Nota de premsa de la Campanya pel Dret a l’Avortament Lliure i Gratuït davant les declaracions del Ministre Alberto Ruiz Gallardon per modificar la llei de l’avortament
El dret i la pràctica de l'avortament ha estat un tema present des de l'inici de la
campanya electoral del PP, tot i que no es detallava la seva proposta política. Poc a
poc, es van concretant mesures que satisfan els sectors ultracatòlics de l'Estat.
L'avortament, recordem, és una practica universal i acceptada, amb límits, per les diferents religions, tot i
que sancionada durament per la jerarquia catòlica.
Efectivament, no hi ha vides de primera, ni vides de segona. Per això des del moviment
feminista apostem per posar al centre de l'organització econòmica i política la vida, la cura
d'aquesta, i la seva dignitat.
I és per això que apostem pel dret de les dones a decidir i per un avortament lliure i gratuït.
Qui millor que una mateixa per a saber si pot assumir una maternitat, amb o sense malformacions.
Qui millor que una mateixa per a saber si pot ser mare malgrat que l'Estat retalli les ajudes publiques a
la maternitat, als centres per a persones no estàndard, a la dependència, a l'ensenyament públic.
Malgrat que l'estat no es vulgui fer corresponsable de la cura de les nostres vides i vulgui
retornar tota la responsabilitat a les famílies o, més ben dit, a les dones.
El darrer anunci del ministre Gallardón per a restringir l'avortament en cas d'anomalies fetals és
hipòcrita i pervers. Satisfà una part del seu electorat i, sobretot, als lobbys de pressió mal anomenats
provida. Però xoca contra la realitat quotidiana de tantes dones que avortem i hem avortat, i
que ho continuarem fent, per motius diversos, però amb un element comú: no poder
assumir, en aquell moment de la vida, una maternitat.
Xoca contra l'evidència que la millor manera d'evitar l'avortament no és la repressió i la
sanció, sinó l'educació sexual i afectiva i la corresponsabilitat familiar, social i de l'estat
amb la marentalitat.
Xoca contra l'evidència que efectivament, no hi hauria d'haver ciutadania de primera ni de
segona però que, aquí i avui, la hi ha. Totes sabem que podrem anar a la presó per avortar, però
no per robar i estafar milions d'euros. Podrem anar a la presó per decidir interrompre la gestació d'un
fetus amb malformacions, però tindrem poca ajuda pública per a la criança de la nostra filla o fill amb
malformacions.
Xoca contra l'evidència que en aquells països amb majors restriccions a la interrupció de la gestació
s'incrementen les morts per avortaments sense garanties sanitàries.
Recordem que la maternitat no és obligatòria. Que les dones decidim.
I recordem les demandes de la Campanya:
* Que l’avortament voluntari surti del Codi Penal.
* Que la llei reconegui el dret de les dones a decidir sobre el propi cos i la pròpia vida.
* Que l’avortament sigui una prestació sanitària normalitzada dins la sanitat pública,
garantint que es pugui practicar i regulant l’objecció de consciència a cada centre públic.
* Que es garanteixin els drets sexuals i reproductius de les dones, entre els que trobem:
** Que hi hagi informació sexual i afectiva a tots els nivells d’ensenyament per a noies i
nois.
** Que diferents mètodes anticonceptius siguin gratuïts i de fàcil accés.
El meu cos no és territori de disputes.
Campanya pel Dret a l'Avortament Lliure i Gratuït
dretalpropicos@gmail.com / Dret al propi cos -facebook / tel. 934127161