CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Noam Chomsky: el publicat per WikiLeaks posen en evidència “un profund odi a la democràcia per part dels nostres líders polítics”

Dimecres, 1 desembre, 2010
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

En una entrevista exclusiva realitzada en una emissió per a tot el país, parlem amb el dissident polític i lingüista de fama mundial Noam Chomsky sobre la publicació de més de 250.000 documents secrets del Departament d'Estat dels Estats Units, per part de WikiLeaks. El 1971, Chomsky va ajudar l'informant del govern Daniel Ellsberg a publicar els Documents del Pentàgon, un informe intern secret dels Estats Units sobre la Guerra del Vietnam. Quan comenta una de les revelacions sobre que diversos líders àrabs pressionen els Estats Units perquè ataqui l'Iran, Chomsky diu: "les últimes enquestes mostren que l'opinió dels àrabs és que la major amenaça a la regió és Israel, amb un 80 per cent dels enquestats i en segon lloc està Estats Units, amb un 77 per cent. Aniran apareix com una amenaça per al 10 per cent", explica. "Pot ser que això no aparegui als diaris, però sens dubte és una cosa que els governs israelià i nord-americà i els seus ambaixadors saben. El que això revela és el profund odi a la democràcia per part dels nostres líders polítics".

Les últimes revelacions del lloc WikiLeaks han posat la comunitat internacional, a la diplomàcia, al govern dels Estats Units i al periodisme mateix en un estat de debat, alerta i consternació. Fins i tot és impossible predir quins seran els efectes de les accions actuals (passades i futures) de l'enigmàtica organització, liderada per l'enigmàtic periodista? provocador? activista? hacker? australià Julian Assange. En un costat de l'espectre d'opinió s'ubiquen els esperançats que marquen aquestes accions com un pas cap a la transparència en les maniobres i accions dels governs del planeta. En l'altre extrem s'ubiquen els que acusen Assange de ser gairebé un còmplice del terrorisme internacional; algú que, lluny d'estar complint un ideal periodístic, aquesta posant en risc les vides de persones.

Entre ambdues visions s'obre un debat gegantí per al qual Ñ Digital convoca a intel·lectuals i pensadors diversos. Aquest és el torn de Noam Chomsky, el lingüista més important del segle XX i un dels crítics més prolífics i ferotges del govern del seu propi país, els Estats Units. Des del seu despatx al Massachusetts Institute of Technology, a Cambridge, Massachusetts, contundent Chomsky va oferir algunes de les seves impressions inicials sobre aquest tema que ocupa les tapes de tots els diaris del món en aquests dies.

- Considera que el que aquesta fent WikiLeaks és una forma legítima i ètica del periodisme? I quines seran les conseqüències d'aquestes revelacions al termini curt i llarg?

Val la pena recordar que el secretisme dels governs es tracta, substancialment, de la defensa del govern contra la seva pròpia població. I en una societat democràtica la població hauria de saber què està fent el seu govern per poder monitorar-lo i -de fet- determinar què fa el govern. Ara, hi ha excepcions amb les quals tots estan d'acord, però en general el cas és així. Jo no he llegit tots els cables, sens dubte, però del que he vist em sembla que il·lustra la significança d'aquest punt: hi ha coses als cables que els governs no volguessin que la seva pròpia població sabés.

Crec que és una forma legítima del periodisme, però crec que es prendran mesures severes per bloquejar-lo.

- El sorprèn el treball que esta fent WikiLeaks?

No és completament nou. Hi ha hagut moltes filtracions abans -els Papers del Pentàgon, per exemple, en la qual jo vaig participar, va anar molt important i més substancial que aquest últim. No em sorprèn. Crec que mentre l'accessibilitat a la informació augmenti amb les modalitats electròniques hi haurà més casos similars a aquest.

- Què WikiLeaks elegís a mitjans tradicionals per editar i emetre les filtracions en un primer instant, és contradictori amb la seva postura filosòfica d'obertura?

Crec que no. Suposo que el podrien haver pujat directament a Internet. Però d'aquesta manera circularia només dins de la cultura d'Internet i no entre un públic general.

- Com estan manejant la informació els mitjans nord-americans?

Abans que res tenim que tenir en compte que des del principi hi ha un mecanisme de filtres molt sever. Llavors, els cables diplomàtics mateixos proveeixen al govern el que els diplomàtics volen que sàpiguen i el que assumeixen que el govern mateix vol sentir. Llavors ja d'entrada estan molt editats, des del principi.

Per exemple, un dels cables més incendiaris sortits fins ara: el rei Saudita trucant pel bombardeig de l'Iran. Bo. Això va ser seleccionat. No sabem el context. Sol tenim les frases que van elegir els diplomàtics.

Després hi ha una forma de censura molt més severa que són els títols dels diaris que diuen que els estats àrabs estan terroritzats per l'Iran i que volen que els Estats Units facin alguna cosa al respecte. Bé, hi ha un fet molt significant amagat en aquesta qüestió: hi ha enquestes d'opinió de l'occident àrab. La més recent va anar publicat pel Brookings Institute el mes passat -una enquesta molt acurada- que va mostrar que al món àrab el 10 per cent de la població veu l'Iran com una amenaça, mentre que un 80 per cent veu els Estats Units i Israel com una amenaça. Això no es revela aquí [en aquestes notícies]. Abans que res, als diplomàtics no els importa, no els importa la gent, sol els importen els dictadors. Al Departament d'Estat tampoc no li importa, per les mateixes raons, i aparentment als mitjans tampoc no els importa: perquè això és informació pública... I tot això reflexa un profund menyspreu per la democràcia. I no sol en el govern, també en la cultura intel·lectual i dels mitjans. Això és un altre tipus de selecció; selecció severa. I si mires als altres documents publicats veus molts casos similars.

- Aquests cables demostren que l'administració d'Obama és, en moltes formes, una continuació de la de Bush?

Sí, però això ja ho sabíem.

- Té algun missatge esperançador de cara al futur?

Bé, el meu últim llibre publicat es va anomenar "Esperanzas y perspectivas" que va sortir primer en castellà, perquè el seu origen va ser en xerrades que vaig donar a Sud-amèrica... una part d'esperança és majorment sobre Sud-amèrica. Crec que han estat passant coses de gran esperança allà en l'última dècada. No podem predir la història humana. Però si mires feia enrere pots trobar un moment quan semblava impossible que s'abandonaria l'esclavitud, o que es permetria drets a les dones... Les coses canvien. Però canvien si la gent les canvia. No canvien soles i no canvien gràcies als líders polítics.

>>>> Article extret de Kaosenlared. Font: Democracy Now

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció