No ho hem de deixar passar, cal plantar cara.
Només dos dies després de les eleccions del 20-N, el govern de la Generalitat de Catalunya ha fet públiques unes noves mesures econòmiques que suposen l’enèsim atac contra les condicions de vida i els drets de la gran majoria de la població. L’actuació del govern, amb Artur Mas al capdavant, ha evidenciat la gran farsa que ha suposat el darrer procés electoral i el tacticisme que han emprat els principals partits polítics amagant les seves intencions reals darrera missatges amables i intencionalment ambigus.
L’anunci de noves retallades fet per A. Mas el 22 de novembre i les precisions posteriors que estan fent els consellers B. Ruiz, A. Mas-Colell i F. Homs segueixen un guió escrit, dirigit i interpretat. El cop d’estat dels mercats i de l’oligopoli financer europeu i internacional han abocat a la ciutadania a donar tot el poder a la dreta formal, com ha passat sovint en les situacions històriques de pànic i de resignació (conegut: les forces conservadores es presenten com a salvadores davant la crisi i molta gent s’ho creu, alguns cínicament). El govern de la Generalitat ha actuat calculadament per tal de tenir ara les mans lliures i continuar amb la liquidació d’alguns drets que encara ens queden. Així ho evidencien les mesures que aquests darrers dies s’estan fent públiques:
- Les retallades salarials i de drets socials dels i les treballadores de més de 275 empreses públiques dependents de la Generalitat, incloses l’ACA, FFCC de la Generalitat o la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
- L’increment fins al màxim permès (entorn un 7,5%) de les taxes universitàries.
- La introducció del pagament de les receptes mèdiques, l’anomenat “tiquet moderador”, com a primer pas a imposar noves formes de pagament dels serveis sanitaris públics.
- L’increment del transport públic.
- L’increment del preu del combustible
- La consolidació de les retallades pressupostàries de l’any 2011 en l’exercici del 2012, amb una nova reducció del pressupost de la Generalitat en prop d’un 10%.
Aquest nou atac contra els drets de la gran majoria és possiblement una prèvia de les mesures que intentarà promoure el nou govern estatal. Davant de tot això no podem caure en una passivitat que, a la llarga, és penalitat.
En primer lloc, perquè aquestes mesures són tremendament injustes. Els i les treballadores públiques han anat perdent poder adquisitiu de manera continuada des de l’any 2008 amb altres retallades i congelacions de sous, pèrdues que arriben a més de 14% del salari real. A més, la degradació de les condicions de treball en el sector públic arrossega a la baixa també la majoria de convenis i contractacions en l’empresa privada. D’altra banda, el preu dels transports públics i de l’educació superior ja fa anys que ha experimentat pujades continuades, amb increments en els darrers 5 anys molt superiors als de l’IPC acumulat i de l’augment nominal de salaris. Cal recordar, a més, que la sanitat pública és un servei que paguem entre tots i totes les treballadores i que el darrer any ja ha patit una forta degradació a conseqüència de les retallades. A més, fer pagar per les receptes penalitza, en primer lloc, a les persones malaltes i, molt especialment, a les de la tercera edat que, actualment, estan sent víctimes d’unes pensions que es troben entre les més baixes d’Europa.
En segon lloc, aquestes mesures són una cortina de fum i no resolen la situació econòmica de fons. En comptes de pal·liar el deute públic reforçant una fiscalitat progressiva en funció de la renta, es descapitalitza l’àmbit públic retallant els impostos als rics. En comptes de lluitar contra el frau fiscal de les grans empreses, corporacions i fortunes (dels més alts de la UE, segons diversos estudis), es promou la presumpció de culpabilitat cap a perceptors d’ajuts socials com el PIRMI i els/les usuàries dels serveis públics. En comptes d’exigir responsabilitats a les entitats financeres per l’especulació amb el deute, es promouen retallades en els serveis públics per a cobrir els seus forats financers.
Les darreres mesures del govern Mas són un esglaó més en aquest procés de destrucció de drets socials en favor dels interessos privats. Les anteriors, com la reforma laboral de l’any passat o les retallades en sanitat, pensions o educació, s’han mostrat ineficaces per a millorar les condicions de vida de la gran majoria de la població. De fet, mai ha estat aquesta la seva intenció.
És per això que des de la Confederació General del Treball (CGT) de Catalunya fem una crida a tots els treballadors i treballadores i a la ciutadania en general a promoure mesures de resistència cap aquest nou atac contra les nostres vides. Des de la CGT de Catalunya així ho hem fet els dies 17 i 18 de novembre amb les vagues de les universitats i la sanitat. També ho hem fet en els carrers i en les places, junt als moviments socials, i en la lluita silenciosa i constant en els centres de treball.
Ara, més que mai, és necessari revitalitzar aquestes i altres lluites. Fer-les confluir als carrers i a les empreses. Cal aturar aquestes agressions i som nosaltres, els moviments socials i sindicals alternatius, qui ho hem de fer. Ens hi va el futur.
Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT de Catalunya.
Barcelona, 28 de novembre de 2011
Attached documents