No defallim
Ens trobem davant d’un moment absolutament límit. L’atur, la precarietat, la pobresa, la repressió i les polítiques retrògrades, entre molts altres motius, ens posicionen en un moment de màxima alerta que necessita que tots i totes ens mobilitzem per recuperar els nostres drets i revertir la situació de manera contundent. La situació demana una resposta col·lectiva de la classe treballadora, de la ciutadania en general i de tots i cadascun dels pobles que dia rere dia veuen com els seus drets s’esvaeixen sota governs corruptes que com el del PPSOE o el de CiU dediquen els seus esforços a aplicar polítiques antisocials que retallen i empobreixen les nostres vides amb el fi de complaure les institucions que conformen la Troika com l’FMI, la UE i el BCE. Polítiques que es veuen condicionades per un deute il·legítim, adquirit pels governs amb el BCE i la banca alemanya i francesa amb l’únic objectiu de salvar la banca. Els interessos d’aquest deute, suposen el desmantellament de la sanitat pública, de l’ensenyament, de la llei de dependència i de tot el conjunt de les ajudes socials. A més de les desenes de milers d'aturats, els llocs de treball dels i les qui treballen van acompanyats de la precarietat en la seva major part i no permeten sortir, en molts casos, de la pobresa, la qual creix dia a dia mentre uns pocs veuen com augmenta la seva riquesa. Les últimes reformes laborals han suposat un nou atac als treballadors i treballadores com també a les organitzacions sindicals, facilitant, encara més, els acomiadaments, i provocant més retrocessos en les conquestes socials i laborals assolides amb tants anys de lluita i patiment. Precarietat, subcontractació, disminució dels salaris... són algunes de les conseqüències més sagnants d’aquestes reformes. D’altra banda, la violència estructural s’ha imposat als centres de treball, mitjançant la por i les represàlies i amb la voluntat d’aturar qualsevol protesta i possibilitat d’organització per part dels treballadors. Tot i així, resistim, la mobilització dona fruits i les respostes socials davant la conjuntura es succeeixen dia rere dia amb les lluites existents a diverses empreses o en els sectors públics, com la sanitat i l’ensenyament, que han donat respostes contundents davant les mesures i les lleis aplicades amb la voluntat de desmantellar un sistema públic i de qualitat, com és el cas de la Llei Wert , la qual suposa a més, un atac directe a la nostra cultura i la nostra llengua, i la LEC la qual avança en la privatització de l’ensenyament i s’allunya de la seva laïcitat. Els desallotjaments d’habitatges han continuat sense interrupció, tot i el rebuig social i els forts moviments de solidaritat veïnal que la PAH i altres col·lectius han canalitzat i organitzat; milers de famílies continuen quedant-se al carrer mitjançant pràctiques absolutament inhumanes, fruit de la fam insaciable dels bancs i les immobiliàries. La situació es veu, encara més, agreujada quan les conseqüències d’aquest sistema injust, que ens maltracta i ens reprimeix, recau sobre col·lectius més vulnerabilitzats com: la dona, els infants, els joves, els immigrants o les persones grans, receptors directes del càstig que suposa aquesta crisi que a hores d’ara tenim més que clar que és una estafa. La desigualtat, és escandalosa i intolerable, el dret de les persones a una vida digna, ha d’estar assegurat: s’ha de garantir l’habitatge, els subministraments, pensions adequades, com també una Renda Garantida que permeti cobrir com mínim les necessitats bàsiques. La majoria de la població, rebutja i no se sent identificada amb un sistema que aplica mesures criminals, que defensa i deixa impunes els abusos policials, que vol aplicar lleis repressores com la llei mordassa o la contrareforma de la llei de l’avortament, la qual suposa un retrocés vergonyós i inadmissible en els drets de la dona. El nostre poble no se sent identificat amb un sistema basat en la desigualtat, la misèria i la submissió. No se sent identificat amb uns governs que retallen drets fonamentals mentre inverteixen milers de milions en armament i en mesures repressores, amb un govern i amb una Constitució que no garanteixen el dret a l’autodeterminació ni el dret a decidir dels pobles. Per tot això diem NO al pagament d’un deute il·legítim. Lluitem per acabar amb l’atur i la precarietat i per repartir el treball i la riquesa. Exigim la retirada immediata de totes i cadascuna de les retallades i de les reformes laborals. Lluitem per garantir feina, educació, sanitat, aliment i habitatge dignes per a totes les persones. Combatem la repressió, la impunitat i els abusos policials. Rebutgem les polítiques patriarcals que humilien la dona trepitjant els seus drets i la capacitat de decidir sobre el seu propi cos. Exigim la dimissió dels governs fidels a la Troika. Defensem el dret a l’autodeterminació i el dret a decidir de tots els pobles. * Editorial del núm. 159 de la revista Catalunya.