutaris i les seves normes de funcionament, i com aquestes garanteixen que més aviat que tard es descobreixin casos com el dels falsos anarcosindicalistes i neofeixistes que es comenta en la notícia.

Si alguna organització sindical d'àmbit estatal s'ha distingit des de sempre per la seva fèrria defensa dels drets per a totes i tots, independentment de la seva condició d'autòcton o forà, amb o sense papers, i per la lliure circulació de les persones davant l'inqüestionada lliure circulació de capitals, aquesta sens dubte ha estat la CGT. El seu ideari anarcosindicalista, el seu caràcter llibertari i revolucionari, la seva ètica organitzativa així ho exigeix, i així s'ha anat ratificant Congrés rere Congrés. Fins i tot sent conscients de que la xenofòbia i el racisme és un mal que pot estar àmpliament estès en les classes assalariades, aturades i precàries.

Susana Hidalgo i Público bé poguessin haver analitzat com la reforma de la llei d'estrangeria aprovada l'any passat pel PSOE, encoratja la persecució, la repressió, l'explotació i la pèrdua de drets reals de la població immigrant a territori espanyol. El PSOE és sens dubte, amb la connivència de bona part de la resta de partits polítics electorals, el màxim responsable de la xenofòbia i el racisme institucional amb les seves batudes indiscriminades, els seus escorcolls indignes, els seus maltractaments culturals i psicològics, la seva penalització del top manta.

La CGT, com a tota organització popular i contestatària a l'ordre establert i, a més, en continu creixement, serà sempre un objectiu desitjable per a minories indesitjables - siguin de la ultradreta més rància o d'avantguardes partidistes -, com també ho és per a les patronals i els sindicats majoritaris, que els agradaria a tota hora que la CGT pactés i firmés ERO, acomiadaments col·lectius, retalls socials o reformes laborals, per prebendes de tota índole.

Susana Hidalgo i el diari Público, finalment, bé poguessin haver-se dirigit a la CGT, als seus sindicats, als seus militants, per preguntar-los per seu cabreig justificat i generalitzat contra el capitalisme rampant i els seus corruptes polítics; així com per les raons que motiven la vaga general del pròxim mes. Bé poguessin adonar-se que la CGT també allotja "entre les seves pròpies files" milers de persones de diferents creences i tendències, però unides i animades per una idea comuna: que el domini, l'opressió i l'explotació de la majoria humana per uns quants deixi pas a un món lliure, igualitari, plural i just, construït per la pròpia gent des de baix. Però això, òbviament, mai no serà objecte de primera plana per a Susana Hidalgo i per a un mitjà informatiu com Público.

Mentrestant, la CGT sap i sabrà com desempallegar-se de minories amb tendències reaccionàries o totalitàries, de la mateixa manera que ho fa amb les pressions patronals, governamentals o dels mitjans de desinformació masses.

Antonio Carretero, director del Rojo y Negro

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció