Ni ens faran creure, ni ens faran callar
El que s’havia promès com la solució als problemes de la classe treballadora no ha suposat res més que una nova decepció i enorme fracàs: la nova reforma suposa la definitiva legitimació i consagració, per part de l'autodenominat govern més progressista de la història, dels aspectes més lesius que ja es van avançar a les reformes laborals del 2010 (govern Zapatero) i del 2012 (govern Rajoy).
Entre altres qüestions, continuen els mecanismes que facilitaven els acomiadaments (no es recuperen indemnitzacions ni els salaris de tramitació), es queden les raons intangibles de les previsions econòmiques (pèrdues previstes o futures) per poder dur a terme acomiadaments col·lectius, o la no intervenció de l'autoritat laboral als ERO.
Dels convenis d'empresa només es garanteix la igualtat salarial, però no la resta. I en matèria de subcontractació, caldrà lluitar-la als jutjats sense cap dubte, ja que no es dóna una solució clara als que fan la mateixa feina però no reben el mateix salari.
Mentrestant, el cost de la vida continua encarint-se a tota velocitat, sense que les rendes de la classe treballadora creixin al mateix ritme. En alguns casos, amb la complicitat activa dels sindicats majoritaris. En altres, per culpa d'una passivitat estudiada per part dels que governen. Béns de primera necessitat arriben al seu preu rècord un mes darrere l'altre. Ni els salaris ni les rendes bàsiques tenen una actualització que s'equipari a l'encariment del cost de la vida. A tots els fronts podem observar el mateix: pensions que no es revaloritzen, convenis que es queden congelats…
Ara, a més, quan tot just hem començat a pagar les conseqüències de la crisi del Covid 19, s'acosten les de la guerra d'Ucraïna. El sistema capitalista ja ha posat a funcionar la seva maquinària perquè de nou siguem les treballadores i treballadors els qui assumim els sacrificis i ho faran com sempre, amb la complicitat dels sindicats majoritaris, que sens dubte ens vendran una vegada més, com ja ho han fet amb les reformes laborals, amb l'anomenat Pacte de Rendes.
A la CGT ni la faran creure ni la faran callar, per més operacions propagandístiques que duguin a terme els que prometien assaltar el cel. Les conquestes socials s'aconsegueixen al carrer i no a les urnes. Les veritables conquestes socials, les que suposen una veritable transformació, no han sorgit mai d'un pacte entre oligarquies.
Els drets es conquisten lluitant!
CGT Vallès Oriental