No es vol apropar les Juntes de Personal al professorat
El passat 13 d’abril es constituïen totes les Juntes de Personal sortides de les eleccions sindicals del 3 de febrer. El procés de constitució era molt formal, només per l’elecció del president/a i secretari/a de cada Junta i el reglament. Finalment es va aprovar una declaració unitària davant les retallades.
La CGT va presentar tres esmenes al reglament que van ser rebutjades pels quatre sindicats (USTEC, CCOO, UGT i ASPEPC) encara que vam comptar amb alguns vots a favor i alguna abstenció del delegats/des segons la Junta de Personal:
1.- A les reunions ordinàries: Substituir “un mínim d’un cop cada curs” per “un mínim d’un cop cada trimestre”. Actualment tots els sindicats coincidim que hi hauria una reunió trimestral amb els S.T., lògic era permetre que un cop al trimestre es reunís la Junta, recollís les propostes a transmetre a l’administració, que l’ordre del dia fos conegut pel professorat i a la vegada es convidés a aquest a fer arribar els problemes concrets per a canalitzar-los davant l’administració. Però no, “una reunió a l’any”, que no fa mal. En realitat
no es té cap interès en activar les Juntes (un organisme electe que pràcticament passa desapercebut al professorat) i prefereixen moure’s en un sindicalisme de cúpules.
2.- A les reunions de la Junta. Afegir:
“Tindrà un caràcter obert a la presència del professorat que ho desitgi i establirà un horari de reunió que la faciliti “
Els representants de les assemblees de zona podran assistir amb veu i sense vot”
La nostra voluntat –com havíem dit reiteradament- era apropar el sindicalisme als centres, fer-lo permeable.
Què més elemental i democràtic que permetre la presència del professorat que volgués a les reunions dels qui han elegit? Impulsem les zones com a moviment de base, no sembla lògic cercar un encaix entre aquestes i la Junta? Un exemple, el darrer curs algunes zones van decidir no fer colònies ni sortides i inicialment cap sindicat estava d’acord. No seria del tot normal que la zona tingués la possibilitat de reunir la Junta per fer arribar les seves propostes i tingués veu a la reunió? Es demanava –per fer un símil- el que es demana a la
vida municipal: que els plens de l’ajuntament siguin oberts, que es facin en horari compatible en l’assistència dels veïns/nes i que les associacions de veïns disposin de paraula. Però no, en bloc es rebutgen les esmenes i si algú vol participar en una reunió, ha de sol·licitar-ho tot esperant que se li concedeixi...
Visca la burocràcia!
3.- A la petició de reunió de la Junta Extraordinària. Substituir “d’un mínim del 10% de signatures dels treballadors i treballadores representats” per “d’un mínim del 2% de signatures dels treballadors i treballadores representats”
A la darrera Junta Provincial de Barcelona calia un 1% per demanar la convocatòria extraordinària. En aquests darrers quatre anys, un cop la CGT amb poc més de 450 signatures, va exercir aquest recurs. Ara els 4 sindicats decideixen que això cal blindar-ho, no sigui cas que es torni a abusar!!! Passen del 1% al 10%, és a dir, demanen més de 800 o 900 signatures (segons la Junta) per que es reuneixi a petició del professorat.
Tres esmenes i un sol sentit: apropar la Junta al professorat, fer-la permeable, que funcioni, que vehiculi les propostes que arriben directament des dels centres, que sigui més transparent i oberta, més accessible... i una unànime resposta de la majoria: no!
Federació d'Ensenyament CGT Catalunya