Ni assetjaments ni repressió sindical

Des de la Secció Sindical de la CGT a la Diputació de Barcelona difonem aquest comunicat per a denunciar públicament l’existència a la Direcció de Serveis d’Edificació i Logística de l’Àrea de Presidència, i més concretament a la seva Secció de Seguretat en Obres i Autoprotecció, d’una situació del que nosaltres entenem que és assetjament laboral, contra una treballadora, la Mar Arce Díaz, companya afiliada a aquest sindicat, i Delegada de Prevenció de Riscos Laborals, membre des de l’any 2015 del Comitè de Seguretat i Salut de la Diba a proposta de la CGT. Una situació d'assetjament que no és nova, sinó persistent i perllongada en el temps durant prop de 9 anys, emparada –al nostre entendre-- per la Subdirecció d'Edificació, en la qual treballa. Aquesta situació li ha generat i li genera a la companya perjudicis greus a la seva salut, com palesa el fet que hagi caigut durant el temps que l'ha estat patint en repetides situacions d'incapacitat temporal o baixa laboral, i com acrediten diversos informes mèdics que atribueixen el seu estat de salut a causes laborals, i fins i tot aconsellen un canvi de lloc de treball. Els Serveis de Recursos Humans de la Diputació són coneixedors des de fa temps –des de fa anys, de fet-- d'aquesta situació. I, malgrat saber-ho, com en tants altres casos, no han fet fins ara res, ni han emprès cap mesura al respecte, tot vulnerant així les obligacions legals de l'empresari de preservar la salut de la treballadora. No s'ha adoptat mai cap mesura de prevenció ni protecció. No s'ha fet l'avaluació de riscos per assetjament del lloc de treball concret de la nostra companya. No s'ha comunicat el risc a Vigilància de la Salut...

Volem denunciar, a més, que això no és en absolut un cas excepcional. Situacions d'assetjament moral es produeixen de forma habitual a la Diputació, i afecten a un nombre no pas menor de companys i companyes, amb conseqüències clarament negatives per a la seva salut, i per a l’organització en conjunt. Molts i moltes de nosaltres som coneixedores de situacions d’assetjament sistemàtic que han provocat que hi hagi treballadors o treballadores de la Diba absolutament trinxats a nivell psicològic, sovint amb seqüeles duradores o fins i tot permanents. Sabem que és un mecanisme habitual en aquesta casa, amb l'objectiu últim, la majoria de vegades, de desfer-se del treballador bé perquè marxa a un altre orgànic, bé perquè deixa l'organització o bé perquè acaben destruint-lo, dit ras i curt. La Diba s’ha demostrat clarament negligent (i molt sovint connivent) pel que fa a la prevenció i la gestió d'aquest problema, com tothom sap, tot emparant de forma habitual, per acció o omissió, la persona assetjadora, que acostuma a trobar-se en una posició de poder. L'únic recurs de caràcter preventiu que la Diputació proposa activar en alguns d'aquests casos és un "Protocol d'Intervenció en l'Àmbit dels Riscos Psicosocials" propi de la casa. Un protocol molt antic, que considerem no atorga les garanties suficients al treballador de tenir un procés d’intervenció just i que considerem que s’hauria de refer i actualitzar per a garantir una intervenció eficaç i justa en els casos d'assetjament moral a la Diputació. Si bé des del passat mes de desembre tenim sobre la taula, finalment, i després de molt de temps reclamant-lo, una proposta inicial per a un nou “Protocol per a la prevenció, detecció, identificació i actuació de l’assetjament psicològic laboral i altres discriminacions per motius diferents del gènere a la feina”, considerem que el contingut de la mateixa palesa una escassa voluntat de protegir al personal, fet que es fa evident, per exemple, en contemplar dins la CTI (Comissió Tècnica d’Investigació) una composició que no inclouria cap representant de les treballadores. En el cas que ens ocupa, recentment la Diputació li ha proposat a la nostra companya Mar l’activació de l’esmentat "Protocol d'Intervenció en l'Àmbit dels Riscos Psicosocials", tot reconeixent finalment per escrit que hi ha indicis que s’està donant una situació com la que denunciem. Això sí, en uns termes absolutament eufemístics i recargolats que ratllen gairebé el ridícul: “la possible existència de prou elements que permeten suposar que es produeix un comportament que pot constituir una conducta de violència a la feina a la Subdirecció de Serveis d’Edificació” (comunicació emesa per la cap d l’Oficina de Prevenció de Riscos Laborals, amb data de sortida de registre 04/12/2018, i recepcionada aquesta setmana per la nostra companya).

Dins d'aquest marc general, es produeix, a més, una actuació contra la nostra companya que entenem lesiva per a la nostra llibertat sindical o, si més no, que s'orienta clarament a intentar limitar l'acció sindical de la CGT a la Diputació, concretament en l'àmbit de la Prevenció de Riscos Laborals. I això ja va més enllà d’un atac persistent contra la seva persona, que entenem que és prou greu, sinó que és un atac a la nostra organització, la Confederació General del Treball, i als interessos legítims que representem, que són els del conjunt de la nostra plantilla. Des de l’any 2017 els seus superiors orgànics li estan encomanant tasques que van més enllà de les que realitzava com a tècnica fins a aquell moment, les quals es pot entendre que són –per la seva naturalesa i les seves característiques tècniques- incompatibles amb el desenvolupament de les funcions pròpies de Delegada de Prevenció que li confereix la llei, fet que ella ha manifestat de forma reiterada a les seves caps. I això s’està fent, a parer nostre, en un intent premeditat i conscient de limitar, com hem dit, l’acció sindical de la CGT en aquest camp dins la Diputació.

Per tot això, anunciem que en data 08/01/2019 i 15/01/2019, respectivament, hem presentat dues denúncies a la Inspecció Territorial de Treball de Barcelona, una per la manca d’adopció de mesures de protecció de la salut de la nostra companya, i una altra per l’intent de limitació per part de l’empresari de l’acció sindical de la CGT dins del camp de la Prevenció de Riscos Laborals, quelcom que entenem que atempta contra el dret fonamental a la llibertat sindical. Així mateix, estem valorant amb els nostres serveis jurídics quines altres mesures legals podem prendre. No sabem hores d'ara quines actuacions realitzarà Inspecció de Treball respecte les esmentades denúncies, però volem aprofitar també per a donar a conèixer públicament la inhibició sistemàtica d'aquest organisme en casos d'assetjament laboral que afecten a empleats i empleades públiques, la qual provoca que la immensa majoria d’aquests casos a les administracions catalanes es cronifiquin, amb greus perjudicis per a la salut de moltes persones. Un criteri sistemàtic d’inhibició que genera una greu desprotecció i que, curiosament, no es dóna en altres comunitats autònomes de l’Estat (és una peculiaritat de la Inspecció de Treball catalana). Un criteri que considerem que és de dubtosa legalitat i el qual, més que probablement, té a veure amb directrius polítiques internes dins del Departament de Treball de la Generalitat. El fet que l’organisme públic que ha de vetllar pel compliment de la legislació aplicable dins les relacions laborals, inclosa aquella que es refereix a la protecció de la salut de les treballadores, es negui a actuar sistemàticament en denúncies per casos d’assetjament a les administracions públiques facilita l'existència d'un espai d'impunitat i resulta especialment greu, no només pels perjudicis personals que això provoca, sinó també perquè l'assetjament a les administracions molt sovint (si bé no sempre és així, necessàriament, en tots els casos) està vinculat amb pràctiques que es poden catalogar com a corrupció política. Un exemple ben clar que ara tothom coneix és el d’un orgànic de la Diputació en el qual hi ha abundants indicis de què la situació d’assetjament massiu i estructural que va patir durant anys gran part del seu personal tenia a veure amb irregularitats administratives greus que actualment es troben en seu judicial i que van provocar l’any passat escorcolls policials i detencions en dos centres de treball de la casa.

Considerem que no podem restar callats mentre es destrossa psicològicament de forma quotidiana qualsevol company o companya, i que aquestes situacions s'han d'acabar. És per aquest motiu que convoquem una CONCENTRACIÓ DE PROTESTA DAVANT DE CAN SERRA EL PROPER DIJOUS 31 DE GENER A LES 11.30h, amb motiu de la celebració del proper Ple corporatiu. Volem solucions d’una vegada, volem mesures de protecció i prevenció enfront de l'assetjament moral, que garanteixin la salut física, mental i social dels treballadors i les treballadores de la Diputació de Barcelona.

NI ASSETJAMENTS NI REPRESSIÓ SINDICAL. SI ENS TOQUEN A UNA ENS TOQUEN A TOTES!

Secció Sindical de la CGT a la Diputació de Barcelona

https://cgtdiba.wordpress.com/

https://twitter.com/CGTDiba