No ploris per Tsipras, recolza al poble grec

Fa dies que la premsa i les xarxes socials, des del centredreta fins als indignats, estan plorant per Tsipras. Mentrestant la caverna de la dreta ho celebra i la premsa dels partits d'esquerra no radical utilitza la "justificació creativa". Ah! I els podem? ...

No ens alegrem en absolut del desenllaç (de moment) d'aquesta novel·la. No ens complau, ni està vegada ni mai, que persones manifestament d'esquerres tornin a ser decebudes per la mala praxi dels seus dirigents, d'aquells als quals, per enèsima vegada, van donar la capacitat de decidir per ells.

Molt menys encara ens alegra que un irresponsable polític amb responsabilitats de govern hagi fet del referèndum, de la consulta popular un truc de desprestigiació (perdó pel neologisme).

Vam dir i reiterem: estem amb els qui participen quotidianament en la consulta real que suposa la construcció de projectes alternatius al sistema, de realitats que defensen els seus assoliments, de les persones que mitjançant la protesta busquen modificar la situació existent en el seu entorn, amb els qui no accepten que els retallin la dignitat o els qui defensen els llocs de treball i els drets laborals.

Som els qui portem temps dient OXI. Vam defensar i defensem el OXI als carrers i camins. I mai vam prometre enderrocar soles i des de dins al drac del capitalisme ni al de l'autoritarisme, perquè és trist representar, però és més trist robar el vot popular.
Aprenguem de nou. Recordem el psoetanesc "d'entrada, no". Aquest "oxi" que van transformar en "nai". (Permeteu-nos que aprofitem per enviar una salutació al recentment mort Krahe que, a part de tot, es va fer famós amb la seva cançó contra Felipe González per causa d'aquest referèndum sobre l'OTAN)

Perquè nosaltres estem perquè ens consultin cada dia per manar obeint. Estem per construir "autonomia". I és que estem també pel "poder popular" i pel "contrapoder
popular" però, sobretot i com sempre, estem per l'anarcosindicalisme, per la idea anarco amb treball sindical, per construir alternatives a tota opressió i crear espais de llibertat individual i col·lectiva, per buscar aquest món nou i caminar al costat de qui va més lent i ser, i saber-nos, totes iguals.

Per tot això plorem, aquesta vegada sí, plorem, per les falses promeses i al costat d'els qui volem un món millor, que contingui molts mons i que estigui construït per les persones i no per les súper institucions.

LA LLUITA ESTÀ Al CARRER

17 de Juliol de 2015

Secretariat Permanent del Comitè Confederal
CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL (CGT)

Attached documents